tag:blogger.com,1999:blog-300087382024-03-07T09:07:18.991+01:00AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.El Bloc d'Albert GuileraAlbert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.comBlogger674125tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-71049217223727952342024-02-11T23:04:00.007+01:002024-02-11T23:04:49.158+01:00"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)<p><span style="text-align: justify;">Amb aquest títol que ens evoca Freddy
Mercury transvestit tot passant l’aspiradora, el politòleg d’origen danès Matt
Qvortrup encapçala la seva “guia pràctica per fer un nou país”</span><a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/Doc1.docx#_ftn1" name="_ftnref1" style="text-align: justify;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span></span></a><span style="text-align: justify;">,
un petit manual per als secessionistes d’arreu del món que hauria hagut de ser
objecte d’un atenció molt més gran a Catalunya, més enllà de l’entrevista que
li va dedicar </span><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/matt-qvortrup-independencia-americans-ue/" style="text-align: justify;">Vilaweb</a><span style="text-align: justify;">
i alguns comentaris a twitter que no van gaire més enllà del titular: </span><b style="text-align: justify;">“Si
voleu la independència, aniria a cercar els americans abans que la UE”.</b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Em temo que un dels motius del
poc ressò que han tingut les tesis del Sr. Qvortrup a casa nostra es troba en
aquell mateix titular, l’antiamericanisme està tan ben instal·lat entre
nosaltres que qualsevol proposta en la línia d’establir llaços amb Washington és
automàticament descartada per bona part del públic al qual va dirigida. El
llibre, d’una forma menys sistemàtica de la que pot fer entendre el concepte de
“guia pràctica” amb què es defineix, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>presenta els cincs elements principals a tenir
en compte per reeixir en un procés independentista: en primer lloc, el moviment
polític; en segon lloc, el marc legal en què caldrà actuar; en tercer lloc, la
dimensió internacional; en quart lloc, dotar-se d’una constitució i, en cinquè
lloc, la vessant econòmica. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El llibre
tot just ocupa 150 pàgines, moltes menys si ens centrem en la part dedicada a
com assolir la independència, però veient els plantejaments que fan els partits
i les entitats independentistes del nostre país no sembla que ningú se l’hagi
llegit, o potser ho han fet i han preferit fer-se l’orni, perquè el text no fa concessions
al pensament màgic ni a l’independentisme “no nacionalista”. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’autor insisteix en tot moment
en les enormes dificultats que comporta assolir la independència i el reconeixement
d’un nou estat. Si bé el suport internacional és imprescindible, la primera
condició que cal complir és l’existència d’un moviment polític prou fort a
favor de la independència, objectiu per al qual l’autor assenyala la necessitat
del nacionalisme de tota la vida: <i>“És difícil-gairebé impossible- forjar un
nou país sense un sentit compartit de ser una nació”</i>. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Cal crear un sentit d’unitat i per fer-ho també
cal comptar amb l’apel·lació romàntica al passat i als herois de la nació,
perquè una estratègia independentista no es pot bastir només des de la
racionalitat, li cal emoció i sentiment. Només quan el moviment sigui prou fort
es podrà aconseguir la celebració d’un referèndum amb efectes vinculants.
Aquest és un dels punts febles del llibre, no explica com es pot arribar al punt
que l’estat no tingui més remei que permetre la celebració d’aquest referèndum i
acceptar-ne els resultats si hi guanya el sí. En tot cas, per guanyar el referèndum,
l’opció secessionista s’ha de promoure amb eslògans senzills, cal identificar els
líders d’opinió que els difondran i ha d’evitar embolicar-se en plans detallats
sobre l’endemà de la independència, perquè amb això només es dona carnassa als
adversaris. L’autor contraposa el referèndum escocès, que els independentistes
van perdre tot i haver presentat un pla ben definit, amb el referèndum del
Brexit, en què els partidaris d’abandonar la UE es van imposar sense explicar quines
en serien les conseqüències. La campanya del referèndum ha de semblar popular i
sorgida de la base, però ha d’estar dirigida i controlada per un centre de
comandament. Un vegada guanyat el referèndum, el camí no ha fet més que començar.
En el vessant jurídic, el dret internacional no té establert un camí cap a la
independència, sobretot si no compta amb el vistiplau de l’estat afectat, però,
per dir-ho de forma molt resumida, la regla general per reconèixer l’existència
d’un nou estat, si més no com a realitat de fet, exigeix que la nova entitat
compleixi tres requisits:<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-style: italic; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><i>Que tingui el control sobre el seu territori
i població.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-style: italic; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><i>Que no sigui un estat-titella d’un altre
estat.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-style: italic; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><i>Que pugui complir els drets i deures
inherents a la condició d’estat.<o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Pel que fa al reconeixement
internacional, el factor clau és el suport dels EUA, però també de França i el
Regne Unit, països que, a més de la seva influència global, són membres
permanents del Consell de Seguretat de l’ONU amb dret de veto. Contràriament, l’autor
recomana no anar a buscar el suport de Xina o de Rússia, els altres membres
permanents del Consell de Seguretat, perquè, a més de moltes altres
consideracions que s’hi podrien fer, cap dels pretesos nous estats que s’hi han
recolzat no han assolit el reconeixement internacional ni s’han consolidat com
a estats independents viables. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De l’estudi del cas de Kosovo es va
arribar a la conclusió que, per al seu reconeixement, va ser clau que els EUA i
els seus aliats veiessin un avantatge geopolític en l’existència d’un nou estat
afí en el marc d’uns Balcans en què Sèrbia, l’estat del qual es va separar
Kosovo i principal responsable de les guerres que van succeir la desintegració
de Iugoslàvia, jugava les cartes russa i xinesa. Com assenyala el mateix autor
en el llibre, una de les principals febleses de l’independentisme català rau en
el fet que el Regne d’Espanya és aliat dels EUA i membre de la UE, i cap dels països
decisius no té cap interès geopolític per reconèixer un nou estat català. En
canvi, per exemple, arran del Brexit diferents països de la UE van manifestar
una actitud més oberta a l’eventual reconeixement d’una Escòcia independent i al
seu retorn a la cleda europea. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Seguint el criteri de l’autor,
ara mateix Catalunya no hi té res a fer, però les realitats canvien i, si bé l’absència
de suports rellevants (EUA, França i Regne Unit), impedeix accedir a la
independència de forma imminent, el futur no està escrit i les realitats
geopolítiques evolucionen, a vegades de forma accelerada. Qui pretengui tenir
opcions d’assolir la independència ha de centrar-se en crear les condicions
perquè, si mai s’obre una finestra d’oportunitat, el país sigui capaç
d’aprofitar-la. Això vol dir treballar portes endins perquè el moviment
independentista sigui realment fort i majoritari i el país estigui preparat,
fins allà on sigui possible, per esdevenir un estat; i al mateix temps treballar
portes enfora, no pas per pidolar suports sinó per conèixer els interlocutors
influents i establir-hi ponts de comunicació i entesa, pensant que un dia o
altre poden ser determinants per obtenir el suport necessari. <o:p></o:p></p>
<div style="mso-element: footnote-list;"><!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/Doc1.docx#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i>I want to break free: A practical guide to
making a new country.</i><i><span style="font-size: 11.0pt;"> </span>Matt
Qvortrup. Manchester University Press ( 8 de novembre de 2022)</i><o:p></o:p></p>
</div>
</div>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-47200518233847797322023-12-22T00:15:00.006+01:002023-12-30T16:35:50.792+01:00El món no ens mira amb bons ulls<p> <span style="text-align: justify;">Contràriament a allò que podia semblar
durant el “Procés”, una de les febleses més greus de l’independentisme català
és la manca de suport internacional, sobretot allà on és més rellevant per a
nosaltres, a la UE i als EUA. Això és degut a una campanya sistemàtica de
criminalització seguida per l’Estat, </span><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">a
molts errors propis i al fet que l’independentisme no desperta gaires simpaties
enlloc del planeta, en especial quan es pretén la secessió respecte d’un estat
formalment democràtic, ben integrat a Occident i sense grans conflictes amb
altres països.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Qualsevol persona avesada a
llegir premsa internacional sap que, si bé no tothom tracta l’independentisme
amb la mateixa duresa, ningú no reconeix cap legitimitat al referèndum de l’1
d’octubre, tant per les circumstàncies en què es va celebrar com sobretot pel
seu caràcter “il·legal” segons l’ordenament vigent.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els fracassos reiterats de les euroordres
dictades pel Jutge Llarena van posar al descobert la desmesura jurídica de les
acusacions formulades per la “justícia espanyola”, però no atorguen cap mena de
validació jurídica al “Procés”, com a vegades s’ha volgut fer creure a
Catalunya, i tampoc no han posat Espanya contra les cordes, per més que en
algun moment el ridícul fos notable. Hores d’ara, el cost reputacional que va
tenir per a l’Estat la repressió del Primer d’Octubre i l’empresonament dels
líders independentistes es pot considerar amortitzat, sobretot després dels indults,
fins al punt que la dreta espanyola s’ha vist amb cor d’engegar una
desvergonyida campanya internacional contra l’amnistia dels independentistes
catalans amb la finalitat d’evitar la investidura de Pedro Sánchez i fer-li la
vida impossible. Davant d’això, les opinions publicades a la premsa occidental
són diverses, des dels qui defensen l’amnistia com un preu necessari a pagar
fins als qui ho consideren una concessió intolerable als “separatistes”, però
en cap mitjà rellevant no es fa una valoració positiva de l’independentisme
català. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Crida l’atenció que als
independentistes catalans se’ls qualifica sistemàticament com a “separatistes”,
una terme amb clares connotacions negatives ( per allò de separar el que
suposadament estava harmònicament unit), mentre que als escocesos se’ls
qualifica més sovint com a “pro-independence” o amb altres termes políticament
més neutres. Escòcia, que no deixa de ser una “autonomia” britànica, gaudeix
d’un important reconeixement internacional i el seu independentisme és
respectat com a “legítim”, a la inversa de l’independentisme català que,
malgrat el seu caràcter escrupolosament cívic i pacífic, sovint és percebut com
una mena de moviment disruptiu i antisistema respecte al qual val més mantenir
les distàncies. La campanya<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>espanyola de
criminalització dels catalans, a la qual també hem contribuït amb alguns errors
de posicionament internacional,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha estat
molt més eficaç que no pas el victimisme que hem practicat des de l’1-O.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A favor del reconeixement de
l’independentisme escocès hi juga el fet que el Regne Unit sempre ha reconegut
el seu caràcter plurinacional, fins i tot quan negava tota autonomia a
escocesos i gal·lesos, i sobretot, el fet que el govern del conservador David
Cameron promogués la celebració del referèndum d’autodeterminació. El Brexit, a
curt termini, ha estat un regal per als independentistes d’Escòcia que els ha
permès gaudir d’un certa simpatia i comprensió a la UE,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>si bé a mitjà i llarg termini, en la mesura
que la seva economia es desvinculi del continent i es trobi més condicionada
pels tractats de comerç britànics, pot fer aparèixer la independència com una
opció menys viable i, per tant, menys desitjable per als pragmàtics escocesos. El
reconeixement d’Escòcia va més enllà de la UE. Quan Catalunya encara patia plenament
l’ostracisme internacional induït per Espanya, la primera ministra i líder
independentista Nicola Sturgeon va ser rebuda amb tots els honors per
l’aleshores “speaker” de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy
Pelosi.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Gosaria dir que entre la
comunitat internacional existeix un<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>consens difús en admetre que si a Escòcia mai hi ha una majoria sòlida a
favor de la independència ( que fins ara no ha existit, malgrat els èxits
electorals de l’SNP), el país esdevindrà un estat sobirà. En canvi, quan es
tracta de Catalunya, el consens és més aviat en sentit contrari, malgrat que
les enquestes segueixen indicant que en un referèndum pactat la independència
podria ser l’opció majoritària. Tant en un cas com en l’altre, hom compta amb
una reacció diferent de l’estat dominant. En el cas britànic, es pressuposa que
Londres no podrà ni voldrà mantenir indefinidament una Escòcia sotmesa contra
la seva voluntat. En el cas espanyol, es dona per descomptat que Madrid no
cedirà i que els catalans, encara que majoritàriament vulguin la independència,
no estan disposats a fer els esforços i sacrificis necessaris per obligar
l’estat a reconèixer-ne el dret a l’autodeterminació. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En aquest escenari, que el nou govern
espanyol necessiti els vots dels dos principals partits independentistes
catalans pot ser una oportunitat per recuperar una certa respectabilitat en
l’àmbit internacional, necessària també per contrarestar una campanya de la
dreta espanyola que encara pot perjudicar més la nostra ja prou malmesa imatge.
Per dir-ho a la manera judoka, es tracta de fer servir la força de l’adversari
en benefici propi. Si l’independentisme pot exercir una influència real sobre
el govern espanyol esdevindrà interessant per a múltiples actors internacionals
que ens feien el buit però que ara poden entendre que es tracta d’un
interlocutor a tenir en compte. A partir d’aquí, correspon als dirigents
independentistes saber jugar en benefici del país les cartes que de forma
gairebé insospitada es van guanyar en les darreres eleccions espanyoles. <o:p></o:p></p>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-21561644709861919282023-12-08T12:55:00.000+01:002023-12-08T12:55:02.940+01:00Montserrat, Poblet i Santes Creus<p>Article publicat a l'Europeu: https://www.leuropeu.cat/montserrat-poblet-i-santes-creus/</p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Montserrat és la nostra
muntanya sagrada. Per a una majoria de catalans, tant d’origen pretèrit com d’arribada
recent, és com la Meca per als musulmans, un indret on cal anar-hi almenys un
cop a la vida.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>De fet, molts hi
pelegrinen gairebé cada any. No cal ser catòlic ni català per sentir-ne
l’atracció: el president Obama i Spielberg van aprofitar la seva assistència al
concert barceloní de Bruce Springsteen per pujar a l’abadia, els turistes hi
acudeixen en massa, és un paradís per als amants de l’escalada i
l’excursionisme, i els interessats en el misteri es poden immergir en els mites
i llegendes que embolcallen l’espai, des del Sant Graal fins als suposats
albiraments d’ovnis. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La popularitat de la mare de
Déu de Montserrat i l’espectacular orografia de la muntanya, visible des de
molts indrets del país, van contribuir a fer-ne un símbol nacional, fins al
punt que, l’any 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat
patrona oficial de Catalunya, un paper que ja exercia de molt abans, com <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ho testimonien les antigues mostres del seu
culte allà on existien comunitats de catalans, o el fet que l’església
d’acollida dels pelegrins procedents de la Corona d’Aragó a Roma fos la de
Santa Maria de Montserrat, a la Via Monserrato, que al S.XIX va ser fusionada
amb l’església dels castellans per passar a anomenar-se <i>“Iglesia Nacional
Española de Santiago y Montserrat.”. </i>Un altre exemple d’apropiació
espanyola del llegat català.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El culte a la Moreneta i les
peregrinacions i visites a la seva muntanya estan estretament lligades a la catalanitat
i han contribuït a mantenir la idea de comunitat nacional durant els llargs
períodes d’absència d’institucions polítiques pròpies. No debades, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els actes d’entronització de la Mare de Déu de
Montserrat, l’any 1947, van marcar una primera i tímida represa catalanista
després de la desfeta de 1939, i no és per casualitat que el Virolai va ser un
dels cants entonats amb més emoció per la gernació congregada davant la
conselleria d’Economia el 20 de setembre de 2017. No és tant una qüestió de fe religiosa,
que probablement molts dels cantaires no compartien, sinó d’una vivència íntima
de la catalanitat, ja sigui per experiència pròpia o pel lligam amb la fe de pares
i avis, els quals potser no tenien cap senyera a casa però sí una imatge de la
Moreneta que a vegades en feia la funció, fins i tot de forma inconscient. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Montserrat és símbol i constructor
de catalanitat a un nivell espiritual, però una nació, per ser completa, necessita
alguna cosa més que sentiments i emocions d’identificació, s’ha de vincular amb
una idea de comunitat política. Els catalans tenim la sort que, a diferència
d’altres nacions que gairebé no disposaven de referents institucionals previs a
una presa de consciència més o menys tardana, som hereus d’un passat polític de
primer ordre que va assolir la seva màxima esplendor durant l’edat mitjana. Per
retrobar-se amb aquest passat inspirador res de millor que uns altres monestirs
benedictins, en aquest cas de l’Orde del Cister, amb una enorme significació
nacional, tot i que encara poc reconeguda: Poblet i Santes Creus. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Si a Montserrat es vinculen pàtria i
espiritualitat i una experiència íntima i familiar de catalanitat, Poblet i
Santes Creus, i més concretament, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les tombes
dels reis de la Corona catalanoaragonesa que s’hi alberguen, ens connecten amb
la dimensió més política de la catalanitat, amb l’exercici i la projecció del
poder i la institucionalització de la pàtria. El president Tarradellas deia que
preferia Poblet perquè era una institució més vinculada al concepte d’estat que
no pas Montserrat, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i per això, i
d’altres raons, hi va dipositar el seu arxiu personal. No cal ser tarradellista
per donar-li la raó. Poblet, que mereix una visita només pel seu valor
arquitectònic, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ens permet, a través del
Panteó Reial, rememorar la idea d’un estat compost medieval en què catalans i
valencians disposàvem de les nostres pròpies lleis i institucions i teníem
presència i influència per tota la Mediterrània. No es tracta d’una catalanitat
limitada al Principat sinó més àmplia i diversa, que ocupava un paper central i
dirigent a la Corona d’Aragó (que no s’ha de confondre amb el Regne d’Aragó que
n’era una de les parts). <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">A Poblet trobem, entre
d’altres, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la tomba de Jaume I, el pare
involuntari dels Països Catalans, i també la d’Alfons el Magnànim, el rei que,
tot i ser castellà i situar la seva cort a Nàpols, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va defensar els nostres interessos comercials,
va fer possible que la nostra llengua i cultura gaudissin de presència i
prestigi a la Itàlia meridional i va ser clau perquè Alfons de Borja pogués
assolir el papat amb el nom de Calixt III, acompanyat de tots els “catalani”
que segons els romans de l’època <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>infestaven el Vaticà, entre els quals el seu
germà Roderic, el futur papa Alexandre VI. Per cert, el mausoleu dels Borja es
troba a l’abans esmentada església romana de Santa Maria de Montserrat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">L’important no és la persona
de cada monarca sinó el que representa la institució i com, a través de la seva
figura, ens podem traslladar a alguns dels episodis més rellevants de la nostra
història en què, tot i situant-nos en un context específicament medieval, es
pot dir que disposàvem de les institucions pròpies del Principat i alhora compartíem
una poderosa Corona amb els valencians, els aragonesos i els altres regnes i
entitats que un moment o altre en van formar part. Per això la remembrança de
les gestes medievals va ser clau per a la nostra Renaixença cultural i per
recuperar la vocació de nació política. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Als pobles sotmesos, quan no se’ls
nega l’existència, se’ls intenta reduir a la condició de grup ètnic rural, sense
història política. Poblet, que Pere el Cerimoniós va convertir en Panteó Reial,
si bé les tombes actuals són una reconstrucció del S. XX, és una refutació de
qualsevol intent de banalització folklòrica de la catalanitat. També ho és Santes
Creus, un altre magnífic monestir cistercenc a la mateixa Conca de Barberà on, a
més del sepulcre de Jaume II i de la seva esposa Blanca d’Anjou, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>trobem el mausoleu de Pere el Gran, el fill de
Jaume I que va convertir la Corona en una potència mediterrània, amb una fita
tan rellevant com la conquesta de Sicília, tot aprofitant la revolta antifrancesa
iniciada amb les “Vespres sicilianes”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A
conseqüència de la pugna siciliana de Pere d’Aragó amb la dinastia francesa
dels Anjou,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Catalunya va ser envaïda pel
rei de França Felip l’Ardit, les hosts del qual van ser foragitades del
Principat per la brava resistència catalana, que va assolir victòries
memorables a la batalla naval de la Illes Formigues i al Coll de Panissars, ja en
plena retirada francesa. La tomba de Pere el Gran és l’única de les aquí
esmentades que no va ser objecte de cap profanació, malgrat els múltiples
pillatges que van patir els monestirs, sobretot durant el S. XIX. L’obertura de
la banyera romana de pòrfir, com les dels reis de Sicília, on reposen les
restes del monarca, en va permetre l’estudi i comprovar que, efectivament, es
tracta d’aquell personatge, del qual es va elaborar un retrat robot. Als peus
del mausoleu reial trobem la llosa funerària de Roger de Llúria, l’almirall
d’almiralls, nat a Calàbria i educat a Catalunya, qui va comandar l’Armada del
rei en les seves victòries navals més decisives, tant a Catalunya com a Sicília
i al sud d’Itàlia, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i va fer realitat
l’hegemonia catalana a la Mediterrània occidental. Per fidelitat al rei, Roger
de Llúria va voler ser enterrat al seu costat. Només per rememorar aquests dos
grans personatges i l’època de la nostra història que ens evoquen, la visita a
Santes Creus ja estaria justificada, però el monestir també és una mostra
esplèndida del gòtic cistercenc, amb l’afegit del palau reial que s’hi feu construir
el Pere el Gran. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Poblet i Santes Creus haurien
de ser també un lloc de pelegrinatge habitual del catalans que, aprofitant
l’avinentesa, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>poden afegir a la visita
un altre cenobi del Cister, a Vallbona de les Monges, a l’Urgell. En aquest
monestir femení, a més de visitar i conèixer un altre magnífic exemple del
gòtic cistercenc, hi trobem la tomba de la reina Violant d’Hongria, qui fou
esposa de Jaume el Conqueridor, la figura de la qual ens permet rememorar la connexió
de la monarquia catalanoaragonesa amb les altres monarquies europees, una
connexió com la que va permetre al seu fill Pere el Gran, a través del seu
enllaç amb Constança, de la dinastia Hohenstaufen, reclamar la corona de
Sicília. Així doncs, en un circuit de poc més de 60 quilòmetres entre les
comarques de la Conca de Barberà i l’Urgell, podem entrar en contacte amb els
períodes més gloriosos de la Catalunya medieval alhora que gaudim d’un gòtic que,
insospitadament, s’erigeix puixant i serè enmig de paisatges de plenitud rural.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Si Occident es configura a
través de la contraposició i la síntesi simbòlica entre Atenes i Jerusalem,
símbol la primera de la raó i de la filosofia, i símbol la segona de la veritat
revelada i de la religió monoteista, podem fer una analogia amb la tensió
simbòlica entre els diferents significats complementaris que tenen Montserrat i
Poblet-Santes Creus per als catalans: esperit i consciència de ser; i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vocació
d’estat i de projecció internacional. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p><br /><p></p></blockquote>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-4044842652360597062023-11-12T00:31:00.000+01:002023-11-12T00:31:01.125+01:00El "català de pagès"<p style="text-align: justify;"> <span style="text-align: justify;">Un parell de polèmiques de X (
abans twitter) han servit per evidenciar un tipus de diglòssia persistent entre
sectors de la nostra societat. No parlo dels qui es neguen a parlar en català
sinó d’aquells que, tot i fer-ne ús de forma més o menys habitual i potser tenir-lo
de llengua materna, el tracten com un idioma que no és mereixedor de l’atenció
i cura que destinen al castellà.</span><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">La
primera polèmica es va desfermar arran d’una entrevista de l’actriu Úrsula
Corberó a Tv3 en què la intèrpret de Rosa Peral intercalava les seves respostes
amb paràgrafs sencers en castellà, com si fos incapaç de bastir un discurs
complet sense recórrer a la llengua pròpia del centre peninsular, tot i haver iniciat
la seva carrera fent papers en català. La segona polèmica la van originar els comentaris
de la periodista Andrea Gumes que, en un pòdcast sobre novetats editorials, va
exposar les seves dificultats per entendre el lèxic de la darrera novel·la
d’Isabel Solà, la qual, segons la comentarista, està escrita en un “català de
pagès” ple de mots exòtics i incomprensibles. No crec que ni l’una ni l’altra
tinguin res contra el català i em semblen injustes algunes de les crítiques que
se’ls han fet, especialment envers la Sra. Gumes, que al capdavall fa pòdcasts
en català. El que és rellevant és que costa d’imaginar que elles o algú altre
en el seu lloc tractés de la mateixa manera el castellà. És a dir, si un actor
català de les darreres fornades és entrevistat en castellà podem preveure que
intentarà evitar tota catalanada i, fins i tot, el més mínim accent català, no
fos cas que no li oferissin feina Madrid. Pel que fa als comentaris de llibres,
és molt poc probable que un periodista cultural reconegui obertament que ha
hagut de recórrer reiteradament al diccionari per entendre un llibre escrit en
castellà, tant si el text està escrit en un castellà cultíssim i barroc com si
juga amb formes dialectals o argòtiques. En canvi, és habitual que catalans amb
pretensions intel·lectuals o amb professions que comporten l’ús públic de la
nostra llengua n’exhibeixin un coneixement molt limitat i precari, una cosa
impensable per a qualsevol intel·lectual o professional de la comunicació castellà,
francès, italià </span><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">o alemany que treballi
en la seva llengua. </span><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">És evident el poc
interès i fins i tot la desconeixença existent envers la riquesa de la llengua
del país i la seva tradició, possiblement també resultant d’uns programes
educatius en què, almenys a la meva època, els alumnes s’enfrontaven als clàssics
del Segle d’Or castellà a partir dels darrers cursos d’EGB i a BUP t’endossaven
el Cantar de Mío Cid , el Lazarillo de Tormes i el Quixot en versió original i
sense concessions, mentre que, almenys a l’escola concertada on vaig fer BUP, la
lectura obligatòria en català era una novel·leta juvenil d’Emili Teixidor,
l’Ocell de Foc. Vull pensar que en altres escoles i en temps més recents l’exigència
en llengua catalana era més elevada, però veient el panorama soc força escèptic.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ser un país seriós i aspirar a un
estat propi demana també elevar el nivell exigència en aspectes tan crucials
com la llengua. No em refereixo a fer més difícil el coneixement del català per
als qui comencen a aprendre’l, sinó assumir que per poder-se considerar un
català culte és imprescindible tenir un coneixement elevat de la llengua de
Foix, Riba i Carner i no conformar-se amb un catanyol de pa sucat amb oli. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-52383071795851768152023-02-27T00:46:00.001+01:002023-02-27T00:46:13.264+01:00Kíiv, Barcelona i el bilingüisme<p><span style="text-align: justify;">Article publicat a l'Europeu: </span><a href="https://www.leuropeu.cat/kiiv-barcelona-i-el-bilinguisme/">https://www.leuropeu.cat/kiiv-barcelona-i-el-bilinguisme/</a></p><p><span style="text-align: justify;">Kíiv serà la ciutat convidada a les
festes de la Mercè de 2023. És un bon gest de solidaritat envers la castigada
capital d’Ucraïna que, més enllà del simbolisme, s’hauria de traduir en
l’establiment de vincles de col·laboració real i efectiva i ens hauria de
servir per conèixer millor una realitat amb la qual tenim més punts en comú
dels que ens imaginem.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Diu Luka Lisjak<a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/K%C3%ADiv%5eJ%20Barcelona%20i%20el%20biling%C3%BCisme.docx#_ftn1" name="_ftnref1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>, l'eslovè
que sap més coses de Catalunya, que Kíiv i Barcelona són actualment les dues
úniques grans ciutats d’Europa veritablement bilingües, perquè hi ha dues
llengües (ucraïnès-rus/català-castellà) amb presència general i la majoria de
la població local parla o almenys entén tots dos idiomes. A Kíiv l’ucraïnès és
l’única llengua oficial i la que s’utilitza en tota la retolació i comunicació
de les institucions públiques, però l’ús del rus encara hi és molt més estès. Segons
una enquesta de 2015<a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/K%C3%ADiv%5eJ%20Barcelona%20i%20el%20biling%C3%BCisme.docx#_ftn2" name="_ftnref2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>, un 27%
dels kiïvians parlaven ucraïnès a casa, un 32% hi parlaven en rus i un 40% en totes
dues llengües “per igual”. Aquest 40% de pretès bilingüisme perfecte s’ha
d’acollir amb un cert escepticisme, sobretot tenint en compte que al carrer, a
la feina i a la vida social, el rus hi predominava clarament. A Barcelona,
segons l’enquesta d’usos lingüístics de 2018<a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/K%C3%ADiv%5eJ%20Barcelona%20i%20el%20biling%C3%BCisme.docx#_ftn3" name="_ftnref3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>, un 29,3
% deien que el català és la seva llengua habitual, un 53,4% deien que ho era el
castellà, un 8,6%, totes dues llengües i un 7,9% altres llengües i combinacions
lingüístiques. No comparem el mateix, ús a casa i ús habitual, però són dades
que ens permeten fer-nos una idea de la situació lingüística a les dues
ciutats. A Kíiv els residents més fidels a la llengua del país acostumen a ser els
originaris de regions de majoria ucraïnòfona que “mantenen l’ucraïnès” encara
que el seu interlocutor els parli en rus, un tipus de bilingüisme força
normalitzat a la capital. Tanmateix, a conseqüència de la invasió russa de
febrer de 2022 els comportaments lingüístics hi estan canviant de forma
accelerada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Fins almenys els anys trenta del S. XX,
gairebé tot el territori de l’actual Ucraïna, i també altres territoris
fronterers, deixant de banda Crimea, era un oceà de parla ucraïnesa esquitxat
de múltiples minories<a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/K%C3%ADiv%5eJ%20Barcelona%20i%20el%20biling%C3%BCisme.docx#_ftn4" name="_ftnref4" style="mso-footnote-id: ftn4;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>, com els
jueus de parla ídix, búlgars, romanesos i moldaus, alemanys, grecs,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>bielorussos,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>gitanos i d’altres, o bé de grups identificats amb la nació “titular” de
l’estat que dominava o havia dominat cada part del país, com russos, polonesos
o<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hongaresos. Això no obstant, els
principals nuclis urbans eren illes de predomini de la llengua russa (o polonesa
a l’oest del país<a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/K%C3%ADiv%5eJ%20Barcelona%20i%20el%20biling%C3%BCisme.docx#_ftn5" name="_ftnref5" style="mso-footnote-id: ftn5;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>).
Les ciutats i les zones industrials d’Ucraïna, on es barrejava la immigració
provinent d’altres zones de l’Imperi rus o soviètic amb la immigració del camp
ucraïnès, actuaven com a focus de russificació, ja que els autòctons hi
acabaven adoptant la llengua del poder imperial i de molts dels seus companys
de feina. Després de la Segona Guerra Mundial i de múltiples trasbalsos
demogràfics, com l’Holodomor, la mort de fam de milions de pagesos provocada
per les polítiques del règim estalinista, l’Holocaust jueu, les deportacions de
diferents grups ètnics i l’arribada de noves migracions, el mapa lingüístic del
país s’havia simplificat, amb menys pes de les minories i més presència del
rus, si bé l’ús de l’ucraïnès continuava sent majoritari al món rural i a les
regions occidentals. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Un ciutadà típic de Kíiv és fill o net
de matrimonis mixtos entre ucraïnesos i russos o naturals d’altres nacions de
l’antiga Unió Soviètica. Aquest “kiïvià típic” us explicarà que el seu pare, la
seva mare o algun dels seus avis, parlava en ucraïnès, però que en arribar a la
capital es va passar al rus, ja sigui a la feina, a la universitat o en
conèixer la seva parella. A les xarxes socials es poden trobar els testimonis
d’ucraïnesos<a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/K%C3%ADiv%5eJ%20Barcelona%20i%20el%20biling%C3%BCisme.docx#_ftn6" name="_ftnref6" style="mso-footnote-id: ftn6;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
que relaten com les seves famílies van abandonar la llengua ucraïnesa i van
adoptar el rus com la llengua d’integració i ascens social, una subordinació
lingüística que, tot i la independència i l’oficialitat única, ha perdurat en
molts entorns fins fa quatre dies. Kíiv, com passa a Barcelona, concentra en el
seu si la complexitat lingüística i identitària del seu país, però, amb
independència de la seva llengua habitual, la immensa majoria dels kiïvians es
consideren ucraïnesos i entenen que la llengua pròpia és un element essencial
de la seva identitat nacional, encara que molts no hi parlin gairebé mai. En
realitat, no ha estat fins als darrers anys, i molt especialment, com dèiem, a
partir de la invasió a gran escala, que molts ucraïnesos han començat a considerar
necessari passar d’una identificació ideal amb la llengua ucraïnesa al seu ús habitual.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Tot i que des de la independència,
l’any 1991, l’ucraïnès ha estat l’única llengua oficial a la majoria de regions,
no s’havia aconseguit capgirar la situació minoritària d’aquesta llengua en els
mitjans de comunicació i en la producció i consum de cultura de masses, si bé,
amb el temps, es van<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>anar introduint noves
obligacions, com ara la que feia que, de forma un punt xocant, les pel·lícules
produïdes i protagonitzades per l’avui president Zelensky es projectessin en
rus amb subtítols en ucraïnès. Els governs post-Maidan, en el context del
conflicte amb Rússia per l’annexió de Crimea i l’ocupació violenta de part del
Donbas per la insurgència controlada per Moscou, han estat més actius en la
promoció de l’ús de la llengua nacional<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>i el conjunt de la societat també s’ha tornat més conscient i favorable
a la normalització lingüística. L’any 2019 es va aprovar la llei “s</span><span lang="ca" style="color: #202124; mso-ansi-language: #0003; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">obre la protecció del funcionament de la
llengua ucraïnesa com a llengua de l’estat”, amb la qual es dona prioritat a
l’idioma autòcton en trenta àmbits de la vida pública, com ara l'administració,
els mitjans de comunicació, l’educació, la cultura, la publicitat i els
serveis. En l’àmbit privat, </span><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">la tendència a incrementar l’ús de l’ucraïnès s’ha
accelerat exponencialment a partir del fatídic 24 de febrer de 2022. En
resposta a l’invasor, molts parlants habituals del rus han decidit fer el canvi
i adoptar la llengua de la nació amb la qual s’identifiquen, que per a molts
també és la llengua dels avis. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’Institut Internacional de Sociologia
de Kíiv ha fet un seguiment de l’evolució de les actituds envers la llengua i
els conseqüents canvis d’ús al llarg dels anys. A principis de la dècada
dels 90 del segle passat, la majoria dels entrevistats de tot Ucraïna responien
les enquestes en rus. L’any 2014 la proporció era de 50 a 50, però l’any 2022,
ja en plena invasió, fins a un 87% dels enquestats van optar per comunicar-se
en ucraïnès, incloent-hi un 74% dels enquestats de les regions del Sud i l’Est
del país, de majoria russoparlant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">En una enquesta realitzada l’any 2017,
que no va incloure ni Crimea ni la zona ocupada del Donbas, un 51% van declarar
que a casa parlaven només o majoritàriament en ucraïnès, un 25% només o
majoritàriament en rus, i un 24% van respondre que feien servir tots dos
idiomes per igual. L’any 2022 els enquestats que afirmen que parlen només o majoritàriament
ucraïnès a casa han passat a ser el 62%, un 19% diuen que hi parlen tots
idiomes per igual i tan sols el 16% diuen que a casa parlen majoritàriament en
rus. Tot indica que moltes persones expressen una adhesió a la llengua
ucraïnesa superior al ús real que en fan, al capdavall és molt difícil que un
canvi d’aquesta magnitud es produeixi amb aquesta celeritat, però la tendència
és innegable, i es manifesta també, de forma contundent, a l’hora d’expressar
el paper que ha de tenir llengua a la societat. Així, si l’any 2017 un 60% dels
enquestats creien que "la llengua ucraïnesa hauria de ser la llengua
principal en tots els àmbits de la comunicació" i un 33% afirmaven que
"Ucraïna hauria de ser un país bilingüe", el 2022 ja són un 80% els
enquestats que prefereixen el predomini de la llengua ucraïnesa i només un 15%
els qui es mostren partidaris del bilingüisme. Fins i tot un 57% dels russòfons
enquestats donen suport al predomini de l’ucraïnès. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Caldrà veure si en el futur es
consolida el canvi que detecten les enquestes i l’ucraïnès esdevé, a més de la
llengua oficial, la llengua d’ús majoritari a tot el país i en tots els àmbits.
La guerra també va d’això, no debades, entre les principals mesures adoptades pels
russos en els territoris ocupats, s’hi troba la imposició de l’ensenyament en
rus i la retirada dels llibres d’història ucraïnesa<a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/K%C3%ADiv%5eJ%20Barcelona%20i%20el%20biling%C3%BCisme.docx#_ftn7" name="_ftnref7" style="mso-footnote-id: ftn7;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[7]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>. <o:p></o:p></span></p>
<div style="mso-element: footnote-list;"><!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/K%C3%ADiv%5eJ%20Barcelona%20i%20el%20biling%C3%BCisme.docx#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 8.0pt;"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 8.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-size: 8.0pt;"> (</span><a href="https://twitter.com/llisjak/status/1498051831209107461?t=bT5qtmZAxKjVN--WRXvqmg&s=03" target="_blank"><span style="font-size: 8.0pt;">https://twitter.com/llisjak/status/1498051831209107461?t=bT5qtmZAxKjVN--WRXvqmg&s=03</span></a><span style="font-size: 8.0pt;">) <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoFootnoteText"><span style="font-size: 8.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn2" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/K%C3%ADiv%5eJ%20Barcelona%20i%20el%20biling%C3%BCisme.docx#_ftnref2" name="_ftn2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 8.0pt;"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 8.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-size: 8.0pt;"> </span><a href="https://www.iri.org/wp-content/uploads/legacy/iri.org/wysiwyg/2015-05-19_ukraine_national_municipal_survey_march_2-20_2015.pdf"><span style="font-size: 8.0pt;">https://www.iri.org/wp-content/uploads/legacy/iri.org/wysiwyg/2015-05-19_ukraine_national_municipal_survey_march_2-20_2015.pdf</span></a><span style="font-size: 8.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoFootnoteText"><span style="font-size: 8.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn3" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/K%C3%ADiv%5eJ%20Barcelona%20i%20el%20biling%C3%BCisme.docx#_ftnref3" name="_ftn3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 8.0pt;"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 8.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-size: 8.0pt;"> </span><a href="https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/dadesestudis/altres/arxius/EULP2018_barcelona-presentacio.pdf"><span style="font-size: 8.0pt;">https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/dadesestudis/altres/arxius/EULP2018_barcelona-presentacio.pdf</span></a><span style="font-size: 8.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoFootnoteText"><span style="font-size: 8.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn4" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/K%C3%ADiv%5eJ%20Barcelona%20i%20el%20biling%C3%BCisme.docx#_ftnref4" name="_ftn4" style="mso-footnote-id: ftn4;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 8.0pt;"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 8.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-size: 8.0pt;"> </span><a href="https://gis.huri.harvard.edu/media-gallery/detail/1381036/1082897"><span style="font-size: 8.0pt;">https://gis.huri.harvard.edu/media-gallery/detail/1381036/1082897</span></a><span style="font-size: 8.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoFootnoteText"><span style="font-size: 8.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn5" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/K%C3%ADiv%5eJ%20Barcelona%20i%20el%20biling%C3%BCisme.docx#_ftnref5" name="_ftn5" style="mso-footnote-id: ftn5;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> <span style="font-size: 8.0pt;">Durant el període d’entreguerres la Ucraïna occidental
estava dividida entre Polònia, Txecoslovàquia i la Unió Soviètica. L’viv, per
exemple, era una ciutat de majoria polonesa amb una gran comunitat jueva, si bé
a les zones rurals de la regió els ucraïnesos eren majoritaris.</span><o:p></o:p></p>
</div>
<div id="ftn6" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/K%C3%ADiv%5eJ%20Barcelona%20i%20el%20biling%C3%BCisme.docx#_ftnref6" name="_ftn6" style="mso-footnote-id: ftn6;" title=""></a><span style="font-size: 8.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 8.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></span></span><a href="https://twitter.com/TheStanislawski/status/1520421209355296768?s=20&t=hPEw3OfoTFqEWLm6MiLOTw"><span style="font-size: 8.0pt;">https://twitter.com/TheStanislawski/status/1520421209355296768?s=20&t=hPEw3OfoTFqEWLm6MiLOTw</span></a><span style="font-size: 8.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoFootnoteText"><span style="font-size: 8.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn7" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><a href="https://d.docs.live.net/1c99e9cb4fe9ec04/Escriptori/K%C3%ADiv%5eJ%20Barcelona%20i%20el%20biling%C3%BCisme.docx#_ftnref7" name="_ftn7" style="mso-footnote-id: ftn7;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 8.0pt;"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 8.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[7]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-size: 8.0pt;"> </span><a href="https://www.bbc.com/news/world-62577314"><span style="font-size: 8.0pt;">https://www.bbc.com/news/world-62577314</span></a><span style="font-size: 8.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoFootnoteText"><o:p> </o:p></p>
</div>
</div>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-78082835542261555572023-02-24T23:52:00.003+01:002023-03-05T01:55:08.007+01:00Avui fa un any<p style="text-align: justify;">Avui fa un any que Rússia va engegar la invasió d'Ucraïna a gran escala. Fins a l'últim moment vaig restar a l'espera que tinguessin raó els múltiples analistes que vaticinaven que aquest fet no es produiria mai, però la nit del 23 al 24 de febrer, en comprovar que el Google Maps assenyalava un gran embús de vehicles a les carreteres que conduïen de Rússia i Bielorússia cap a les fronteres ucraïneses, la imminència de l'atac es va fer evident. Tot i que feia mesos que els russos acumulaven tropes a prop dels límits territorials, ben poques veus gosaven afirmar que acabarien travessant-los. El mateix govern ucraïnès mantenia el seu escepticisme, fins i tot després que la intel·ligència nord-americana i la britànica revelessin els plans de Putin; com a molt, es deien, els russos atacaran per l'Est per intentar fer-se amb tot el Donbas, sobretot després que Moscou hagués reconegut la independència de les repúbliques titella de Donetsk i Luhansk. Però la realitat va superar totes les previsions quan l'invasor va penetrar per diferents punts del Nord i del Sud del país, alhora que bombardejava i disparava míssils sobre indrets de tot Ucraïna. El món es va llevar consternat i amb la creença que, al cap de pocs dies, una suposada superpòtència militar com Rússia assoliria el control de tot el país. Però ben aviat els ucraïnesos van desmentir els primers pronòstics i van demostrar una voluntat de plantar cara i una eficàcia en el combat que ben pocs s'imaginaven. El lideratge del president de Zelenski va ser determinant, la seva negativa a deixar la capital per desplaçar-se cap un territori més segur, el vídeo amb què va demostrar que ell i els seus principals col·laboradors romanien a Kíiv i la frase que ha fet fortuna en anglès, "I need ammunition, not a ride" (que podríem traduir com "necessito munició, no un passeig), van traçar les línies de la resistència a l'invasor. S'ha intentat reduir Zelenski a la condició de comediant (que ho és i molt bo), i se n'oblida la seva trajectòria com a empresari i productor audiovisual, amb un gran domini, ell i el seu equip, de l'art de la comunicació. Aquest coneixement i experiència s'han demostrat crucials a l'hora de liderar el país i de fer arribar els seus missatges a tot el món, sobretot a Occident. Com va escriure Eliot Cohen, un dels grans especialistes nord-americans en estratègia, en temps de guerra no va gens malament tenir una productora de televisió al capdavant del govern.</p><p style="text-align: justify;">Els principals esdeveniments que s'han produït als camps de batalla són prou coneguts. Ucraïna ha assolit tres grans fites després de parar el cop inicial: foragitar els russos del nord de Kíiv i fins a la frontera, reconquerir l'oblast de Khàrkiv i recuperar Kherson, l'única capital regional que els invasors havien pogut ocupar el mes de febrer passat. El gran assoliment de Rússia, després d'arranar la ciutat de Mariupol, ha estat establir un corredor terrestre fins a Crimea des del qual controlen l'accés al mar d'Azov, però han estat incapaços d'arribar a l'emblemàtica ciutat d'Odessa i van perdre l'illa de les Serps, clau per dominar l'accés al Mar Negre. Malgrat els immensos recursos esmerçats, no han aconseguit controlar tot el Donbas, on Bakhmut resisteix des de l'estiu passat. Ara, tant els invasors com els ucraïnesos preparen noves ofensives per a la primavera, qui sap si decisives. Junt amb la guerra més o menys convencional, els russos han exhibit la seva cara més fosca amb la comissió de tota mena de crims: des de les violacions i assassinats de la població civil de Butxa i Irpin, fins al bombardeigs indiscriminats sobre Mariupol, Bakhmut i altres ciutats dels Donbas, passant pels atacs a les infrastructures energètiques i a zones residencials de tot el país, i seguint per les deportacions d'infants, molts dels quals orfes a conseqüència dels atacs i que ara es lliuren a famílies russes per a la seva adopció. </p><p style="text-align: justify;">La sacsejada geopolítica ha estat excepcional i ha fet evidents les línies divisòries del planeta, amb el paper de Xina com a principal aliat de Rússia, però sense implicar-se més del compte en el conflicte, i l'oportunisme de l'Índia, que ha pretès mantenir una aparença de neutralitat per no perjudicar els seus tractes amb Rússia i l'accés al seu petroli a preus molt avantatjosos. Han caigut les caretes de molts presumptes defensors de la justícia global que s'han desentès del destí dels ucraïnesos, si no han donat un suport més o menys explícit a Rússia amb la pretensió de contribuir a una nova multipolaritat en detriment dels EUA i Occident. El paper d'alguns dirigents de l'esquerra llatinoamericana ha estat especialment galdós quan han marcat posicions d'equidistància respecte agressor i agredit, tot repetint mantres de la propaganda russa, com el que atribueix la invasió a unes fantasmagòriques provocacions de l'OTAN. Clama al cel que uns polítics especialitzats en assenyalar l' imperialisme "ianqui", real o imaginari, com a causa de tots els mals, siguin incapaços de demostrar una mínima empatia envers un país que és víctima de la forma més descarnada d'imperialisme, una invasió militar amb l'objectiu de subjugar l'estat i anorrear-ne la identitat nacional. El mateix es podria dir de molts dirigents del Sud global que encara es queixen del colonialisme, tot i fer més de cinquanta anys que gaudeixen de la independència, però que miren cap a una altra banda quan, en ple segle XXI, Rússia intenta colonitzar un estat sobirà. Però tot i les posicions ambigües de molts, la realitat és que l'Assemblea de l'ONU ha rebutjat massivament la invasió russa, tant al seu inici com en la darrera votació, el dia 22 de febrer, en què es va aprovar la resolució que exigeix la retirada russa d'Ucraïna, amb 141 vots a favor, 7 en contra i 32 abstencions, si bé entre els abstencionistes hi trobem els dos gegants demogràfics, Xina i Índia.</p><p style="text-align: justify;">Tanmateix, una cosa és certa, Ucraïna és sobretot un afer europeu i no té sentit que demanem als països d'altres latituds que s'hi impliquin amb la mateixa intensitat que nosaltres. Els ucraïnesos són compatriotes europeus que lluiten per la seva llibertat i per formar part d'aquest espai compartit que és la Unió Europea, el qual, tot i uns defectes que els catalans coneixem prou bé, configura una de les àrees més pròsperes i lliures del planeta. Com que Europa ha estat incapaç de dotar-se d'autonomia estratègica, són els EUA, garants de la defensa comuna i de la seguretat col·lectiva del continent, els qui han assumit el gruix del suport militar a Kíiv, però el compromís dels països europeus en l'acollida dels refugiats i en la transferència de recursos i armament també és determinant. Pel cap baix des de 2014, i des de fa un any de forma especialment dramàtica, Ucraïna paga un preu altíssim per haver-se allunyat del domini rus i iniciar el camí de la integració europea. El règim rus odia l'OTAN perquè és l'aliança militar que li impedeix desplegar els seus anhels expansionistes sobre els països que voldria dins la seva esfera d'influència, però el pitjor rival de Putin és la Unió Europea, no per la seva potència militar sinó per l'atractiu del seu model polític, econòmic i social, en què es combinen democràcia, drets civils, economia de mercat i estat del benestar. Una mixtura que ha donat molt bons resultats a països que, fa poc més de trenta anys, encara estaven sotmesos a la tutela soviètica i que, d'estendre's amb èxit a Ucraïna, podria amenaçar amb el seu exemple el règim autocràtic del Kremlin. </p><p style="text-align: justify;">Contra tot pronòstic, Europa ha plantat cara de forma prou unitària al desafiament rus, malgrat les diferències internes i la dissidència filoputinista d'Hongria. La tímida resposta europea a les anteriors agressions moscovites ( Txetxènia, Geòrgia, Crimea, Donbas, Síria...) feia pensar que aquesta vegada es repetiria la mateixa història: quatre queixes diplomàtiques, unes quantes sancions i tornada al "business as usual" al més aviat possible, Però no ha estat així. Una vulneració del dret internacional d'una magnitud com la comesa per Putin a les portes d'Europa, no podia restar impune, i en aquest cas hi ha tot un poble disposat a lluitar per restablir l'ordre alterat. Si Kíiv hagués capitulat, la resposta europea i occidental hauria estat del tot diferent, però la resistència ucraïnesa ha fet inexcusable el compromís. Com era d'esperar, Polònia i els països bàltics han estat els més actius i generosos en l'esforç, en la mesura que són el que més amenaçats se senten. Però també França i Alemanya, tot i els intents diplomàtics de Macron amb el president rus i els titubejos de Scholz a l'hora d'enviar armes i tancs, s'hi han implicat més enllà del que hom esperava. Els EUA de Joe Biden i el Regne Unit han entès des d'un principi que a Ucraïna s'hi juga també l'ordre mundial: una victòria russa, a més de sotmetre un democràcia que vol integrar-se a Occident, donaria ales a les pretensions de Xina respecte Taiwan i als règims autoritaris d'arreu del món. La influència global nord-americana i occidental podria sortir-ne greument tocada, així com el model de democràcia liberal. </p><p style="text-align: justify;">La guerra també es lliura en l'àmbit de l'opinió pública. Al capdavall, en la mesura que el suport occidental és vital per al sosteniment de la resistència d'Ucraïna, l'opinió pública d'aquests països, i la seva possible traducció en les urnes, és un dels centres de gravetat del conflicte. Hi ha un suport molt majoritari al poble ucraïnès i un rebuig equivalent a l'agressió russa, però la propaganda del Kremlin, molt anterior a l'inici de la invasió, incideix sobre franges no menyspreables de la població i aconsegueix portaveus en els àmbits més insospitats. Curiosament, tot i que podia ser previsible, l'extrema dreta i l'extrema esquerra han coincidit molt sovint en l'assumpció i propagació de la desinformació prorussa i anti-ucraïnesa. I si bé és comprensible que qualsevol parafeixista tingui simpatia per un règim com el putinista, cada dia més a prop dels seus ideals, l'adhesió de l'extrema esquerra a les tesis de Moscou és especialment delirant per com es contradiu amb la pretesa superioritat moral amb què van per la vida. Es fa evident com, per a certs sectors esquerranosos, desgastar Occident, encara que això vulgui dir enfortir la "internacional autoritària", passa per davant de la llibertat dels pobles i dels drets humans més elementals. Però a més dels aliats ideològics i geopolítics de Moscou, la propaganda arrossega bona part de la terregada conspiranoïca que s'alimenta de tot allò que contradiu el "relat oficial" per compensar les seves limitacions intel·lectuals amb la creença que ells sí que saben com funciona el món i com ens manipulen els poderosos. Els propagandistes russos tenen ben identificats els col·lectius més vulnerables a la seva desinformació i fan un ús intensiu de les xarxes socials, així com dels periodistes i influenciadors afins, per escampar-hi les seves insídies. Així veiem com, els mateixos que durant la pandèmia assenyalaven les vacunes com el mal, propagaven després les ximpleries putinesques. De la mateixa manera que la posició davant de la invasió en l'àmbit internacional ha servit per conèixer l'autèntica naturalesa de molts líders i règims polítics, també a casa nostra hem pogut veure de quin peu calça cadascú i descobrir la profunda hipocresia de molts presumptes humanistes. </p><p style="text-align: justify;">Per tancar aquest text amb una nota positiva, només puc expressar la meva total admiració envers el poble ucraïnès i els seus dirigents que cada dia donen una lliçó de valentia i dignitat al món. Fa un any molta gent amb prou feines sabia de l'existència d'Ucraïna; d'altres, sota l'influx de la propaganda russa, se l'imaginaven com un estat corrupte, fallit i infestat de nazis; i pocs, els més bons coneixedors d'aquella realitat, sabien que des de la Revolució del Maidan i malgrat la guerra a l'Est i els problemes econòmics i polítics, el país havia fet avenços molts importants amb la vista posada en la integració europea. El que gairebé ningú no podia pensar és que aquell estat seria capaç de resistir una invasió russa a gran escala i alhora viure un procés de construcció nacional accelerat que en farà una nació molt més cohesionada i potent a Europa i al món, un cop es treguin de sobre l'invasor. </p><p style="text-align: justify;">Slava Ukraini!!!</p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-83592238747909888352022-11-19T02:07:00.013+01:002024-02-18T23:14:53.075+01:00Impressions de Turquia<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: inherit; text-align: justify;">Aquest estiu vaig fer una ruta per Turquia. Partint d'Istanbul, vam seguir cap a la península de Gal·lípoli, vam travessar els Dardanels per baixar fins a Esmirna, a la costa occidental d'Anatòlia, i d'allà ens vam dirigir cap a la Capadòcia, a la regió central del país. Des de la Capadòcia vam fer camí cap a la capital, Ankara i, de tornada cap a Istanbul, vam visitar la vila de Safranbolu, coneguda per la seva arquitectura típicament otomana. <br /></span></span></p><p><span style="font-size: medium;"><span><span style="font-family: inherit;">Turquia és un país sòlid en el sentit físic de la paraula. A les grans ciutats els gratacels de nova planta i els minarets de les mesquites dibuixen un "skyline" assertiu, de la mateixa manera que els blocs de pisos que s'estenen pels barris residencials desprenen una remarcable sensació de solidesa i qualitat constructiva </span><i><span style="font-family: inherit;">( Després del terratrèmol que ha devastat el Sud-Est del país, sobretot al Kurdistan, hauríem de revisar aquestes afirmacions, però és </span>innegable<span><span style="font-family: inherit;"> que les noves </span>construccions<span style="font-family: inherit;"> desprenen una sensació de solidesa),</span></span></i><span style="font-family: inherit;"> allunyada de la precarietat aparent de moltes barriades de les perifèries urbanes del nostre país i de l'Europa meridional. Hi ajuda que molts d'aquests edificis d'habitatges són de construcció més recent, coincidint amb el gran creixement econòmic que va experimentar el país durant els primers anys d'aquest segle. Blocs de formes cúbiques i massisses, grans finestrals i balcons amb baranes de tubs metàl·lics. S'hi detecta l'efecte inspirador de l'arquitectura civil de l'època otomana, els "konaks", una tipologia de mansions característica. Turquia ha fet un gran pas endavant durant les darreres dècades, un avenç que també es fa palès en la qualitat de les infraestructures viàries, ja siguin les autopistes de peatge, noves de trinca i amb un límit de velocitat de 140 km/h, o les principals carreteres del país. </span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><span><br /></span></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><span>Tanmateix, Turquia encara és lluny de l'Europa més avançada i hores d'ara pateix una inflació desbocada, amb el valor de la lira, la moneda local, per terra. Un botiguer de Safranbolu, obertament crític amb el govern, ens parlava de la mala qualitat de la sanitat i de l'ensenyament públics, així com de la inaccessibilitat de l'educació universitària, amb una oferta pública limitada que obliga moltes famílies a fer grans esforços perquè els seus fills puguin cursar estudis superiors en institucions privades, força més cares i amb menys reconeixement que no pas les públiques. El to general del país és auster, la pobresa no hi és gaire visible, però no és estrany observar-hi persones fent feines de camàlic en condicions molt precàries.<br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><span>Istanbul, Esmirna i Ankara se'ns apareixen com a grans ciutats modernes, amb múltiples gratacels i lluminàries. A la primera, tot i plenament turquitzada, hi pesa el passat multicultural i la posició geogràfica de cruïlla, que li atorga una certa atmosfera cosmopolita. A Esmirna i la seva regió, d'antiga majoria grega expulsada en el marc dels intercanvis de població acordats amb Grècia als anys 20 dels segle passat, l'actual població turca viu sota les influències secularitzadores, tot i contradictòries, del substrat grec i del nacionalisme kemalista. A Ankara, una gran urbs interior amb més de quatre milions d'habitants, la modernitat de l'arquitectura conviu amb un esperit general més conservador, no debades és una ciutat interior, sense sortida al mar i pròxima a l'Anatòlia central. Tot i les seves dimensions de megaurbs i que la condició de capital i la important presència d'estudiants en garanteixen un cert dinamisme, es tracta d'una ciutat molt desconeguda i aparentment força desconnectada de l'exterior de Turquia, una característica compartida per altres grans ciutats dels país, algunes amb més d'un milió d'habitants però del tot desconegudes i irrellevants des d'una òptica europea. </span>Turquia és un país força tancat en si mateix, malgrat el seu passat imperial, la seva posició de cruïlla entre Orient i Occident, la importància del turisme internacional al litoral i a la Capadòcia i el seu paper creixent com a actor geopolític. És significatiu el desconeixement de l'anglès entre la població fora dels entorns més turístics, on tampoc no és per tirar coets. Sobta trobar-se amb joves escolaritzats que fan feines d'atenció al públic però són incapaços de pronunciar ni un sol mot en la llengua franca mundial. La globalització hi ha arribat de forma molt filtrada, el proteccionisme econòmic es fa evident en constatar la poca presència de vehicles d'importació, la repetició d'uns mateixos models, molt majoritàriament de color blanc, de marques estrangeres amb fàbrica a Turquia. En el tèxtil podem inferir l'existència d'unes altes barreres aranzelàries: si algú vol accedir a les grans cadenes internacionals haurà d'anar a buscar-les a centres comercials específics, però al rovell de l'ou comercial de les ciutats les marques locals gaudeixen d'hegemonia total i, d'altra banda, les falsificacions de les marques de luxe es venen obertament i amb llibertat per tot arreu, i són un dels reclams d'un espai tan emblemàtic com el Gran Basar d'Istanbul i els carrers adjacents. La moda turca és un punt "quica", la "modèstia" imposada per la religió dominant i la poca competència internacional sens dubte hi ajuden.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><span style="font-family: inherit;">La República de Turquia va ser fundada l'any 1923 per Mustafà Kemal Attaturk sobre les cendres de l'Imperi Otomà, sota el signe del nacionalisme i amb la pretensió d'avançar en la modernització del país tot adoptant els models occidentals i relegant la religió a l'àmbit privat. Això no obstant, l'Islam impregna tota la vida social, encara que amb intensitats molt diverses. Fins i tot a les ciutats més occidentalitzades, com Istanbul i Esmirna, la presència de dones amb hijab és notable i a tot arreu la "modèstia" és un tret general de la indumentària femenina. La discreció s'imposa com a regla general enmig d'un estiu de temperatures que conviden a reduir les cobertures tèxtils a la mínima expressió. La majoria de restaurants no ofereixen begudes alcohòliques, encara que el "raqui", una mena de licor d'anís, sigui típic del país i que la cervesa "Efes pilsen", fabricada a Esmirna, lligaria molt amb els kebabs i els plats de carn rostida amb donner que s'ofereixen en tota mena d'establiments de restauració. Fora dels locals especialitzats i de les zones més turístiques, és poc habitual veure gent consumint alcohol en públic, però als supermercats l'oferta de birres, vins i licors de diferents procedències és generosa, la qual cosa fa pensar en un consum domèstic abundós i vergonyant.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;">A l'Anatòlia central l'ambient és d'una religiositat més rigorosa que a les urbs costaneres. A ciutats tan grans com Konya i Kaiseri les dones vestides d'acord amb la doctrina musulmana són la gran majoria, l'alcohol hi és invisible i el divendres, a l'hora de l'oració, els homes despleguen les catifes, o un simple tros de cartró, per pregar a Al·là enmig de la via pública. És un món molt masculí, els carrers són plens d'homes, anant amunt i avall o aplegats tot petant la xerrada. Les dones hi són només de pas, entre la casa i la botiga, o per recollir els nens a l'escola. La vida social al carrer sembla reservada als mascles, que són els qui porten la veu cantant a la majoria de comerços i restaurants. També hi treballen dones, però menys i en posicions subordinades. Hi ha força barberies masculines, però costa de veure-hi perruqueries i salons de bellesa femenins La indumentària que tapa els cabells i tot el cos té un evident efecte despersonalitzador, l'exclusió de la vida social, el paper secundari en el comerç...la impressió és que la dona té el protagonisme limitat a l'àmbit domèstic i a la funció reproductora. En contrast amb el puritanisme que impera al carrer, a alguns aparadors de roba interior s'exhibeixen combinacions força pujades de to, possiblement tolerades per la necessitat de despertar la libido en la intimitat de la llar conjugal i promoure la natalitat. Hi ha un ofici en què, insospitadament, la presència femenina és molt nombrosa: els guardes de seguretat, però el motiu no deixa d'estar lligat amb la religió: cal garantir que tot possible escorcoll o contacte físic amb una dona sigui realitzat per una altra dona. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;">La visita a Esmirna va coincidir amb la celebració del Dia de les Forces Armades, que commemora la victòria dels turcs, comandats per Kemal Atatürk, a l'última batalla de la guerra greco-turca, el 30 d'agost de 1922, la guerra per la independència que va donar lloc a la fundació de l'actual estat. A Esmirna i a les altres poblacions de la seva regió que en el seu moment van ser disputades per Grècia, la imatge de Kemal Atatürk era omnipresent: a les façanes dels edificis, en pancartes, a les places, als parcs, cobrint els monuments, a l'interior de tota mena de locals. El retrat del fundador de la República, cofat amb una gorra de copa alta kalpack o vestit amb esmòquing, era ineludible. La festivitat nacional explica aital desplegament d'iconografia kemalista, però bona part d'aquelles imatges s'hi exhibeixen de forma permanent, sobretot a l'interior dels establiments oberts al públic on, a banda del retrat oficial, és habitual trobar-s'hi, penjades a les parets, col·leccions de fotos del pare de la pàtria que ens el mostren en diferents moments de la seva vida. Així doncs, a qualsevol restaurant, al costat de les típiques fotos de l'amo amb clients famosets o dels retrats de músics i artistes, hom pot admirar petites exposicions dedicades a l'home que es va autoanomenar "pare dels turcs", Atatürk, el cognom que va adoptar quan, en el marc de les reformes occidentalitzants que ell mateix va imposar, els ciutadans de la nova República van ser comminats a inscriure's al Registre Civil amb un cognom, pràctica desconeguda a l'Imperi Otomà. Les estàtues dedicades a Kemal es troben arreu del país, però a la Turquia interior la seva presència és molt més discreta. En les contrades més religioses el líder secularitzador no desperta el mateix entusiasme que a l'Anatòlia occidental que ell mateix va conquerir i unir a Turquia. El gran santuari dedicat a Atatürk el trobem al centre d'Ankara, on s'aixeca el seu mausoleu monumental , Anitkabir, un temple kemalista, de pedra llisa, formes simètriques, un emporxat de columnes enormes i decoració inspirada en les civilitzacions preislàmiques de Turquia, tot envoltat de grans esplanades i jardins. A més de la gran sala en què es troba el cenotafi de Kemal, s'hi pot visitar un museu en què es descriuen gràficament les fites de la guerra d'independència en grans diorames, s'hi exposa la biografia i l'activitat política del líder, destacant-ne l'esforç modernitzador, i s'hi exhibeixen tota mena d'elements vinculats al personatge, des de peces de roba fins als instruments per a la higiene personal, passant per la mòmia dissecada del seu gos estimat. Erdogan, l'actual president de la República, no va voler ser menys que el fundador i es va fer construir un immens palau presidencial a la mateixa capital, que va ser objecte de crítiques enceses pel seu cost elevat i un luxe desproporcionat que el mandatari voler justificar per la necessitat de projectar una imatge de país poderós davant dels visitants estrangers que fossin rebuts al Palau. El complex del Palau Presidencial i altres edificis vinculats ocupa un gran espai al límit de la ciutat i, si bé el palau és inaccessible per al públic, s'hi poden visitar tant una gran biblioteca com una mesquita que es troben al mateix recinte però a uns certa distància de separació de l'edifici presidencial, protegit amb mesures estrictes de seguretat. Després de fer-ne unes fotos amb el mòbil vaig comprovar que no havien quedat gravades.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: inherit;">L'Àsia Menor </span><span style="font-family: inherit;">va ser una de les grans regions de les civilitzacions grega, hel·lenística i romana. L'estat turc es va fundar a partir de la derrota i expulsió dels grecs, però el passat grecoromà hi és molt perceptible, sobretot a l'oest del país, vora el Mar Egeu. Les ruïnes de la vella ciutat d'Efes són de les més ben conservades de la Mediterrània, la passejada pel traçat dels seus carrers és un viatge en el temps i la gairebé incòlume façana de la Biblioteca de Cels sintetitza la monumentalitat de l'indret. La bellesa i la força evocadora de la façana n'han fet un símbol d'Efes i del llegat clàssic de Turquia. Són moltes les restes d'antigues ciutats que es poden visitar, c</span><span style="font-family: inherit;">om ara Assos, Pèrgam, Sardis, Hieràpolis, Afrodísia, Milet, Halicarnàs i fins i tot la mítica Troia, si bé poc o res es pot veure de la ciutat destruïda pels aqueus en la contesa immortalitzada per Homer. El que en pugui restar es troba colgat sota diverses capes de restes arqueològiques corresponents als diferents períodes històrics de la ciutat. P</span><span style="font-family: inherit;">er a una visió general d'aquell llegat, al Museu Arqueològic d'Istanbul s'hi pot contemplar un recull esplèndid d'escultura grega i romana: déus, deesses i herois de marbre de grans dimensions i en molt bon estat de conservació; sarcòfags ornamentats, entre els quals destaca el que durant un temps es va atribuir a Alexandre el Gran, i tota mena d'estris, armes i guarniments. A les diferents sales del museu hi figuren grans murals en què es reprodueixen escenes de cadascuna de les èpoques, que faciliten la comprensió i visualització de les peces en el seu context històric. Per als turcs d'avui ser posseïdors d'aquell patrimoni ha de ser motiu d'orgull, però també el recordatori d'una gran civilització que va desenvolupar-se i prosperar en aquella part del món però respecte la qual la cultura turca representa més una ruptura que no pas una evolució. La vinculació d'aquell llegat amb Grècia provoca un cert grau d'incomoditat al país, que es pot entreveure en el fet que al museu s'anomeni cultura anatòlica-persa el que en realitat era la cultura greco-persa que va sorgir del contacte d'aquestes dues grans civilitzacions. La cultura turca de religió musulmana que avui senyoreja al país es va anar expandint per Anatòlia a partir del S. XI, amb les invasions dels turcs seljúcides, desplaçant i substituint progressivament la cultura d'arrel grega d'un territoris que havien estat bressol d'Occident i on l'imperi Romà, en la seva versió cristiana i bizantina, es va mantenir fins al seu últim alè, quan els otomans van conquerir Constantinoble l'any 1453. Tot i així, les diverses comunitats gregues van seguir vivint a Anatòlia fins als anys 20 del segle passat, quan, després de la Guerra de la Independència, els governs grec i turc van executar un intercanvi de població en virtut del qual la majoria dels grecs de Turquia van ser deportats a Grècia i els turcs de Grècia a Turquia, per més que la vinculació d'aquests col·lectius amb els països on van ser deportats sovint era remota, més enllà de compartir una mateixa religió.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: inherit;"><span style="text-indent: 30px;">La neteja ètnica dels grecs i el previ genocidi dels armenis, executat a les acaballes del període otomà, van deixar els cristians reduïts a una minoria ínfima, però la vinculació històrica del territori de l'actual Turquia amb els orígens del cristianisme és enorme i encara avui el Patriarca de Constantinoble, cap de les Esglésies Ortodoxes sobre les quals exerceix una influència moderada, té la seu a Istanbul, a Fanar, l'antic barri grec de la ciutat. Entrant en el terreny la llegenda, l'apòstol Joan, a qui s'atribueix la redacció d'un dels evangelis i fins i tot del Llibre de l'Apocalipsi, es va instal·lar a Efes, ciutat on es diu que el va acompanyar Maria, la mare de Jesús. Sobre la tomba de Joan es va construir una basílica, avui en runes, que va esdevenir un lloc de pelegrinatge, com ja ho havia estat durant segles el temple d'Àrtemis, situat a pocs quilòmetres de la basílica i que era considerat una de les set meravelles del món antic. A prop d'Efes, enmig de la muntanya, es pot visitar el que es coneix com la casa de Maria, avui transformada en capella, que a mitjans del S. XIX va ser identificada com la darrera residència de la mare de Crist, basant-se en la descripció que, a partir de les seves al·lucinacions, en va fer una monja alemanya que mai no havia sortit d'Europa. La casa de Maria, tot i la nul·la consistència històrica d'aquesta denominació, atreu el públic cristià però també desperta l'interès i una certa devoció dels musulmans, que consideren Maria la mare del pri</span><span style="text-indent: 30px;">ncipal profeta abans</span><span style="text-indent: 30px;"> de Mahoma. El cert és que a la província romana de l'Àsia Menor s'hi van formar algunes de les comunitats cristianes més importants de l'Antiguitat. L'Apocalipsi, segons relata el seu l'autor, va ser escrit per mandat diví, per fer-lo arribar a les comunitats cristianes d'aquella província romana: "vaig trobar-me endut per la inspiració de l'Esperit un diumenge, i vaig sentir darrera meu una veu forta, com de trompeta, que deia: </span><i style="text-indent: 30px;">"El que veus, escriu-ho en un llibret i envia-ho a les set esglésies: a Efes, a Esmirna, a Pérgam, a Tiatira, a Sardis, a Filadèlfia i a Laodicea"</i><span style="text-indent: 30px;">. Constantí, el primer emperador romà convertit al cristianisme, situà a Bizanci la seva segona capital, anomenada Constantinoble en el seu honor, i hi feu construir Santa Sofia, que va esdevenir un dels temples més magnificents de la cristiandat, fins a la conquesta otomana i la seva conversió en mesquita. A Nicea, a prop de Constantinoble, l'any 325 s'hi va celebrar el primer Concili Ecumènic del cristianisme, en el qual es va aprovar el credo que proclama els dogmes bàsics de la fe, encara avui acceptat per l'Església Catòlica, les Esglésies Ortodoxes, l'Anglicana, i la majoria de les Esglésies protestants</span></span><span style="text-indent: 30px;">. Santa Sofia, que des de la victòria Kemalista s'havia convertit en un museu, torna a ser una mesquita on els símbols musulmans de sobreposen a la imatgeria cristiana que recobreix murs i cúpules. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large; text-indent: 30px;"><br /></span></p><p style="text-indent: 30px;"><span style="font-size: 17px;"><br /></span></p><p style="text-indent: 30px;"><span style="font-size: 17px;"> </span></p><p style="background-color: white; color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><span style="background-color: transparent; text-align: justify;"><br /></span></p>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-34421696072896329562022-10-23T01:18:00.001+02:002022-10-23T01:18:10.807+02:00La Sicília catalana<p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px;">Article publicat a l'Europeu: </span><span style="font-size: 15px; text-align: left;"><span style="color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif;"><a href="https://www.leuropeu.cat/la-sicilia-catalana">https://www.leuropeu.cat/la-sicilia-catalana</a></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px;">Molts catalans visiten Sicília però ben pocs són conscients dels vincles històrics d’aquella illa amb el nostre país i de l’empremta que hi vam deixar. Al català mitjà li pot sonar que els almogàvers van conquerir Atenes i que a una ciutat de Sardenya hi resta un reducte de catalanoparlants, però poca cosa més coneix d’allò que alguns historiadors han descrit com l’Imperi de la Corona catalanoaragonesa o, encara millor, de l’Imperi Català de la Mediterrània; una expansió i una presència que es van estendre, en la seva plenitud, entre el s. XIII i principis del s. XVI, i dels quals una part del nomenclàtor de l’Eixample de Barcelona és un recordatori constant.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">Pere el Gran va desembarcar a Sicília el 30 d’agost de 1282, cridat pels sicilians que s’havien rebel·lat contra el domini francès de Carles d’Anjou. La revolta antifrancesa va esclatar el dia 30 de març de 1282, les cèlebres “Vespres Sicilianes”, i el rei català va aprofitar la seva condició d’espòs de la neta i hereva de l’emperador germànic Frederic de Hohenstaufen, antic rei de Sicília, per reclamar-ne el tron. Des d’aquell moment, l’illa va ser governada per monarques de la Corona catalanoaragonesa o per membres del seu llinatge, i es van establir unes relacions que van oscil·lar entre la plena integració dins l’estructura “confederal” de la Corona i una sobirania amb vincles amb la casa mare. No va ser fins l’any 1556 que el rei Felip II de Castella va constituir el Consell d’Itàlia i hi va incorporar el Regne de Sicília que es va trencar el vincle directe de l’illa amb Catalunya, ja que, fins a la creació d’aquell nou Consell, la Monarquia Hispànica l’havia inclosa al “Consell d’Aragó”.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">La conquesta de Sicília va permetre que la Corona catalanoaragonesa, fins aquell moment perifèrica, esdevingués una gran potència mediterrània. Així ho va expressar el cronista Bernat Desclot en atribuir-li a l’almirall Roger de Llúria aquestes paraules: <em style="box-sizing: border-box;">“ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si no porta hun escut o senyal del rey d’Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d’Arago e de Cecilia”</em>. L’illa ocupa una posició central al nostre mar, actua de frontera entre la Mediterrània Occidental i l’Oriental, connectades pel canal de Sicília i l’estret de Messina, i fa de pont entre la Península Itàlica i el Nord d’Àfrica. Des de Sicília els catalans van fer el salt cap a la Itàlia meridional, que va culminar amb la conquesta de Nàpols per Alfons el Magnànim al s. XV, i es van projectar cap a Orient amb episodis tan memorables com l’aventura dels almogàvers a l’Imperi Bizantí i la posterior creació d’un domini català a Atenes i Neopàtria.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">La relació de Sicília amb Catalunya era important des de molt abans de l’arribada de Pere II al tron. Durant segles, l’illa va ser la gran proveïdora de blat d’una Catalunya deficitària en cereals i les comunitats de comerciants catalans hi eren presents i rellevants. A partir de la coronació de Pere es van anar ampliant amb noves fornades de mercaders, artesans, aristòcrates i gent diversa amb ganes de prosperar, provinents de Catalunya, Mallorca, València i Aragó. A ulls dels sicilians, eren tots catalans. El regne insular se’ls oferia ple d’oportunitats per la possibilitat d’ocupar-hi càrrecs públics, de desplegar-hi les habilitats professionals, d’adquirir-hi noves terres o de guanyar nous mercats. Moltes nissagues d’origen català, una vegada arrelades a l’illa, continuaven sent identificades com a tals i mantenien una identitat diferenciada de la dels altres sicilians<a href="https://www.leuropeu.cat/la-sicilia-catalana/#_ftn1" id="_ftnref1" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: 11.25px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">[1]</span></a>. Al s. XIV s’hi va viure una guerra civil en què es que va enfrontar el bàndol dels “catalans” contra el dels “llatins”. En realitat es tractava de dos grups heterogenis, però entre els primers hi havia molts dirigents d’origen català, i els segons s’identificaven amb el descendents i acòlits de famílies provinents del nord d’Itàlia. Rastres de la noblesa siciliana amb arrels catalanes els trobem fins i tot a “Il Gattopardo”, la gran novel·la sobre la incorporació de Sicília al regne d’Itàlia durant la segona meitat del s. XIX, el protagonista de la qual, el Príncep de Salina, s’anomena Fabrizio Corbera<a href="https://www.leuropeu.cat/la-sicilia-catalana/#_ftn2" id="_ftnref2" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: 11.25px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">[2]</span></a>, un cognom català que identificava una de les grans famílies aristòcrates de l’illa, ja extingida, però de la qual era descendent per línia materna l’autor de l’obra, Giuseppe Tomasi di Lampedusa, que es va inspirar en la seva família per crear-ne els personatges.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">D’aquella Sicília catalana, a més de les evidències impressionants que podem trobar en els llibres d’història, en resten uns testimonis tangibles: d’una banda, edificis que en la seva mateixa denominació proclamen el seu vincle, com ara l’església de la Santíssima Anunciació dels Catalans, a Messina, o la de Santa Eulàlia dels Catalans, a Palerm (avui seu de l’Instituto Cervantes, en un cas flagrant i força habitual d’apropiació castellana del llegat català). D’una altra banda, elements que, si bé són difícils d’identificar a primer cop d’ull, fan que al català se li activi una certa sensació de familiaritat: les múltiples mostres de gòtic català repartides per tota l’illa, especialment visible en els portals amb arc de mig punt, les finestres bífores i trífores i els patis interiors amb escala i galeries porticades, construïts durant els segles XIV i XV, una memòria en pedra sovint deformada pels afegits posteriors o el desgast associat al pas del temps.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">Arreu de l’illa es van desenvolupar estils eclèctics que combinaven elements d’origen català amb d’altres d’autòctons o d’inspirats en les múltiples influències rebudes dels diferents pobladors i dominadors de Sicília: àrabs, normands, sueus, llombards, grecs… A la ciutat de Siracusa, que fou centre d’un actiu comerç marítim amb Catalunya, s’hi va implantar un gòtic molt proper a l’original català i, malgrat la seva reconstrucció parcial després d’un gran terratrèmol l’any 1693, els experts encara en descobreixen múltiples mostres. A Taormina, el barri històric construït durant el s. XV desprèn aquell aire de família que esmentàvem. A Palerm, edificis emblemàtics com el Palau Ajutamicristo i el Palau Abatellis-, que avui acull la secció medieval i moderna del Museu Arqueològic de Sicília-, són exponents de la influència arquitectònica catalana, amb uns característics patis interiors que ens evoquen els palaus del barri gòtic barceloní i d’altres ciutats del nostre país. El testimoni arquitectònic de la nostra presència es pot trobar per tota la geografia siciliana, i així es recull en els dos volums del projecte <em style="box-sizing: border-box;">“Verso un repertorio dell’Architettura Catalana” </em>dedicats a l’illa, un estudi de gran abast finançat pel govern italià amb l’objectiu d’identificar i catalogar el patrimoni arquitectònic d’influència catalana a la Itàlia meridional. Aquesta influència no es limita als detalls arquitectònics que encara avui es poden identificar, sinó també a una concepció general de la construcció, segons escriu una de les autores incloses a l’estudi, Laura Inzerillo: “<em style="box-sizing: border-box;">la confederazione catalano-aragonese ( divenuta, a partire dal XIII sec. Une delle più grandi potenze del Mediterraneo) diffuse nell’isola il suo interesse per un gotico relativamente sobrio: figure affinate, senso delle proporzioni, tendenza a dar maggiore importanza all’ampiezza delle forme (e non più all’altezza, in particolare nel campo religioso); ampie vetrate che si aprono su facciate lisce e spoglie”<a href="https://www.leuropeu.cat/la-sicilia-catalana/#_ftn3" id="_ftnref3" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: 11.25px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;"><strong style="box-sizing: border-box;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: 8.4375px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">[3]</span></strong></span></a>.</em></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">Per al visitant, la recerca de l’antiga empremta catalana requereix un cert esforç; és un llegat que impregna molts racons de l’illa però que no ha estat objecte de la promoció ni de la singularització de la qual seria mereixedor. Sicília té un patrimoni enorme en el si del qual el gòtic d’inspiració catalana es troba eclipsat pel pes d’altres manifestacions arquitectòniques, com les imponents restes grecoromanes, el Barroc de l’època d’hegemonia castellana i, sobretot, per la fascinació que provoca l’arquitectura àrab-normanda, una mescla sorprenent d’ingredients normands, bizantins i àrabs, testimoni del fructífer eclecticisme sorgit del contacte entre els víkings afrancesats que van conquerir Sicília al s. XI i van fundar-ne el regne, i els grecs i àrabs que hi havien arribat abans. Això no obstant, en els mosaics d’una de les obres més emblemàtiques de l’estil àrab-normand, la Sala Palatina del Castell Reial, a Palerm, s’hi troba també l’escut dels quatre pals vermells sobre fons d’or que hi van portar els reis del Casal de Barcelona, així com l’escut del regne de Sicília que combina les nostres quatre barres amb les dues àguiles dels Hohenstaufen.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">L’oblit del llegat català fa de cada troballa una descoberta que ens ajuda a recuperar la història d’una catalanitat que, lluny d’haver de lluitar per la mera supervivència en el seu territori ancestral, s’estenia amb força per la Mediterrània, també a la mítica Sicília, i jugava amb veu pròpia a la primera divisió geopolítica. </p><hr class="wp-block-separator has-alpha-channel-opacity" style="background-color: white; border-bottom: 2px solid rgb(143, 152, 161); border-image: initial; border-left: none; border-right: none; border-top: none; box-sizing: content-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; height: 0px; margin: 1.65em auto; max-width: 100px;" /><p class="has-small-font-size" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><span style="font-size: x-small;"><a href="https://www.leuropeu.cat/la-sicilia-catalana/#_ftnref1" id="_ftn1" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;"><span style="box-sizing: border-box; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">[1]</span></a> Percepció i identificació dels catalans a l’edat mitjana Discurs de recepció de Flocel Sabaté i Curull com a membre numerari de la Secció HistòricoArqueològica, llegit el dia 20 d’octubre de 2011. IEC 2016.</span></p><p class="has-small-font-size" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><span style="font-size: x-small;"><a href="https://www.leuropeu.cat/la-sicilia-catalana/#_ftnref2" id="_ftn2" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;"><span style="box-sizing: border-box; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">[2]</span></a> Lluís Bonada. Les arrels catalanes del ‘Gattopardo’. <a href="http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART02942" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;">http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART02942</a></span></p><p class="has-small-font-size" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><span style="font-size: x-small;"><a href="https://www.leuropeu.cat/la-sicilia-catalana/#_ftnref3" id="_ftn3" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;"><span style="box-sizing: border-box; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">[3]</span></a> Laura Inzerillo. L’archietettura Catqlana nel Territorio di Palermo disn de “Verso un repertorio dell’architettura catalana. Architettura catalana in Sicilia”. Aracne,2005.”.</span></p>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-33067742790560643912022-07-23T22:23:00.004+02:002022-07-23T22:47:30.359+02:00Una idea d’Europa<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span face="Verdana, Geneva, sans-serif" style="background-color: white; color: #222222;"><span style="text-align: left;">Publicat a L'Europeu:</span></span><a href="https://www.leuropeu.cat/una-idea-deuropa/" style="text-align: left;">Una idea d’Europa - L'Europeu (leuropeu.cat)</a></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial;"><span style="font-size: medium;">La caiguda del mur de Berlín, el 9 de novembre de 1989, un fet que per si mateix ja va ser prou potent, va oferir la imatge emblemàtica de l’esclat dels canvis que es covaven a l’est del teló d’acer a conseqüència de la “Perestroika” engegada per Gorbatxov; uns canvis que van posar fi a la Guerra Freda, que van fer caure un seguit de dictadures comunistes i que, amb la dissolució de la Unió Soviètica l’any 1991, van permetre l’accés a la independència de tot una colla de nacions d’Europa, del Caucas i d’Àsia Central, fins aleshores pràcticament desconegudes per nosaltres.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="color: #222222; font-family: arial;"><span><br /></span></span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial;"></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh52NrojgtZT1D7LH6R1U8ysnL_Cv8wHMZUYPA_-lieyCF8Ny4Pj716iRspYjOY1PALA1CeynJtza7PoJe1xLh-ZFrZcvycsJ6K3nsy8W_2yYicnm5C1331aTFZ6oDnbQuRPbUm5YV6Eg6DM9rj7PAskaf2RwuHFpNb_5-cKZhh9B8Mo9wjlA" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: medium;"><img alt="" data-original-height="630" data-original-width="1200" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh52NrojgtZT1D7LH6R1U8ysnL_Cv8wHMZUYPA_-lieyCF8Ny4Pj716iRspYjOY1PALA1CeynJtza7PoJe1xLh-ZFrZcvycsJ6K3nsy8W_2yYicnm5C1331aTFZ6oDnbQuRPbUm5YV6Eg6DM9rj7PAskaf2RwuHFpNb_5-cKZhh9B8Mo9wjlA=w400-h210" width="400" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Berlín, 9 de novembre de 1989</span></td></tr></tbody></table><span style="font-size: medium;"><span style="color: #222222; font-family: arial; text-align: justify;">No és per atzar que, al cap d’un mes dels fets de Berlín, el 12 de desembre de 1989, la Comissió de Cultura del Parlament va aprovar reconèixer el dret de Catalunya a l’autodeterminació, a partir d’una proposta de l’aleshores diputat d’ERC Josep-Lluís Carod-Rovira. Els vents de canvi que cantaven els </span><em style="box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: arial; text-align: justify;">Scorpions</em><span style="color: #222222; font-family: arial; text-align: justify;"> es feien notar també a la banda occidental del continent, des d’on assistíem, entre la meravella i l’astorament, a una successió d’esdeveniments impensables poc abans, protagonitzats per múltiples moviments que aplegaven la defensa de la llibertat i la reivindicació de la sobirania per als seus països, tant dels que formaven part de la Unió Soviètica com dels que, formalment independents, estaven subjectes al control de Moscou. La mateixa reunificació alemanya es va justificar en l’exercici de l’autodeterminació dels pobles, i Txèquia i Eslovàquia, una vegada alliberades del règim promoscovita, van pactar la partició de Txecoslovàquia en dos nous estats. Lituània va ser la primera república bàltica que va reclamar la recuperació de la seva independència, i el seu triomf, assolit de forma quasi incruenta tot i enfrontar-se al gegant soviètic, va tenir un gran impacte en el món del nacionalisme català, fins al punt que el president Pujol va haver de refredar els ànims amb una important puntualització: “Catalunya és com Lituània, però Espanya no és l’URSS”. Certament, l’onada autodeterminista no va arribar gaire més enllà de la riba dreta de l’Elba, però va deixar una gran empremta en l’independentisme català, que l’ha tinguda molt present com a model i inspiració durant tot el “procés”. El caràcter predominantment pacífic dels processos seguits a l’Europa Central i de l’Est va evitar que les posteriors guerres dels Balcans fixessin la idea que les independències tan sols es podien assolir a través d’un conflicte violent.</span></span><p></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgTVb0yqWLieR1u4V_GBKX6hdgAKC5bI6RGz2DM8azXlknCJby-nsYCSH3rKONT1ATMSSiBiL50p-F0zLQEIaUMrweivEwxMgDaGpG5Fkk_oZDZ6J6uH_hC2YC36mFlbBdkCpD4si91xrcDzGY5Qg7Re0mwVThSDOQrckTrT7MjIFyYAB2vzw" style="clear: right; font-family: arial; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><img alt="" data-original-height="703" data-original-width="448" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgTVb0yqWLieR1u4V_GBKX6hdgAKC5bI6RGz2DM8azXlknCJby-nsYCSH3rKONT1ATMSSiBiL50p-F0zLQEIaUMrweivEwxMgDaGpG5Fkk_oZDZ6J6uH_hC2YC36mFlbBdkCpD4si91xrcDzGY5Qg7Re0mwVThSDOQrckTrT7MjIFyYAB2vzw=w235-h400" width="235" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">La Via Bàltica<br /><br /></span></td></tr></tbody></table><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">L’onada autodeterminista dels anys 90, com la de 1918, va ser possible gràcies a l’enfonsament d’uns imperis, però la fi dels imperis no determina la fi de la ideologia imperialista. El nazisme, entre altres coses, era un moviment revisionista que pretenia restaurar el domini germànic sobre l’Europa centreoriental i anar més allà, ocupant l’espai de l’antic imperi rus fins als Urals. El revisionisme imperialista mai no ha desaparegut de la Rússia postsoviètica i n’explica les intervencions armades als països del seu entorn, el manteniment de conflictes congelats a Geòrgia i a Moldàvia, així com el desplegament de múltiples mitjans de propaganda i influència a Occident i arreu del món. Avui, amb la invasió d’Ucraïna, assistim a la manifestació més agosarada, violenta i criminal d’aquest revisionisme que té per objectiu retornar Rússia a la condició de gran potència i capgirar l’ordre internacional sorgit de la fi de la Guerra Freda. Qui se sent més amenaçat, a banda dels ucraïnesos que pateixen l’agressió en la seva pròpia pell, són les nacions europees que més es van mobilitzar a finals dels 80 i principis dels 90 per desempallegar-se del jou soviètic: les repúbliques bàltiques, Polònia, Txèquia i Eslovàquia. Tot i que el paraigua de seguretat de l’OTAN teòricament els protegeix d’una invasió com la que devasta part d’Ucraïna, els bàltics no poden descartar atacs llampec que els prenguin part del seu territori. Al seu torn, els polonesos, txecs i esl</span><span style="font-family: arial;">ovacs amb memòria històrica temen una Rússia ressorgida amb capacitat per imposar una nova arquitectura de seguretat europea que els situï de nou sota la seva òrbita o, si més no, sota la pressió constant d’un Kremlin victoriós. No són els únics països que se senten amenaçats, però sí els que, en proporció amb les seves dimensions i recursos, dels que més s’han compromès amb Ucraïna i la seva resistència contra la invasió.</span></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"></span></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: justify;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhOVBYt5yu3N1sMPyMgSnAT1M5u2r1Z5o7m-C1HQhDGCKf7gDP6bhsTL122yq9xEDVYbM_oaxaWKaKBSGdrXW2FU-I1VD-pMka1dyUnxLT_VwuoNgB1Mq6lNm-aACJ3JIhEnCIgx6vnwXWZ5BFgBOQVad_O5diZaO1uFxVwf7Zw65AWssah4g" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: medium;"><img alt="" data-original-height="98" data-original-width="148" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhOVBYt5yu3N1sMPyMgSnAT1M5u2r1Z5o7m-C1HQhDGCKf7gDP6bhsTL122yq9xEDVYbM_oaxaWKaKBSGdrXW2FU-I1VD-pMka1dyUnxLT_VwuoNgB1Mq6lNm-aACJ3JIhEnCIgx6vnwXWZ5BFgBOQVad_O5diZaO1uFxVwf7Zw65AWssah4g=w320-h213" width="320" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;">Milan Kundera</span></td></tr></tbody></table><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;">A l’assaig “El teló”</span><a href="https://www.leuropeu.cat/una-idea-deuropa/#_ftn1" id="_ftnref1" style="box-sizing: border-box; color: #3949ab; font-family: arial; text-align: justify; text-decoration-line: none;"><span style="box-sizing: border-box; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">[1]</span></a><span style="font-family: arial; text-align: justify;">, publicat l’any 2005, l’escriptor txec Milan Kundera, resident a França des de 1975, ens aporta algunes de les claus que es troben rere el compromís de les nacions bàltiques i de l’Europa central: hi recorda com l’any 1938 el destí de Txecoslovàquia es va decidir a Munic, mentre els representants del govern de Praga s’esperaven a l’avantcambra, i conclou: “</span><em style="box-sizing: border-box; font-family: arial; text-align: justify;">A Europa hi ha, d’una banda, els grans països, i de l’altra, els petits; hi ha les nacions instal·lades a les sales de negociacions i les que esperen tota la nit a l’avantcambra”.</em><span style="font-family: arial; text-align: justify;"> Més endavant, en el mateix assaig, aprofundeix en aquesta distinció: “</span><em style="box-sizing: border-box; font-family: arial; text-align: justify;">El que distingeix les nacions petites de les grans no és pas només el criteri quantitatiu del nombre d’habitants; és alguna cosa més profunda: l’existència no és per a elles una certesa indubtable, sinó sempre una qüestió, una aposta, un risc</em><em style="box-sizing: border-box; font-family: arial; text-align: justify;">. Estan a la defensiva davant la Història, aquesta força que les supera, que no les pren en consideració, que ni tan sols les arriba a veure”. </em></span><p></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Ser una nació gran o petita, a criteri de Kundera, no depèn de les dimensions demogràfiques o geogràfiques, sinó que ve determinat per l’experiència històrica. Ho exemplifica contraposant els espanyols amb els polonesos:<em style="box-sizing: border-box;"> “Els polonesos són tan nombrosos com els espanyols. Però Espanya és una vella potència que mai no ha sentit amenaçada la seva existència, mentre que la història ha ensenyat als polonesos el que vol dir no ser privats del seu Estat, han viscut durant més d’un segle al corredor de la mort”. (…) “Polònia no ha mort encara” és el primer vers, patètic, del seu himne nacional, i no fa pas més d’una cinquantena d’anys, Witold Gombrowicz, en una carta a Czeslav Milosz, va escriure una frase que no se li hauria pogut acudir a cap espanyol: “Si, d’aquí a cent anys, la llengua polonesa encara existeix…”.<strong style="box-sizing: border-box;"> </strong></em>Tot i que en aquell assaig Kundera ignora totalment l’existència de la nació catalana, el sentiment de fragilitat que descriu és identificable i plenament compartit per qualsevol català amb un mínim de consciència (potser per això els castellans ens diuen “polacos”). Aquest mateix sentiment de fragilitat i de lluita per la supervivència, per molt que parlem de nacions que avui disposen d’un estat propi, és el que anima la resposta enèrgica que els bàltics i els eslaus centreeuropeus han donat a la invasió russa d’Ucraïna; és la mateixa energia que els va permetre plantar cara a l’imperialisme soviètic per recuperar la seva sobirania i que tant va inspirar l’independentisme català.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Amb les seves accions, Putin vol revertir els efectes de l’onada autodeterminista de 1991. Per llunyà que a alguns els pugui semblar el conflicte, Rússia ataca la idea d’una Europa en què les nacions petites, segons la definició de Kundera, puguin decidir lliurement el seu futur. Una idea d’Europa de la qual Catalunya hauria de fer bandera per tal de reivindicar-hi el seu lloc.</span></p><div aria-hidden="true" class="wp-block-spacer" style="background-color: white; box-sizing: border-box; clear: both; color: #222222; height: 40px; text-align: justify;"></div><p class="has-small-font-size dropcapp" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-size: var(--wp--preset--font-size--small) !important; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a href="https://www.leuropeu.cat/una-idea-deuropa/#sdfootnote1anc" id="sdfootnote1sym" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;">1</a> Milan Kundera, “El teló”. Tusquets Editores (2005).</span></p>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-68217729492239530272022-04-20T22:46:00.004+02:002022-04-20T22:46:53.231+02:00Què vol Putin?<p><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px;">Publicat a L'Europeu:</span><a href="https://www.leuropeu.cat/que-vol-putin/">Què vol Putin? - L'Europeu (leuropeu.cat)</a></p><p><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px;">Després del fracàs de la “guerra llampec” per tenir el control d’Ucraïna en pocs dies, les autoritats militars russes van anunciar que centrarien els seus esforços a conquerir l’est del país. Poc abans, a partir dels primers contactes entre les delegacions russa i ucraïnesa, havia transcendit que els primers podrien limitar les seves pretensions a assolir la “neutralització” del país, el reconeixement de l’annexió de Crimea i la cessió de tot el Donbass.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">En realitat, els objectius de Putin van molt més enllà d’uns guanys territorials o d’impedir l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN. El projecte de l’ex-agent del KGB és restablir l’Imperi Rus, i per això necessita imposar el seu domini sobre Ucraïna, ja sigui via annexió, ja sigui establint-hi un règim titella com el bielorús. La lògica imperialista russa la va explicar el pensador estratègic estatunidenc Zbigniew Brzezinski<span style="box-sizing: border-box; font-size: 11.25px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;"><a href="https://www.leuropeu.cat/que-vol-putin/#sdfootnote1sym" id="sdfootnote1anc" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: 8.4375px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">1</span></a></span> tot just després de la fi de la Unió Soviètica: <em style="box-sizing: border-box;">“Sense Ucraïna Rússia deixa de ser un imperi eurasiàtic. Rússia sense Ucraïna encara podria aspirar a un estatus imperial, però aleshores esdevindria un estat imperial predominantment asiàtic”(…) “En canvi, si Moscou recupera el control sobre Ucraïna, amb els seus 52 milions d’habitants (cens de l’època soviètica) i grans recursos, així com amb el seu accés al Mar Negre, Rússia, automàticament, podria tornar a esdevenir un poderós estat imperial, abastant Europa i Àsia”</em>.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">L’obsessió russa contra l’Aliança Atlàntica s’explica perquè és el principal obstacle al seu expansionisme. L’OTAN no té cap pretensió ofensiva respecte la Federació Russa; ningú a Occident no té cap interès per ocupar Kaliningrad, conquerir Moscou o sotmetre Novosibirsk. Els països de l’antic Pacte de Varsòvia coneixen l’amenaça russa millor que ningú, i per això van demanar ingressar a l’Aliança tan aviat com van poder. L’any 1956, els tancs russos van fer fracassar una revolta democratitzadora a Hongria i el 1968 ho van fer a Txecoslovàquia, però avui la seva capacitat de projectar força es troba geogràficament molt més limitada. Sota el paraigües defensiu de l’OTAN, Ucraïna restaria fora de l’abast de les urpes de l’os rus.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Però la visió putiniana d’Ucraïna i d’un determinat nacionalisme rus va més enllà de la simple subordinació estratègica: l’objectiu final és l’assimilació d’Ucraïna dins d’una única nació russa. Un testimoni privilegiat del pensament del cabdill rus ens l’ofereix Andrei Illarionov, que en fou el principal assessor econòmic entre el 2000 i el 2005. En una entrevista<span style="box-sizing: border-box; font-size: 11.25px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;"><a href="https://www.leuropeu.cat/que-vol-putin/#sdfootnote2sym" id="sdfootnote2anc" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: 8.4375px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">2</span></a></span> per al “Westminster Institute”, del 22 de juny de 2021, va desgranar dues idees centrals de la visió geopolítica putinesca, compartida per bona part dels dirigents del país: el poble dividit i la Rússia històrica.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Putin considera que russos, bielorussos i ucraïnesos conformen un sol poble o nació, amb unes diferències poc significatives (el menyspreu per la llengua i la cultura pròpies d’aquests dos últims països és total); un poble que hauria estat dividit de forma artificial per un seguit de circumstàncies històriques. L’estat rus tindria la missió històrica de reunificar aquest poble dividit. Tan sols un mes després de l’entrevista d’Ilariov, el juliol de 2021, Putin va publicar un assaig<span style="box-sizing: border-box; font-size: 11.25px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;"><a href="https://www.leuropeu.cat/que-vol-putin/#sdfootnote3sym" id="sdfootnote3anc" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: 8.4375px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">3</span></a></span> pseudohistòric (de lectura obligatòria per als militars) per argumentar que russos i ucraïnesos formen un sol poble, insistir en la idea que Ucraïna no té prou entitat per considerar-se una nació i assenyalar que les actuals fronteres de l’estat ucraïnès no serien més que el resultat de l’agregació de diferents territoris decidida pels dirigents de la Unió Soviètica. Es tracta del mateix discurs imperialista que Putin va desplegar en la seva intervenció davant del Consell de Seguretat de Rússia, el dia 21 de febrer, en el qual es va decidir reconèixer la independència de les repúbliques titella de Donetsk i Lugansk, tres dies abans de l’inici de la invasió.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">La “Rússia històrica”, diu Ilarionov, es defineix a través de tres elements: la llengua russa, la religió ortodoxa cristiana i les fronteres de l’Imperi rus de finals del S.XVIII. Aquestes fronteres inclouen tota la Bielorússia actual i la major part d’Ucraïna, amb exclusió d’una part a l’oest del país que, a finals del divuit, es trobava sota domini austríac. Fins i tot Transnístria (l’enclavament prorús de Moldàvia) i les repúbliques bàltiques formarien part d’aquesta “Rússia històrica”, segons el concepte teòric desenvolupat pel mateix Putin amb l’ajuda de diferents assessors. La restitució de la “Rússia històrica” permetria la reunificació del poble dividit de russos, bielorussos i ucraïnesos (a més de sotmetre altres nacions) i, segons Ilarionov, es culminaria amb la figura d’un nou “príncep” al capdamunt, que ja ens podem imaginar qui seria.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">La intervenció a Geòrgia l’any 2008, l’annexió de Crimea i la guerra del Donbass es poden entendre com a fites dirigides a la recreació d’aquella “Rússia històrica” o almenys a deixar-ne oberta la possibilitat futura. La invasió d’Ucraïna iniciada el 24 de febrer seria el moviment més ambiciós i agosarat en aquesta direcció, al servei d’unes idees que l’home del Kremlin reivindica de forma oberta en tota mena d’intervencions des de fa més de deu anys. Si per saber quines eren les veres intencions de Hitler només calia analitzar el Mein Kampf i els seus discursos més abrandats, els plans de Putin es poden conèixer llegint els articles que ha publicat i parant atenció a les seves intervencions públiques. Malgrat el secretisme que envolta el règim moscovita, la voluntat expansionista del líder no és cap misteri amagat.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Podem veure en Putin una mena de Quixot maligne que ha perdut el seny a través de la lectura de la historiografia imperialista de Rússia, fins a voler erigir-se en un nou tsar alliberat de les constriccions més bàsiques del dret internacional. Quan els models a seguir són Ivan el Terrible, Pere el Gran, Caterina la Gran o Stalin, desapareix qualsevol pretensió de civilitat. Al capdavall, tots aquests personatges van ser responsables d’assassinats de masses i de la submissió total dels seus súbdits, però gràcies a les seves conquestes territorials són celebrats per la història oficial russa. Putin pot pensar que, si aconsegueix reconstruir l’imperi rus, la història no només l’absoldrà dels seus crims, sinó que el glorificarà tant com als seus antecessors més sanguinaris.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;">Si els ucraïnesos aconsegueixen derrotar els invasors, Putin pot veure’s obligat a signar un acord de pau molt allunyat de les seves pretensions inicials, però no per això renunciarà als seus objectius de màxims. S’equivoca qui pensi que, per assolir una pau duradora, n’hi haurà prou que Ucraïna faci unes cessions territorials i renunciï a ingressar a l’OTAN. Fins que a Moscou no hi hagi un canvi de règim i d’ideologia reals, els ucraïnesos hauran de continuar destinant grans esforços i recursos per mantenir la seva capacitat defensiva i garantir la seva supervivència com a nació.</p><div aria-hidden="true" class="wp-block-spacer" style="background-color: white; box-sizing: border-box; clear: both; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; height: 60px;"><a href="https://www.leuropeu.cat/que-vol-putin/#sdfootnote1anc" id="sdfootnote1sym" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;">1</a> Brzezinski, Zbigniew. The Grand Chessboard: American Primacy And Its Geostrategic Imperatives (Kindle Locations 672-680). Basic Books. Kindle Edition</div><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><a href="https://www.leuropeu.cat/que-vol-putin/#sdfootnote2anc" id="sdfootnote2sym" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;">2</a> <a href="https://westminster-institute.org/events/what-makes-putin-tick/" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;"><u style="box-sizing: border-box;">https://westminster-institute.org/events/what-makes-putin-tick/</u></a></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><a href="https://www.leuropeu.cat/que-vol-putin/#sdfootnote3anc" id="sdfootnote3sym" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;">3</a> <a href="https://en.wikisource.org/wiki/On_the_Historical_Unity_of_Russians_and_Ukrainians" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; outline: 0px;"><u style="box-sizing: border-box;">https://en.wikisource.org/wiki/On_the_Historical_Unity_of_Russians_and_Ukrainians</u></a></p>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-83735714638550968502022-04-02T12:00:00.002+02:002022-04-02T12:00:53.312+02:00Ucraïna i nosaltres<p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px;">Publicat a l'Europeu<a href="https://www.leuropeu.cat/ucraina-i-nosaltres/" target="_blank"> </a></span><span style="font-size: 15px; text-align: left;"><span style="color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif;"><a href="https://www.leuropeu.cat/ucraina-i-nosaltres/" target="_blank">https://www.leuropeu.cat/ucraina-i-nosaltres/ </a></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px;">Ara que la invasió d’Ucraïna s’ha produït, i durant tot el període previ, han tornat a circular els vells arguments de la propaganda russa: que si l’OTAN encercla i amenaça el gegant euroasiàtic, que si el règim de Kyiv és ultranacionalista i discrimina els russoparlants, que si l’Euromaidan va ser un cop d’estat, que si Ucraïna és un paradís per als neonazis, etc. Calúmnies i difamacions que actuen com a cortina de fum per ocultar la clau de la qüestió: la pretensió del Kremlin de sotmetre Ucraïna al seu domini, amb un respecte nul per la seva sobirania, com ja va demostrar annexionant-se Crimea i mantenint els focus rebels de Donestk i Luhansk en territori ucraïnès.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">Per als aficionats a la geopolítica és molt llaminer submergir-se en les anàlisis abstractes del conflicte, que hi veuen poc més que un intent de Rússia per recuperar profunditat estratègica enfront d’una suposada amenaça occidental, però en aquests moments el que es troba en joc no és la seguretat de Rússia, una potència nuclear que ningú no té la més mínima intenció d’envair, ni tampoc una eventual integració d’Ucraïna a l’OTAN que els principals socis atlantistes rebutgen, sinó el dret a l’autodeterminació o, com diríem en el llenguatge processista primerenc, el dret a decidir dels ucraïnesos.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">Tenint en compte els paral·lelismes existents entre la relació de Rússia amb Ucraïna i el tracte que l’estat espanyol dispensa a Catalunya, fóra d’esperar més empatia dels catalans envers els ucraïnesos. Al nostre país, però, encara hi resta un pòsit d’antiamericanisme que tendeix a simpatitzar amb tot adversari geopolític dels EUA i fins i tot hi ha jugadamestristes que, fent bones les teories més delirants de l’instructor del cas “Volhov”, creuen que Rússia pot ser un aliat determinant per assolir la nostra independència (sobretot ara que s’està convertint en un país pària a Occident).</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">Per desmuntar les trampes de la propaganda antiucraïnesa difosa pel poderós aparell d’agitació del règim moscovita, només cal constatar-ne la sorprenent semblança amb la propaganda anticatalana difosa per l’espanyolisme. Les denúncies de discriminació dels russòfons tenen la mateixa credibilitat que les denúncies de discriminació dels castellanoparlants a Catalunya; s’acusa els ucraïnesos de nazis amb la mateixa lleugeresa amb què l’espanyolisme titlla de nazis i de “lazis” els independentistes catalans; el separatisme prorús de les “repúbliques populars” de Donestk i de Luhansk, ja reconegudes per Moscou, connecta directament amb aquell engendre mental anomenat “Tabàrnia”; els òrgans de propaganda titllen de colpista l’Euromaidan, el moviment de protesta proeuropeu que va fer caure el president prorús Ianukóvitx, amb el mateix entusiasme amb què el workaholic Albert Rivera i els altres altaveus de l’estat espanyol qualificaven el procés independentista d’intent de cop d’estat, i un llarg etcètera.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">Pel que fa a Crimea, que alguns consideren una mena de terra ancestral russa, no va ser plenament russificada fins que Stalin en va deportar els tàrtars autòctons l’any 1944, només deu anys abans de ser incorporada a la República Soviètica d’Ucraïna.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">Hi ha una notable distància geogràfica i cultural entre Catalunya i Ucraïna, i una diferència essencial: ells tenen un estat propi i nosaltres encara no, a la qual cosa cal afegir-hi que es tracta del segon país amb la superfície més gran del continent per darrere de Rússia, amb més quaranta milions d’habitants. Però, tot i haver assolit la independència l’any 1991, el seu veí nord-oriental en qüestiona el dret a l’existència, la qual cosa ens els fa molt més propers. Com si una futura Catalunya independent hagués de seguir patint les intromissions, els atacs i les pretensions de domini del Regne d’Espanya. Russos i ucraïnesos són pobles eslaus orientals de tradició cristiana bizantina, de la mateixa manera que catalans i castellans som pobles llatins de tradició catòlica. L’aparent proximitat cultural i l’antecedent històric del principat de la Rus de Kiev, l’estat medieval del qual es proclamen hereus Rússia, Bielorússia i Ucraïna, són brandats pel Kremlin per “legitimar” el seu expansionisme. A parer de l’imperialisme rus, les identitats ucraïnesa i bielorussa no serien més que expressions regionals i jeràrquicament inferiors d’una identitat russa superior. Les intencions del règim de Moscou es troben ben explicitades en l’assaig “històric” publicat per Putin el juliol de l’any passat en el qual vindica la “unitat de destí” entre Rússia i Ucraïna. Unes idees que no disten gaire de la visió supremacista que té el nacionalisme espanyol sobre Catalunya. És conegut que Putin, amb la mateixa convicció amb què qualsevol espanyolista nega que Catalunya sigui una nació, el 2008 li va etzibar a Bush fill que Ucraïna ni tan sols no és un país, tal com ha reiterat en anunciar el reconeixement de la “independència” dels enclavaments prorussos del Donbass.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">Un 29,6% de la població ucraïnesa considera el rus la seva llengua i un 67,5 % considera que ho és l’ucraïnès<span style="box-sizing: border-box; font-size: 11.25px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;"><a href="https://www.leuropeu.cat/ucraina-i-nosaltres/#sdfootnote1sym" id="sdfootnote1anc" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: 8.4375px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">1</span></a></span>, però molts d’aquests últims en fan un ús més aviat escàs. A l’Est i al Sud del país, especialment a les àrees urbanes, el predomini de la llengua russa és absolut. A les regions centrals, on es troba la capital, es practica un bilingüisme rus-ucraïnès al qual s’afegeix el fenomen del “súrjik”, una barreja de les dues llengües que ens evoca el catanyol nostrat. L’ucraïnès, única llengua oficial a tot Ucraïna, tan sols és clarament hegemònic a la part de l’oest del país que es va incorporar a la Unió Soviètica al final de la Segona Guerra Mundial, on també hi ha petites minories de parla hongaresa i romanesa, entre d’altres. La ciutat de L’viv és l’únic centre urbà important amb un predomini nítid de la llengua ucraïnesa. Les principals raons de la precarietat de la llengua pròpia es troben tant en la immigració històrica d’altres parts de l’imperi rus, després soviètic, com al fet que molts ucraïnesos procedents del camp, en emigrar a les zones industrials, adoptaven el rus com a llengua habitual.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">El Kremlin ha intentat instrumentalitzar la realitat sociolingüística del país a favor dels seus interessos, però pretendre que els russòfons són una minoria oprimida a Ucraïna és un sarcasme. Les elits de Kyiv són majoritàriament de parla russa, el mateix president Zelenski, provinent del sud-est i que ha fet la seva carrera de comediant principalment en la llengua de Puixkin, parla ucraïnès com el president Montilla parlava català, tot i que amb més alegria i convicció.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">Zelenski és la refutació vivent de les inversemblants acusacions d’ultranacionalisme filonazi amb què els propagandistes a sou de Moscou han pretès difamar la Ucraïna post-Maidan: va ser elegit en unes eleccions lliures en què va guanyar massivament, tant a l’est com a l’oest<span style="box-sizing: border-box; font-size: 11.25px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;"><a href="https://www.leuropeu.cat/ucraina-i-nosaltres/#sdfootnote2sym" id="sdfootnote2anc" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: 8.4375px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">2</span></a></span>, amb l’única excepció de la regió de L’viv, la més nacionalista del país, i va derrotar el president sortint, l’empresari xocolater Petro Poroixenko. Un relleu al poder per via democràtica inimaginable a la Rússia de Putin. Zelenski és un humorista molt popular esdevingut productor audiovisual (una de mena d’Andreu Buenafuente) que mai no ha destacat per les seves proclames nacionalistes (una altra semblança amb Buenafuente) i en qui una majoria de conciutadans van confiar com a alternativa a una classe política desprestigiada per la seva inoperància, corrupció i incapacitat de posar fi a la guerra del Donbass. A més, Zelenski és de família jueva, com també ho és el primer ministre amb qui va cohabitar políticament durant un any, Volodímir Groisman, un període en què Ucraïna va ser l’únic país del món, a banda d’Israel, amb un cap d’estat i un cap de govern jueus. El somni humit de qualsevol nazi, vaja.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: justify;">Tot i que els processos de russificació viscuts al país durant més de tres-cents anys hi han deixat una petjada molt profunda, a la Ucraïna d’avui hi ha una voluntat molt majoritària, més estesa que abans de l’agressió russa de 2014, per continuar avançant en la construcció d’una nació lliure i democràtica, deslliurada de tota subordinació al veí rus, econòmicament desenvolupada, integrada a Europa i amb una plena normalització de la llengua pròpia. Ideals prou comprensibles per a una majoria de catalans.</p><div aria-hidden="true" class="wp-block-spacer" style="background-color: white; box-sizing: border-box; clear: both; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; height: 40px;"></div><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><a href="https://www.leuropeu.cat/ucraina-i-nosaltres/#sdfootnote1anc" id="sdfootnote1sym" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;">1</a> <a href="https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/ukraine/" rel="noreferrer noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;" target="_blank"><u style="box-sizing: border-box;">https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/ukraine/</u></a></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; margin-bottom: 26px; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word;"><a href="https://www.leuropeu.cat/ucraina-i-nosaltres/#sdfootnote2anc" id="sdfootnote2sym" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; text-decoration-line: none;">2 </a><a href="https://www.cvk.gov.ua/pls/vp2019/wp301pt001f01=720.html" rel="noreferrer noopener" style="background-color: transparent; box-sizing: border-box; color: #3949ab; outline: 0px;" target="_blank"><u style="box-sizing: border-box;">https://www.cvk.gov.ua/pls/vp2019/wp301pt001f01=720.html</u></a></p>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-31094062349444644142021-01-23T14:14:00.004+01:002021-09-04T22:37:26.027+02:00Pan-Europa i el Brexit<p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Amb el nou any el Regne Unit de
la Gran Bretanya i Irlanda del Nord ha abandonat ( definitivament?) la Unió
Europea. Hom podria dir veure-hi una mutilació greu de l’ideal europeu, però Richard
Nikolaus Coudenhove-Kalergi, apòstol del paneuropeisme, ja va imaginar la unió
política i econòmica de tots els estats europeus, de Polònia a Portugal, sense els britànics. L’any 1923 va publicar un dels textos fundacionals de
l'europeisme, "Pan-Europa", un concepte polític diferent del concepte geogràfic d’Europa, que inclouria tots els estats
democràtics i semidemocràtics del continent, incloent-hi Islàndia (aleshores
unida a Dinamarca per una unió personal) i excloent-ne Rússia, la part europea
de Turquia i l’Imperi Britànic. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquesta
Europa estaria unida sota un model confederal per garantir la pau i la
prosperitat interiors<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la protecció enfront de les ambicions
imperials de Rússia, tsarista o bolxevic. Pan-Europea se situaria en una
posició d’igualtat, i potser de superioritat, respecte les altres quatre grans
potències que augurava l’aristòcrata paneuropeista: dos imperis ja existents,
el Rus i el Britànic; Pan-Amèrica, que agruparia els països de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’hemisferi occidental, liderats pels EUA; i
l'Imperi Mongol, que sorgiria d’una eventual agrupació entre la Xina i el Japó.
<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La Unió Europea post-Brexit inclou països que abans formaven part de l’Imperi Britànic,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com la República d'Irlanda, Malta i Xipre, i
no ha incorporat Noruega, Suïssa, ni microestats com Andorra i San Marino, i
tampoc una part dels estats balcànics, si bé aquests darrers aspiren a
afegir-s'hi. Islàndia, avui independent de Dinamarca, també en resta
voluntàriament al marge. Belarús és una dictadura sota tutela russa i
Ucraïna té un conflicte obert amb Rússia, justament per la seva voluntat
d'integrar-se a la UE i a l'OTAN. El mapa de la UE no coincideix
exactament amb el de Pan-Europa, però en essència, una vegada el Regne Unit ha
aixecat el vol, ve a ser el mateix, i més quan els països que no en formen part
s’hi troben intensament vinculats, ja sigui a través del mercat únic, de
l’Acord de Schengen i/o de diferents tractats i acords d’associació. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Coudenhove-Kalergi pensava en una Pan-Europa
que l'any 1923 hauria agrupat 26 grans estats i set territoris, amb una
superfície total de 5 milions de km quadrats i una població de 300 milions
d'habitants. Avui la UE aplega 27 estats, 4,2 milions de km2 i una població
de gairebé 448 milions d'habitants. La diferència de superfície és deguda,
sobretot, a l'absència de Noruega i també a les parts occidentals d’Ucraïna i
Belarús que formaven part de la Polònia d’entreguerres. Tanmateix, la idea de
Pan-Europa tenia una altra dimensió, l'ideòleg paneuropeu hi sumava totes les
possessions colonials dels estats que en formarien part, les quals dividia en
dos grups: l'imperi colonial africà i les altres colònies de la resta del món,
des de la Guyana a la Indoxina francesa, passant per les Índies neerlandeses. El
conjunt de Pan-Europa abastaria una superfície d'uns 26 milions de km
quadrats i una població de 431 milions d'habitants, que la situarien
en condicions d'igualtat o per damunt dels altres blocs. Actuant individualment,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els estats europeus podrien ser dominats per les
grans potències, en canvi,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>integrant-se
a Pan-Europa podrien ser part d’una de les grans potències, potser la més
poderosa.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El diagnòstic en què es basava
l’aristòcrata partia de l’evidència que Europa havia deixat de ser el centre
del poder polític, econòmic i cultural del món, sobretot després de la Gran
Guerra. Mentre arreu emergien diferents agrupacions d’estats que s’organitzaven
com a federacions o a través de mecanismes de cooperació, a Europa imperava una
anarquia armada. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El continent anava de camí
cap a una nova guerra que, si finalment esclatava, seria d’extermini, les
potències enfrontades ja no tindrien com a objectiu la derrota de l’enemic,
sinó la seva destrucció<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perquè no tornés a esdevenir una amenaça. L’acarnissament que aquest tipus de conflicte comporta
per a tots els contendents deixaria vencedors i vençuts igualment devastats. Els
únics beneficiaris serien les altres gran potències. Per evitar una nova guerra europea caldria constituir una organització que assegurés als estats membres el màxim de seguretat amb el mínim sacrifici de la seva llibertat, substituint el duel pel recurs a la justícia, creant un tribunal de mediació vinculant per resoldre els conflictes. Un dels principis de la nova organització hauria de ser una versió europea de la “Doctrina Monroe” imperant al content americà, el rebuig de tota ingerència de potències estrangeres a Europa.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per a la unitat europea caldria superar la rivalitat mil·lenària entre França i Alemanya, artificialment mantinguda durant segles per motius polítics i militars. Els dirigents i els pobles de tots dos països haurien d’assumir la necessitat d’encetar la via de l’aliança, perquè l’única alternativa seria devorar-se mútuament. El camí per a la constitució de
Pan-Europa tindria tres fases: La celebració d’una conferència Pan-Europea, la
signatura d’un tractat de mediació vinculant i de garanties entre tots els
estats democràtics de l’Europa continental, la unió duanera de tots els estats
membres i, finalment, la constitució dels Estats Units d’Europa. Pan-Europa
apareixeria davant de les altres potències mundials com una unitat i
internament seria regida per dues cambres representants: la cambra dels pobles,
amb tres-cents diputats, un per cada milió d’habitants, i la cambra dels
estats, amb 26 membres, un per cada govern. No es pot negar que l’actual
estructura institucional de la UE hi té un clar paral·lelisme. Si bé es
garantiria la igualtat de totes les llengües nacionals, per raons tècniques
l’anglès esdevindria llengua d’aprenentatge obligatori, que ja estava
esdevenint llengua de les relacions internacionals. El fet que tots els
europeus dominessin l’anglès com a llengua auxiliar posaria fi a la rivalitat
entre les llengües europees i promouria la intercomprensió internacional. </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La unió Europea no seria l’estadi
final de l’ideal polític de Coudenhove-Kalergi, sinó un pas previ per a la unió
de la humanitat, ja que al seu entendre, per superar l’anarquia mundial
imperant calia que prèviament els estats s’unissin en superestats que després
poguessin establir una organització mundial efectiva. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Pan-Europa exclouria el Regne
Unit perquè, als ulls de Coudenhove-Kalergi, l’Imperi Britànic constituïa per
si mateix un “continent” unit per una llengua comuna, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la cultura de la nació dominant i el seny
polític dels seus dirigents. Encara que Anglaterra forma part de la
civilització europea, la seva missió no seria projectar-se al continent sinó
europeïtzar el món a través de les conquestes de l’Imperi Britànic.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A Pan-Europa li correspondria la missió de desenvolupar
al màxim la cultura europea que els britànics expandirien pel món. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Anglaterra i Pan-Europa haurien de basar les
seves relacions en la cooperació i en un acord que garantís la seguretat
britànica, excloent tota possibilitat d’invasió de les Illes. Anglaterra i Irlanda
només podrien unir-se a Pan-Europa si caigués l’Imperi Britànic.<span style="mso-spacerun: yes;"> Paradoxalment, </span>el Brexit s’ha produït quan ja no
existeix l’Imperi, però la mentalitat imperial roman, i va jugar el seu paper
en el resultat del referèndum.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Pel que fa a Rússia, que l'any 1923 tot just
acabava de sortir d’un guerra civil devastadora,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tan aviat com es recuperés els països que hi
feien frontera serien incapaços d’aturar-ne l’avanç cap a Occident. Europa
hauria d’establir una política de pau amb Rússia, però amb l’esquena
militarment coberta. Això només podria funcionar si Pan-Europa s’organitza
també com una aliança de defensa contra el “perill rus”. La UE no s’ha
organitzat com a aliança militar, però aquesta funció la realitza l’OTAN que
tant durant la guerra freda, com ara, sobretot respecte els països bàltics, Polònia i Romania, és
la principal garantia enfront les ànsies russes d’ampliar la seva esfera d’influència.
<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Les grans potències no coincideixen exactament amb les que imaginava el comte Kalergi, però la Xina cada dia és més assertiva en la defensa dels seus interessos; Turquia desplega ambicions neo-otomanes; Rússia no renuncia a una àrea d'influència a l'est d'Europa; el Món Àrab i l'Àfrica susahariana viuen una explosió demogràfica que afecta directament el Vell Continent; l'Iran s'enfronta amb les monarquies del Golf per l'hegemonia a l'Orient Mitjà; l'Índia, potència nuclear, manté una conflicte congelat amb Paquistan, que també disposa de la Bomba, etc, L'Europa d'avui no tem per una invasió militar- el paraigua que ofereix l'OTAN és determinant d'aquesta sensació de seguretat-, però en el món multipolar del S.XXI, si no vol esdevenir una regió secundària i sotmesa als capricis de les grans potències no té més remei que actuar conjuntament. </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Si el Coudenhove-Kalergi tornés a la vida, es trobaria un Europa que, internament, no dista gaire de la que va idear, encara que sense colònies, però que portes enfora, en un món de colossos en conflicte, encara no ha aconseguit parlar amb una sola veu i fer-se respectar per la seva capacitat d'acció conjunta. </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"> </p>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-51027887752101874072021-01-21T00:53:00.003+01:002021-09-04T22:34:16.308+02:00Armin Laschet? Connais pas<p><span style="text-align: justify;">El 16 de gener</span><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">la Unió Cristianodemòcrata (CDU) va elegir el
seu nou president, Armin Laschet. Per la premsa sabem que aquest polític de 59
anys, catòlic i d’orígens familiars valons,</span><span style="text-align: justify;">
</span><span style="text-align: justify;">representa una opció continuista amb el centrisme de la cancellera
Merkel. Laschet es troba en una bona posició per ser el candidat del partit a
la cancelleria alemanya, en les eleccions que s’han de celebrar el proper mes
de setembre, però no és l’únic, també sona, entre d’altres, el nom de Markus
Söder, de la Unió Socialcristiana (CSU) bavaresa, aliada de la CDU.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Què tenen en comú Laschet i
Söder? Segurament moltes coses, però com a catalans hauríem de parar esment a
una dada: tots dos són presidents d’estats alemanys, el primer de Renània del
Nord-Westfàlia i el segon de Baviera. És
a dir, institucionalment es troben al mateix nivell del president de la
Generalitat de Catalunya. Tot i que les dimensions d’aquests dos Länder, en
termes de població (18 i 12 milions d’habitants, respectivament) i de PIB, són
molt superiors a les catalanes, una interlocució directa, de tu a tu, entre el
president de Catalunya i el ministre-president de qualsevol land alemany és del
tot possible per vies ordinàries, sense necessitat de cap lobbisme especial. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Des d’octubre de 2017, a Europa tan
sols han manifestat interès i preocupació per la repressió patida a Catalunya els
previsibles partits sobiranistes d’altres nacions sense estat i alguns altres partits
i polítics secundaris. L’independentisme ha estat anatemitzat per l’estat
espanyol, tot senyal de simpatia i comprensió que hi pugui expressar un alt
dirigent d’un altre país desemboca fàcilment en un conflicte diplomàtic amb
Espanya. Altra cosa no, però Madrid ha treballat a fons i amb força èxit les
relacions amb altres estats, per més barroers que hagin estat els seus
diplomàtics en els seus intents de boicotejar actes del Diplocat i trobades de dirigents
catalans amb dignataris estrangers. Excepcionalment, han estat polítics de la
Catalunya Nord i d’Occitània, de gairebé tots els colors polítics, els qui més
s’han significat a l’hora de denunciar la dissort del presos polítics catalans,
per proximitat i perquè segurament han detectat que preocupa almenys una part
dels seus conciutadans. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ara mateix, fora de
circumstàncies molt excepcionals, seria
molt difícil per a un president de la Generalitat aconseguir una trobada formal
amb un primer ministre o un altre membre del govern d’un gran estat europeu. En
canvi, és del tot factible establir relacions bilaterals amb governs regionals.
Aquestes relacions, a més de tots les oportunitats que ofereixen en l’ordre
dels intercanvis econòmics i culturals, permeten crear vincles més profunds,
fins i tot de confiança i qui sap si d’amistat, amb mandataris que, posteriorment, poden arribar a ser membres de governs nacionals, i fins i tot encapçalar-los.
<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Alemanya és la primera potència
europea, el seu paper en la presa de decisions a la UE és ineludible i la seva cancelleria
exerceix un cert lideratge sobre tot el bloc europeu. Més de 800 empreses
d’aquell país tenen presència casa nostra, algunes de les quals amb una gran
valor estratègic per a la indústria catalana. Fora de l’estat espanyol, Alemanya
és el segon receptor de les exportacions catalanes, darrere de França, i és el
principal origen de les importacions que rep el nostre país. Catalunya està
integrada dins de la cadena de valor d’Alemanya amb molta més intensitat que la
resta de la Península Ibèrica. És conegut un <a href="https://www.limesonline.com/lo-pseudoimpero-della-germania/97255">mapa</a>
elaborat per la revista italiana de geopolítica “Limes”, que situa Catalunya entre
els territoris de l’esfera geoeconòmica germànica,
juntament amb el nord d’Itàlia, Bèlgica, Dinamarca, Suècia i Finlàndia. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De motius per relacionar-se i
establir vincles i acords amb els Länder n’hi ha múltiples, des d’atreure i
mantenir inversions industrials (el Land de Baixa Saxònia té un 20% dels drets
vot de <a href="https://annualreport2019.volkswagenag.com/group-management-report/shares-and-bonds/shareholder-structure.html">Volkswagen
AG</a>), fins als intercanvis culturals, passant per la formació i la recerca. Ja
existeixen experiències anteriors, als anys vuitanta del segle passat es va
crear l’associació de cooperació interregional “Quatre motors per a Europa” que,
a més de Catalunya, aplega la Llombardia, Alvèrnia-Roine-Alps i un land
alemany, Baden-Württemberg. Als
interessos obvis, de caràcter econòmic i cultural, s’hi afegeix la necessitat
que té Catalunya, com a nació sense estat, de guanyar-se un espai i tenir
interlocutors de primer ordre en l’esfera internacional. No cal fer-se
il·lusions excessives sobre el que es pot assolir a través d’aquests contactes,
res no fa pensar que Alemanya pugui jugar, en relació al nostre país, el mateix
paper que va exercir per al reconeixement internacional d’Eslovènia i Croàcia, però
mai no s’ha de menystenir la possibilitat de fer arribar a les més altes esferes
la nostra pròpia versió d’allò que és el nostre país i del que hi passa, ben
diferent del relat oficial espanyol, per no dir que resulta igualment útil
conèixer de primera mà com veuen el món les persones a qui correspon prendre
les grans decisions. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’estructura federal alemanya
atorga un gran protagonisme als Länder, els seus dirigents són influents en la
política nacional del seu país i alguns arriben a ocupar ministeris o fins i
tot la cancelleria a Berlín. Podria ser el cas d’Armin Laschet o el de Markus
Söder, però dubto molt que, hores d’ara, cap dirigent català hi tingui una línia
de comunicació oberta. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<span face=""Calibri",sans-serif" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></span>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-66482431523964437842021-01-04T01:27:00.003+01:002021-01-09T13:21:34.654+01:002500 anys de les batalles de les Termòpiles i de Salamina<p style="text-align: justify;">En aquest 2020 atziac s'han commemorat els 2500 anys de les batalles de les Termòpiles i de Salamina, màxima expressió de la resistència de les polis gregues contra la invasió persa. No van ser les batalles decisives, a les Termòpiles els grecs van ser derrotats i la victòria naval a Salamina no va servir per expulsar els invasors, però la primera va esdevenir el símbol de la resistència grega i la segona va ser la demostració que, amb una estratègia intel·ligent, podien vèncer un invasor molt més nombrós. No va ser fins al cap d'un any, a Platea, que els grecs van foragitar definitivament els perses. A les Termòpiles, 300 espartans van plantar cara a les hosts del rei Xerxes, fins al darrer home, en una gesta heroica que encara avui inspira novel·les, còmics i pel·lícules, com la icònica "300". A Salamina, una flota de guerra persa molt superior va ser derrotada per les forces gregues comandades pel general atenès Temistocles, qui va tenir la visió estratègica de situar el combat en l'espai reduït de l'estret de Salamina. Tot i que la victòria decisiva dels autòctons no es va produir fins a la batalla de Platea, des d'un primer moment els fets d'armes més celebrats i recordats pels grecs van ser aquelles dues batalles. La narració històrica que en va fer Heròdot ha perviscut a través dels segles i la tragèdia "Els Perses", escrita per Èsquil, present a la batalla de Salamina, és un clàssic de la literatura. Fa 2500 anys d'aquells fets, però el seu significat encara ressona avui. La derrota dels invasors asiàtics va salvar la civilització grega, bressol de la civilització europea. Si Xerxes, l'emperador persa, hagués assolit els seus objectius, la nostra civilització podria ser ben diferent de l'actual. Idees fonamentals per a la nostra forma d'entendre la vida provenen d'aquell antic món grec, políticament molt divers, però en el qual els filòsofs i els artistes van crear un llegat del qual encara es nodreixen les nostres societats. Sota domini persa la democràcia atenesa no hauria estat possible i tampoc la llibertat d'idees i de debat necessàries per a la florida del pensament del qual som hereus.</p><p style="text-align: justify;">La República Hel·lènica actual, que malgrat el temps transcorregut i les ruptures experimentades, es veu com a continuadora de la Grècia antiga, ha organitzat diferents activitats per commemorar aquells esdeveniments, conscient de la seva força simbòlica i de com connecten amb la posició geopolítica de la Grècia d'avui, a la frontera d'Europa i amb una confrontació històrica permanent amb Turquia que aquest darrer any ha assolit noves cotes de tensió. </p>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-85137376574182275822020-11-23T00:13:00.007+01:002021-02-01T23:22:58.529+01:00Contra la pulsió autodestructiva de l'independentisme<div style="text-align: justify;">Segueixo buidant el pap en la línia del post anterior, com a independentista que sóc des que pràcticament tinc ús de raó, decebut i fins i tot emprenyat amb l'infantilisme estèril pel qual s'ha deixat arrossegar la part més estrident de l'independentisme català, mentre d'altres han convertit l'ideal de la independència en una carcassa buida sota la qual s'aixopluguen per justificar totes les renúncies a les idees més bàsiques del nacionalisme català, començant per la centralitat de la llengua. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;">L'infantilisme és aquesta il·lusió d'esperar que vingui algú de fora a salvar-nos, perquè estem demostrant al món que l'estat espanyol vulnera els drets humans, o perquè l'estat espanyol és econòmicament inviable, o perquè l'estat és fràgil i caurà pel seu propi pes i aleshores serà la nostra oportunitat. És el mateix infantilisme que et fa creure que cada garrotada que reps de l'estat espanyol és un punt en una mena de competició per a la legitimitat, en virtut de la qual, quan assoleixes una determinada puntuació, acabes sumant un suport massiu a l'interior i el ple reconeixement de la comunitat internacional. Des d'aquesta perspectiva qualsevol millora de l'autogovern català acaba sent contraproduent perquè et fa perdre punts en la cursa per a la independència, el que ens convé ( dirien els seus teòrics) és que des de Madrid es degradin les institucions catalanes i que la situació del país empitjori, fins al punt que per a propis i estranys la independència sigui l'única sortida possible. És un plantejament que pot funcionar en la ment d'algun il·luminat, però que, almenys des de l'octubre de 2017, ha estat abastament refutada per la realitat. Si aquella lògica fos correcta, el desembre de 2017 l'independentisme hauria assolit una victòria abassegadora, potser més de dos terços de la cambra catalana, perquè just abans havíem viscut la repressió salvatge de l'estat contra milers de catalans que només pretenien votar, l'empresonament o exili dels principals dirigents del país i la suspensió de l'autogovern. Estàvem davant la tempesta perfecta per legitimar una reacció independentista de la gran majoria dels catalans. En canvi, tot i que feliçment, vam sumar una majoria absoluta, l'independentisme no va arribar ni al 50% dels vots, i la força més votada, C's, era la més bel·ligerant amb el procés, per no dir directament catalanòfoba. A Irlanda, la repressió britànica contra els rebels que van declarar-ne la independència el dia de Pasqua de 1916 va provocar una reacció de la mateixa població que en un primer moment els havia ignorat, reacció que es va traduir en una gran victòria independentista. A Catalunya, una repressió del tot desmesurada a ulls de qualsevol observador objectiu, gairebé no va sumar nous adeptes a la causa independentista. Sembla que la via del martirologi poc més pot aportar a l'hora de fer avançar l'alliberament nacional, més enllà de reescalfar el nucli dur dels convençuts i despertar la simpatia compassiva dels unionistes de bon cor. I no oblidem que el dia 8 d'octubre de 2017, després de veure mig país apallissat i vexat per les forces policials enviades per l'estat, l'espanyolisme va tenir els sants collons d'organitzar una manifestació per la unitat d'Espanya, demostrant una nul.la empatia envers els seus conciutadans maltractats tan sols una setmana abans. Pel que fa a l'àmbit exterior, malgrat l'impacte mediàtic que van tenir les imatges de l'1-O, la causa catalana no va rebre cap suport de la comunitat internacional, i molt escasses mostres de suport de la "societat civil" d'arreu del món, a banda d'altres moviments independentistes- i encara amb reserves en els casos escocès i basc- i de dissidents ambigus com Julian Assange. Una altra cosa són els petits èxits que s'han assolit en l'àmbit de la justícia, a Bèlgica, a Alemanya, o en òrgans de l'ONU, però en aquests casos no es jutjava la bondat de la causa independentista sinó els mètodes emprats per l'estat per perseguir-la. </div><div style="text-align: justify;">Cal assumir que, a nivell internacional, la causa de Catalunya no desperta cap simpatia especial. La independència de Catalunya provoca més indiferència, i en alguns casos animadversió, que no pas solidaritat. Per més que es forcin els paral·lelismes amb la lluita dels negres americans pels drets civils, ben poca gent al món veu la nostra realitat en els mateixos termes, encara que hi hagi elements d'aquella lluita que siguin inspiradors. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">En definitiva, la independència no l'assolirem en proporció directa al nivell de repressió que patim, sinó en funció del poder- en un sentit molt ampli- que puguem acumular, un poder tan gran que l'estat no pugui tòrcer com ha fet fins ara. Això implica majories polítiques més grans que les actuals, sumant per totes bandes, una institucionalització més forta i resilient, una societat civil més preparada, unes aliances internacionals més ben travades i fonamentades en el realisme, etc, etc. Condicions que no es construeixen des de la feblesa, el desgovern i un victimisme eixorc, sinó des de la pròpia fortalesa i de l'ús intel·ligent de totes les eines que tinguem a l'abast. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-38824213368710595352020-11-21T23:49:00.005+01:002022-09-25T00:56:44.243+02:00La independència com a excusa<div style="text-align: justify;">Les dades esgarrifoses sobre l'ús del català a la ciutat de Barcelona que ens aporta l'Enquesta d'Usos Lingüístics, i que reflecteixen localment la reculada general de la nostra llengua en tot el seu territori històric, obliguen a pensar i prendre mesures amb immediatesa, per revertir una situació que, altrament, ens aboca a l'extinció. Malgrat totes les adversitats, encara hi ha espai per a una esperança basada en l'acció. Però no és de la vital qüestió lingüística que vull parlar, sinó de la reacció de certs sectors independentistes, expressada sobretot a través de les xarxes socials, per als quals la solució de tot problema resta subordinada a la consecució prèvia de la independència. Quan es diu que el català està en perill de mort, et responen "sense un estat propi la llengua no es pot salvar", "fem la DUI i el català serà l'única llengua oficial", "Ho veieu com sense la independència no ens en sortirem!", i així de forma reiterada i constant. Hores d'ara aquestes exclamacions semblen relegades a una fracció minoritària i sorollosa de l'independentisme, però la idea d'ajornar la resposta a les urgències nacionals fins l'endemà de la independència ha estat present, implícitament i explícita, durant tot el nostre malaguanyat procés sobiranista. I si això es podia entendre quan semblava que ho teníem a tocar, des que hem constatat que encara ens queda un bon tros per arribar-hi i cap garantia d'assolir l'objectiu, és imperatiu afrontar, ara i aquí, totes aquelles urgències, perquè pel camí ens podem quedar sense país, i aleshores no hi haurà ni independència, ni referèndums, ni DUIs, ni federalisme asimètric, ni res, perquè una Catalunya sense identitat és una Catalunya morta, sense cap motivació per defensar el seu dret a l'autodeterminació. Cal afrontar tots els reptes que té plantejats el país amb les poques eines que tenim a l'abast, des dels governs locals fins a la Generalitat, passant per tota la xarxa de societat civil capaç de generar propostes i de portar-les a la pràctica. Sense estat propi difícilment resoldrem els problemes que té aquest país, i encara menys ens podrem convertir en una nació capdavantera a Europa, però, com s'ha demostrat des de la recuperació de la democràcia i de l'autogovern, existeixen petits marges pels quals es pot avançar, si bé per aprofitar-los es necessiten unes habilitats que no es troben a l'abast de qualsevol polític ni de qualsevol tecnòcrata o líder cívic i social. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A principis del S. XX els pares del nacionalisme català, entre els quals personatges tan destacats com Prat de la Riba i Rovira i Virgili, somiaven, sense renunciar als objectius més ambiciosos, que Catalunya pogués assolir un cert grau d'autonomia, conscients que qualsevol engruna de poder que guanyés el país s'havia d'aprofitar, com ho va demostrar el mateix Prat amb un poder tan limitat com el de les diputacions provincials unides en la Mancomunitat. Ara que disposem de molts més mitjans que a principis del S. XX seria imperdonable renunciar a governar el país amb mentalitat d'estat, i fer deixadesa de les pròpies responsabilitats a l'espera d'una solució quasi miraculosa, mentre el país se'ns escola veloçment.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-20222746639450928772020-10-10T18:50:00.004+02:002020-10-18T11:41:49.864+02:00Per una redescoberta activa de l'antic imperi català<p style="text-align: justify;">Cal redescobrir la presència catalana al Sud de la Península Itàlica i a Sicília, a més dels altres indrets de la Mediterrània que en algun moment es van trobar sota domini català. Per a espanyols, portuguesos, francesos, anglesos i d'altres, la memòria de l'imperi és una realitat viva, no només perquè la seva fi és molt posterior a la desaparició de l'imperi català, sinó també perquè l'ús de les seves llengües en múltiples països n'és una prova ineludible. En el cas català, més enllà dels Països Catalans, tan sols el reducte minvant de catalanoparlants de l'Alguer resta com a testimoni viu de la nostra expansió mediterrània. Però els arxius són plens de documents que acrediten el pes dels catalans en aquelles terres, i múltiples edificis, escampats per la geografia meridional italiana, conserven evidències d'aquella poderosa presència. Només cal visitar una de les fortaleses més emblemàtiques de Nàpols, el Castell Nou, i observar-hi l'escut amb les quatre barres sobre l'entrada principal. Nàpols va ser durant uns anys la capital efectiva de la Corona d'Aragó, el rei Alfons el Magnànim hi va instal·lar la seva cort i per commemorar la seva arribada victoriosa a la ciutat, l'any 1443, féu construir un arc de triomf monumental a la porta del castell, al bell mig del qual hi figura la nostra ensenya. El Magnànim no desperta gaires entusiasmes en la historiografia catalanista, era un Trastàmara, va castellanitzar parcialment la seva cort i la va situar fora dels Països Catalans. Tanmateix, sota el seu regnat, la Corona d'Aragó, d'hegemonia catalana i valenciana, va viure un dels seus períodes de màxima expansió. No debades el català fou llengua oficial, signe de poder i prestigi, al Regne de Nàpols. El domini catalanoaragonès no es va limitar a la capital napolitana, es va exercir sobre tot aquell Regne i avui encara es poden visitar els castells "aragonesos", en indrets com l'illa d´Ísquia, al Golf de Nàpols, o a Tàrent (regió de Pulla), així com molts altres exponents, més o menys amagats, de la petjada catalana. Com passa sovint, l'expansió medieval catalana resta oculta sota el gentilici "aragonès", que en aquest cas no identifica els naturals del Regne d'Aragó sinó els súbdits del sobirà de la Corona d'Aragó, el qual tenia el títol de Rei d'Aragó com el de més rang, ja que governava el Principat de Catalunya amb el títol de Comte. Malgrat la identificació amb la paraula Aragó, en aquella monarquia l'element català, incloent-hi valencians i illencs, hi era el dominant.</p><p style="text-align: justify;">Amb la conquesta de Nàpols, Alfons va reunificar el sud itàlic amb l'illa de Sicília, que s'havia incorporació a la Corona d'Aragó arran de la guerra de les vespres sicilianes. A conseqüència d'aquell conflicte, l'any 1282 el regne de Sicília s'havia dividit entre el regne de Nàpols, que seguia sota domini de la dinastia francesa dels Anjou, foragitats de l'illa per catalans i sicilians, i el regne de la Sicília insular, el tron del qual va ser ocupat per Pere d'Aragó, el nostre Pere el Gran. Des d'aquell moment la presència catalana a Sicília va passar a ser determinant, per la seva integració en la Corona d'Aragó, pel pes dels catalans en la societat de l'illa i per la influència cultural que hi van exercir. </p><p style="text-align: justify;">El Regne de Sicília va ser fundat pels normands que van conquerir l'illa als àrabs al S. XI i van dominar la Itàlia Meridional fins l'arribada dels Anjou. Els normands eren els descendents dels víkings que s'havien assentat al Nord de França, l'actual Normandia, els quals, al mateix S. XI, van conquerir Anglaterra. El domini normand és molt present i recordat a Sicília, hi abunden els castells normands, el Parlament sicilià es troba al majestuós Palau dels Normands de Palerm i l'arquitectura religiosa d'aquell període és patrimoni de la humanitat per la seva singular fusió d'elements romànics, bizantins i àrabs. L'etapa normanda destaca com a període fundacional del Regne de Sicília, al qual se li atribueix una especial esplendor. Se'n destaca que s'hi hauria produït una exemplar convivència multicultural entre diferents religions, llengües i cultures, un relat històric molt atractiu per a les sensibilitats modernes. Afegim-hi la connexió dels normands amb França, Anglaterra i fins i tot els països escandinaus, i tenim que la molt rellevant presència catalana a l'illa es veu totalment eclipsada pels antecedents nòrdics. La permanència de les restes grecoromanes, la fascinació per l'art àrab-normand i l'esplendor del Barroc desplegat en l'època de domini espanyol deixen el llegat català en una posició secundària. Però l'empremta catalana hi és. El gòtic català és present a tota l'illa, tant perquè les seves formes van ser adoptades per diferents arquitectes com perquè molts membres de les importants colònies de mercaders i aristòcrates catalans que s'hi van instal·lar van fer-se construir les seves residències seguint els models de la seva pàtria d'origen. Fins i tot en una ciutat com Siracusa, parcialment reconstruïda després del gran terratrèmol de 1693, els entesos hi descobreixen molts exemples de la petjada catalana: en la configuració de patis interiors, en els arcs de mig punt de portals, en la disposició de les finestres, etc. A Palerm mateix, el Palau Abatellis, que avui acull la secció medieval i moderna del Museu Arqueològic de Sicília, així com el Palau Ajutamicristo es consideren exponents destacadíssims del gòtic català, amb tocs renaixentistes, que inevitablement ens evoquen els palaus del barri gòtic barceloní i d'altres ciutats del nostre país. La influència catalana no es limita a l'arquitectura civil, en moltes esglésies, algunes tan importants Santa Maria della Catena, hi romanen mostres d'aquella presència, quan no directament incorporen l referència catalana en la seva denominació, com ara l'església de Santa Eulàlia dels Catalans, de Palerm ( avui seu de l'Instituto Cervantes a la ciutat) o l'Església de la Santíssima Anunciació dels Catalans, a Messina. També cal destacar altres aportacions, com ara que l'any 1434 Alfons el Magnànim va fundar l'Estudi General de Catània, que avui és la universitat més antiga de Sicília. L'empremta catalana té prou entitat com per mantenir-se i fer-se evident, tot i que la Corona d'Aragó va ser substituïda en el domini de l'illa per la monarquia hispànica, d'hegemonia castellana, apropiant-se de bona part de l'herència d'origen ibèric. </p><p style="text-align: justify;">Cal fer emergir dels arxius i dels cenacles acadèmics i erudits el coneixement sobre tot aquell patrimoni arquitectònic i artístic, així com de la història que el féu possible, per redescobrir aquella dimensió de la catalanitat estesa a través de la Mediterrània occidental, el mar en què cap peix no gosava alçar-se si no portava un escut o senyal del rei d'Aragó i de Sicília a la cua, com va dir l'Almirall Roger de Llúria.</p>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-15311322994727794892020-05-10T18:33:00.001+02:002020-07-04T10:28:24.606+02:00Segrestats per l'esquerra<div style="text-align: justify;">
En el marc de la resposta a la Sentència que condemna a penes aberrants de presó els líders del procés independentista, una colla de joves es van instal·lar a la Plaça Universitat en una acampada permanent. Acampada de joves de la plaça Universitat, centrada en els tòpics habituals del pacifisme, l'ecologisme, el feminisme, l'antiracisme i els desnonaments, en què els debats a l'entorn del fet nacional, és a dir, debats sobre la cultura, el poder i l'economia, pràcticament no hi tenen cabuda. L'independentisme està pres per l'obsessió de no ser considerat nacionalista, fins a nivells ridículs. Com si l'alliberament nacional no fos un objectiu prou digne per si mateix i necessités, per legitimar-se, anar lligat a valors "universals", o a les causes progressistes d'última fornada. Si aquest plantejament fos exclusiu d'una branca de l'independentisme molt escorada a l'esquerra, o bé situada en el liberalisme llibertari, no hi hauria res a dir, però observo que aquest acomplexament amara totes les famílies de l'independentisme, encara que, en el fons, la majoria dels independentistes són moguts per un patriotisme genuí. El creixement de l'independentisme va necessàriament lligat a l'expansió de la identificació dels ciutadans amb el país, sense aquest identificació, sense aquest patriotisme més o menys intens, no hi pot haver independentisme, més enllà d'algunes minories molt ideologitzades que veuen la independència, o a la seva reivindicació, com una eina útil per fer avançar el seu programa polític, i en el cas de persones concretes, com una oportunitat per fer carrera política, encara que en el fons els drets nacionals de Catalunya els siguin indiferents.<br />
Paradoxalment, sovint són les mateixes organitzacions independentistes les que adoctrinen sistemàticament els seus membres, que molts cops s'hi han afegit des d'un patriotisme sincer, perquè renunciïn al nacionalisme i esdevinguin uns "guerrers de la justícia social" per a qui l'independentisme tan sols seria una lluita compartida més. </div>
Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-25247672603183604922020-05-10T18:27:00.001+02:002020-05-10T18:27:48.968+02:00No hi ha independència sense nació<div style="text-align: justify;">Un article publicat a l'ARA sota l'eloqüent títol d'"Independentisme cosmopolita" defensa la tesi, de la qual ERC n'ha esdevingut abanderada, que la legitimitat, el creixement i el reconeixement internacional del moviment independentista vindran de la seva identificació amb valors universals i la defensa del cosmopolitisme enfront del nacionalisme dels estats-nació. No estaríem lluitant per constituir un estat-nació català sinó una altra cosa, un estat cosmopolita deslligat de la nació catalana, que en tot cas seria una identitat més en una comunitat multicultural unida per una cultura cívica compartida. En definitiva, si volem la independència hem de renunciar al nacionalisme català, perquè altrament ningú no ens farà cas ni ens reconeixerà, i a Catalunya ens quedarem reduïts al nucli de catalans convençuts. De fet, la tesi és gairebé una invitació a l'extinció nacional per renéixer de les cendres com una au fènix cosmopolita, deslliurada d'Espanya, això sí. El problema és que si renunciem a la nostra identitat nacional la independència perd tot el sentit: per què volem un estat propi si no som ningú? per crear un nou estat post-modern i post-nacional què il·lumini la humanitat? Una entitat que no existeix enlloc i que ningú no sap ben bé en què consistiria. Renunciar a la nació equival renunciar a tota pretensió de sobirania. </div>Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-4981845045186363242020-05-10T16:47:00.002+02:002020-05-10T16:51:06.120+02:00La primavera de 2020<div style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;">L'octubre de 2017, entre el referèndum, la declaració d'independència i el 155, la tensió es respirava a l'aire, la incertesa era absoluta, i s'anunciaven calamitats econòmiques, violència estatal i qui sap si una declaració d'estat d'excepció. Finalment, el govern català va plegar veles, l'estat va engegar la seva maquinària repressiva contra els dirigents polítics i socials catalans i progressivament vam anar recuperant la normalitat d'un país ocupat. </span></div>
<span style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><div style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;">Ara, per causes ben diferents, tot just comencem a deixar enrere una realitat que en tots sentits depassa els pitjors escenaris que hom podia imaginar per al cas que s'hagués intentat implementar la independència: centenars de víctimes a diari, milers d'hospitalitzats, molts lluitant entre la vida i la mort, entubats i dependent d'una màquina per sobreviure. La indústria paralitzada, el comerç tancat, el turisme reduït a zero, i milions de catalans tancats a casa, a l'espera de cobrar el subsidi d'atur o les ajudes als autònoms. En l'àmbit polític, el govern espanyol va declarar l'estat d'alarma i va centralitzar tota la presa de decisions a Madrid, deixant el govern català com a mer executor de les seves directrius, mentre l'exèrcit es desplegava pel nostre país per realitzar, maldestrament i de cara a la galeria, unes tasques que ningú no els havia demanat. Molta gent es va espantar, l'octubre de 2017, per les conseqüències que podia tenir el conflicte amb l'estat espanyol i tot d'una ens trobem amb un malson més sinistre que no pas les amenaces amb què s'especulava en aquell moment. I amb això no vull dir que, com creuen molts, la tardor de 2017 vam deixar passar una oportunitat real d'assolir la independència, ans al contrari, amb el temps no he fet més que reafirmar la convicció que no podíem assolir-la en aquell moment perquè nosaltres no érem prou forts ni l'estat no era prou feble com perquè el conflicte es resolgués a favor nostre. El que posa de manifest la tardor de 2020 és que les societats i els estats són més forts i resilients del que les aparences fan creure. Acabem de passar per tot aquest tràngol i, si bé tindrà conseqüències polítiques, socials i econòmiques, cap dels fonaments del sistema no trontolla. Alguna lliçó n'hauríem d'extreure, sobretot aquells que es pensen que assolir la independència és cosa d'una setmana de vaga general. un estat com l'espanyol pot aguantar això i molt més abans que cedir la seva sobirania. He sentit reiteradament el mantra, si els fem mal a l'economia, cediran. Una visió molt materialista que dona per fet que l'adversari més poderós està més condicionat pel càlcul econòmic que no pas la precària majoria sobiranista catalana, que s'imagina disposada a perdre-ho tot amb l'esperança d'un futur radiant. La realitat ha desmentit aquestes anàlisis tan esteses entre alguns sectors de l'independentisme, els estats estan disposats a renunciar a molts coses abans de perdre que allò que consideren essencial. Hem vist com a la major part de governs dels nostre entorn no els ha tremolat el pols a l'hora d'aturar l'economia, assumint l'expectativa d'una recessió severa, per raons de salut pública. No estaria disposat a molt més un estat si allò que té en joc és la seva integritat territorial i una porció fonamental dels seus recursos? No és que la independència sigui impossible, però per assolir-la primer cal transformar la realitat, crear i enfortir un sistema propi alternatiu al central, construcció nacional amb els pocs mitjans de què es disposi, fins que es donin les condicions per a una ruptura que l'altra part pugui acceptar com a inevitable, perquè la ruptura "de facto" ja s'ha produït abans. En circumstàncies molt diferents, és el que fan nacions sense estat propi com Flandes, Escòcia, i fins i tot el Quebec, governada actualment per un partit nacionalista que no es planteja un nou referèndum, i també, encara que a Catalunya no s'acabi d'entendre la seva estratègia, Euskadi. Cada moment històric ens ofereix l'oportunitat d'aprendre noves lliçons, i la primavera de 2020 en va plena. </span></div>
Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-4449944394545263532020-04-06T00:27:00.000+02:002020-04-06T00:27:58.831+02:00És la guerra<div style="text-align: justify;">
Ja portem tres setmanes de confinament, l'estat d'alarma s'allargarà fins al 26 d'abril i tot apunta que l'emergència es mantindrà per molt més temps. Mai no havíem viscut una situació com aquesta que ,com més es perllongui en el temps més excepcional serà. Tot va començar a la Xina fa uns mesos, però fins que no ens ha arribat a casa no hem estat conscients de la perillositat del virus ni del fet que ens obligaria a tancar-nos a casa, setmanes i potser mesos, aturant l'activitat econòmica i de tot altre ordre com no s'havia fet mai abans. Això és com una guerra, sense violència però amb morts i ferits, no entre els joves combatents, sinó entre la gent més gran i la més vulnerable al virus. Els treballadors del sistema sanitari i de les residències d'avis han esdevingut els soldats i els metges els comandants de l'exèrcit que lluita en primera línia, mentre la rereguarda s'encarrega del suport logístic o es protegeix rera els murs de la llar. Sortosament, les botigues d'alimentació segueixen ben proveïdes i la major part de la població gaudeix d'habitatges prou confortables per fer-hi vida nit i dia i de recursos digitals per comunicar-se, passar l'estona i sovint, treballar. Però vist fredament, tot és molt bèstia. Cada dia les víctimes de la plaga es compte a centenars i milers lluiten entre la vida i la mort en hospitals saturats de pacients i mancats d'equipament. El gruix del comerç, de la indústria i de l'activitat cultural del país estan aturats i milions de catalans es veuen abocats a sobreviure amb els subsidis i ajudes que puguin rebre de les administracions, sovint amb uns expectatives de futur laboral molt fosques.<br />
Si la guerra és dura, la postguerra s'anuncia pitjor. El cessament d'hostilitats no es preveu fins al cap de dos anys, quan es disposi d'una vacuna efectiva repartida per tot el món. Mentrestant, viurem un conflicte d'intensitat variable, amb un retorn esglaonat a l'activitat, mantenint limitacions a les concentracions i al contacte entre les persones, i amb possibles nous confinaments puntuals per plantar cara als eventuals rebrots del virus. Moltes de les activitats que formen part de la nostra vida quotidiana es troben en entredit, però sobretot les feines, les formes de guanyar-se la vida de milions de persones estan amenaçades, ara per l'efecte immediat del tancament i tot seguit per les dificultats d'adaptació a un nou escenari en què baixarà la demanda de molts serveis que fins ara han tingut un gran pes en la nostra economia, com ara el turisme i tot allò que se'n deriva, més un empobriment de la població en uns casos i una major prudència a l'hora de consumir en d'altres, que poden provocar una profunda depressió econòmica. Tot apunta que en sortirem com se surt de les guerres a Europa, amb moltes famílies plorant els seus difunts i una economia devastada. Viure una guerra fa canviar la percepció de les coses i de les prioritats i això es tradueix en canvis polítics que poden arribar a tenir conseqüències constitucionals i geopolítiques de gran nivell. Veurem. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-89332232809685905942020-03-01T22:49:00.003+01:002020-04-05T11:04:34.936+02:00Irish blood, English tongue<div style="text-align: justify;">
Hi ha sectors de l'independentisme català que juguen amb la idea que la pèrdua de la nostra llengua no seria cap tragèdia i que en tot cas no impediria la consecució de la independència, és més, per a alguns il·luminats la desaparició d'aquesta barrera identitària fins i tot facilitaria que un independentisme basat en valors abstractes (república, democràcia, justícia social, etc) i càlculs racionals d'interès arribés a molta més gent. S'invoca sovint l'exemple d'Irlanda que, tot i tenir la llengua pròpia reduïda a la mínima expressió, va assolir la independència parlant anglès, que n'és la llengua oficial i vehicular, malgrat l'oficialitat simbòlica del gaèlic. En realitat la situació identitària de la Irlanda del primer terç del segle XX es troba a anys llum de la Catalunya actual en la mesura que, si bé el gaèlic ja hi estava tocat de mort, els irlandesos fonamentaven la seva identitat amb indicadors tan forts i diferenciadors com la religió catòlica i el llinatge familiar, la sang. Per això m'he permès la llibertat d'adaptar el títol d'un tema prou conegut de Morrissey, "<a href="https://www.youtube.com/watch?v=KKoS5X4SMrY" target="_blank">Irish blood, English heart"</a>, perquè els republicans irlandesos, malgrat parlar en anglès, tenien molt clara la seva vinculació ancestral amb la tradició de la terra i allò que els distingia de l'ocupant britànic, amb l'afegit de la seva insularitat. El nacionalisme irlandès va renunciar a la normalització de la llengua pròpia, que s'esllanguia en els racons més apartats del país, però no va deixar mai de ser identitari. Tant és així que Irlanda del Nord es manté sota sobirania britànica perquè allà la població era majoritàriament protestant i originària de la Gran Bretanya, especialment d'Escòcia. En definitiva, res a veure amb el cas català, en què qualsevol plantejament etnicista es troba abocat al fracàs, ja que els catalans de soca-rel hi són minoria i, òbviament, no tenim una religió ni una església pròpia que ens aglutinin com a poble i ens distingeixin de la "metròpoli". L'altre exemple de poble que ha assumit la llengua de l'invasor que se sol esmentar és el basc, però negar-li component identitari al nacionalisme basc seria una demostració de la més profunda ignorància. Justament, atès el coneixement reduït de l'eusquera entre els mateixos bascos d'avui, el basquisme, sense renunciar mai a la llengua, ha compensat aquesta mancança amb l'exaltació de molts altres elements distintius de la seva antiquíssima cultura i alhora també, amb un cert grau d'etnicisme, en què factors com els cognoms i l'origen familiar juguen un paper molt destacat a l'hora de definir-se com a basc, sense excloure l'adhesió d'altres persones que no comparteixen aquest vincle amb el país. En essència, els exemples que se solen citar com a prova que la normalització de la llengua pròpia no és un element imprescindible per als moviments d'alliberament nacional obvien que aquesta mancança es compensa amb uns altres elements més durs d'identitat, insostenibles en una societat tan diversa com la catalana. La llengua que, malgrat tot, és molt més fàcil d'adoptar que no pas una religió i es troba a la disposició de tothom qui vulgui fer-la seva. </div>
Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-85214181972826878642019-11-18T01:35:00.000+01:002019-11-19T00:02:48.296+01:00Prat de la Riba<div style="text-align: justify;">
En aquests temps convulsos que vivim fóra bo tenir present Enric Prat de la Riba, ideòleg primigeni del nostre nacionalisme i president de la primera institució política que va abastar tot el Principat des de la desfeta de 1714, la Mancomunitat de Catalunya. Un home que va pensar el país i que va poder portar a la pràctica, amb ben pocs mitjans, una part inicial del seu programa polític, primer a la Diputació de Barcelona i, a partir de 1914, a la Mancomunitat que va aplegar les quatre diputacions catalanes, la qual, amb ben poques competències i recursos, va endegar una ambiciosa obra de govern en el terreny de les infraestructures, de l'educació, de la cultura i la ciència, de la qual encara en gaudim. Si puc escriure aquestes línies amb uns criteris gramaticals clars és gràcies a la tasca de normativització de la llengua que va portar a terme l'Institut d'Estudis Catalans, fundat per Prat de la Riba, de qui també va ser la iniciativa de fitxar l'enginyer Pompeu Fabra per endreçar una llengua instal·lada en l'anarquia des dels temps de la Cancelleria.<br />
Més enllà dels debats sobre autonomisme, federalisme i independentisme, el Sr. Prat va voler construir Catalunya en funció d'estat, dotar d'estructures d'estat modern aquella nació malgirbada i ocupada, donar cos institucional a l'ànima del país. Per això Eugeni d'Ors el va anomenar "seny ordenador" de la pàtria. El país d'avui és molt diferent de la Catalunya de principis del S. XX però n'és hereu, i algunes de les institucions creades o desenvolupades per Prat encara perduren. Des de la distància Prat de la Riba ens interpel·la, ens obliga a demanar-nos si avui estem traient el màxim profit possible d'allò que tenim, si estem bastint institucions sòlides i perdurables, útils per als catalans d'avui i que garanteixin la projecció futura de la nostra nació.</div>
<div style="text-align: justify;">
Més enllà de la resposta a la sentència, del conflicte amb l'estat espanyol i de la mobilització popular, també tenim la responsabilitat d'enfortir les institucions del país, tenim el deure d'autogovernar-nos fins allà on sigui possible i ampliar així, sense fer més soroll del necessari, els espais de sobirania. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-3539049370550101962019-11-13T00:45:00.001+01:002020-01-19T22:18:59.746+01:00Cal sumar-ne més<div style="text-align: justify;">
El 10-N ens van anar força bé, sempre que el punt de referència siguin els anteriors comicis estatals. L'independentisme va aconseguir el millor resultat mai assolit en aquestes eleccions, millorant en percentatge i diputats respecte el 28 d'abril passat. D'altra banda, l'enfonsament de Ciutadans ha estat motiu d'alegria i profunda satisfacció entre els amants de la terra. La contrapartida, l'ascens de Vox, innegablement inquietant, ens ofereix uns avantatges estratègics que no hauríem de passar per alt: si més enllà del PSC l'oferta unionista es redueix al PP i VOX, difícilment podran repetir uns resultats com els de 21 de desembre de 2017, en què un partit anticatalà va esdevenir primera força al Parlament. Encara més, VOX és massa tòxic com perquè el PSC pugui permetre's el luxe de compartir-hi espais en entitats i manifestacions unionistes, i sobretot, dificulta molt més la possibilitat d'un pacte entre els partits unionistes per governar municipis o fins i tot la Generalitat. </div>
<div style="text-align: justify;">
Dit això, i sense menysprear els guanys que l'independentisme ha anat obtenint elecció rere elecció, no deixa de ser destacable que, amb tot el que hem vist i viscut, encara no siguem capaços de superar la barrera del 50%. Aquesta reflexió ja era vàlida després dels fets de la tardor de 2017, quan l'estat va exhibir la seva cara més salvatge i repressiva, estomacant els votants de l'1-O, empresonant els líders cívics i polítics i suspenent l'autogovern. Tot i així, milions de conciutadans, lluny d'expressar el seu rebuig contra la crueltat injusta del Leviatan castellà, van votar pels partits que havien donat suport a la repressió, més preocupats per la unitat d'Espanya que per la civilitat, els drets humans i el respecte per les institucions del país. Ara, després de comprovar la fúria autoritària i venjativa de l'estat espanyol en forma d'una sentència que condemna aquells líders a prop de cent anys de presó, més d'un milió i mig de catalans han tornat a optar per les opcions del règim d'ocupació. Si ens comparem amb Escòcia i Quebec, l'independentisme català demostra una gran força electoral, superior en termes percentuals a la que mai han assolit els independentistes d'aquelles altres nacions sense estat, però el nivell de repressió i de menyspreu cap al nostre país que patim és molt més alt a l'Estat espanyol que al Canadà o al Regne Unit i els avantatges del passaport espanyol molt inferiors. A Catalunya hi ha una barrera identitària que impedeix que l'independentisme esdevingui majoritari entre els sectors procedents de la immigració espanyola de la segona part del S. XX. Per sort, molts s'han incorporat al projecte nacional català, però les xifres canten, encara hi ha una gran massa de població que s'identifica amb la nació espanyola, tot i que amb diferents nivells d'intensitat. Serà molt difícil convèncer-ne la majoria a favor de la independència però encara es pot fer molta feina per guanyar noves incorporacions, i no només, com s'ha fet fins ara, des del discurs esquerranós de les "lluites compartides", sinó incorporant noves perspectives, com la dels interessos comuns de tota la gent que viu en aquest país, que curiosament s'ha deixat bastant de costat els darrers anys i que poden ser dels més convincents per una part dels encara reticents envers la ruptura amb Espanya.</div>
Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-30008738.post-88289094131924631272019-11-10T16:23:00.001+01:002019-11-15T17:09:09.512+01:00La caiguda del mur<div style="text-align: justify;">
Avui ha fet trenta anys de la caiguda del Mur de Berlín, possiblement l'esdeveniment històric més transcendent del que tinc memòria, no pel fet en si mateix, sinó perquè simbolitza la fi de la Guerra Freda, l'inici de l'alliberament dels pobles de l'Europa Central i de l'Est, i la victòria de la democràcia sobre el comunisme. Els est-alemanys van començar a travessar massivament la frontera que els separava de Berlín Occidental, davant la impassibilitat dels guardians que fins aquell moment tenien l'ordre de disparar a matar els qui gosaven saltar el mur, per un error de comunicació del govern de l'RDA. El règim no va tenir esma de reprimir la població i els soviètics van optar per no intervenir-hi, una decisió que es podia interpretar tant com una cessió a la voluntat popular com una demostració de la descomposició de tot el sistema comunista, incapaç de reaccionar davant un desafiament directe al seu domini. A partir d'aquell moment tot va començar a caure en un espectacular efecte dominó que va culminar amb la fi de la Unió Soviètica pels volts de Nadal de 1991. En un curt espai de temps l'estatus quo que havia cristal·litzat a l'Est del continent després de la Segona Guerra Mundial va esclatar en múltiples bocins, expulsant els partits comunistes del poder, establint noves democràcies i permetent l'accés a la independència de les antigues repúbliques soviètiques, la reunificació alemanya i la separació de Txèquia i Eslovàquia. Més al sud, i fora del domini soviètic, la Iugoslàvia comunista es va desintegrar i hi van aflorar, tràgicament, els conflictes ètnics que el règim havia mantingut sota control durant més de quaranta anys. </div>
<div style="text-align: justify;">
Jo tenia 17 anys i recordo les portades de la premsa, amb la icònica imatge de la Porta de Brandenburg i una gernació caòtica i festiva al seu voltant, i com vam comentar l'esdeveniment amb altres alumnes de l'Institut Ausiàs Marc i el professor Oriol Vergés. La fi de la Guerra Freda significava deixar enrere una de les meves pors d'infantesa, la possibilitat d'un apocalipsi nuclear, i obria un nou escenari en què el comunisme com a alternativa política al sistema occidental semblava definitivament descartat, alhora que la democràcia s'implantava en països que poc abans semblaven condemnats a viure indefinidament sotmesos a un règim dictatorial d'arrel totalitària. </div>
<div style="text-align: justify;">
I amb tot això, el més esperançador va ser contemplar el retorn del dret a l'autodeterminació a Europa, íntimament lligat a l'expansió de la democràcia, després de dècades d'immobilisme, i la conseqüent reaparició de nacions de les quals no n'havíem sentit a parlar gairebé mai: Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia, Croàcia, Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia... I si fins aquell moment la confrontació internacional s'havia definit en termes ideològics, la geopolítica va passar a definir-se en termes de conflicte ètnic i nacional, des de Nagorno-Karabakh fins a Ístria. Per als independentistes catalans aquells anys van ser una epifania, allò que només podíem imaginar a nivell teòric, l'exercici del dret a l'autodeterminació, la declaració d'independència i la creació d'un nou estat, esdevenia una realitat en territori europeu, a tocar del S. XXI. Malgrat les diferències entre l'antic bloc de l'Est i el Regne d'Espanya, no podíem deixar de veure-hi múltiples paral·lelismes. El moment no podia ser més inspirador, l'ideal gairebé utòpic de la independència havia esdevingut una realitat que omplia els telenotícies i ocupava les cancelleries de les grans potències. No és casual que l'any 1989 una Comissió del Parlament de Catalunya afirmés el dret a l'autodeterminació de Catalunya, com tampoc no ho va ser que l'any 1992, ERC, presentant-se per primera vegada amb un programa inequívocament independentista, obtingués onze escons al Parlament de Catalunya. Han passat moltes coses des d'aquell moment, però la força de l'independentisme d'avui té els seus orígens en aquella primavera de les nacions que va viure l'Europa de principis dels 90.<br />
Hores d'ara trobo a faltar, per part de l'independentisme actual, una reivindicació de la caiguda del mur com a referent i símbol de la victòria de múltiples revoltes populars contra les dictadures i l'ocupació soviètica, tant a les Repúbliques de la URSS com als països del Pacte de Varsòvia, i el triomf de la idea d'autodeterminació dels pobles. No parlem només dels nous estats sinó també dels txecs, dels polonesos, dels hongaresos i de molts altres que es van treure del damunt la tutela exercida des de Moscou, un neoimperialisme amagat sota retòrica marxista. Veient la repressió espanyola contra l'independentisme català i la falta d'una reacció efectiva de la comunitat internacional no és difícil establir paral·lelismes-salvant totes les distàncies necessàries- amb la invasió d'Hongria el 1956, la invasió de Txecoslovàquia el 1968, i el cop d'estat de Jaruzelsky de 1981 a Polònia. Tots aquests països van patir una repressió duríssima per haver gosat desafiar el poder soviètic, però al cap d'unes dècades se'n van alliberar. Nogensmenys, el procés cap a la independència de les Repúbliques bàltiques és una inspiració molt poderosa, fins al punt que un Onze de Setembre vam fer la nostra versió de la Via Bàltica.</div>
Albert Guilerahttp://www.blogger.com/profile/08028021358421736251noreply@blogger.com0