Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2023

El món no ens mira amb bons ulls

  Contràriament a allò que podia semblar durant el “Procés”, una de les febleses més greus de l’independentisme català és la manca de suport internacional, sobretot allà on és més rellevant per a nosaltres, a la UE i als EUA. Això és degut a una campanya sistemàtica de criminalització seguida per l’Estat,   a molts errors propis i al fet que l’independentisme no desperta gaires simpaties enlloc del planeta, en especial quan es pretén la secessió respecte d’un estat formalment democràtic, ben integrat a Occident i sense grans conflictes amb altres països. Qualsevol persona avesada a llegir premsa internacional sap que, si bé no tothom tracta l’independentisme amb la mateixa duresa, ningú no reconeix cap legitimitat al referèndum de l’1 d’octubre, tant per les circumstàncies en què es va celebrar com sobretot pel seu caràcter “il·legal” segons l’ordenament vigent.   Els fracassos reiterats de les euroordres dictades pel Jutge Llarena van posar al descobert la desmesura jurídica de les

Montserrat, Poblet i Santes Creus

Article publicat a l'Europeu: https://www.leuropeu.cat/montserrat-poblet-i-santes-creus/ Montserrat és la nostra muntanya sagrada. Per a una majoria de catalans, tant d’origen pretèrit com d’arribada recent, és com la Meca per als musulmans, un indret on cal anar-hi almenys un cop a la vida.   De fet, molts hi pelegrinen gairebé cada any. No cal ser catòlic ni català per sentir-ne l’atracció: el president Obama i Spielberg van aprofitar la seva assistència al concert barceloní de Bruce Springsteen per pujar a l’abadia, els turistes hi acudeixen en massa, és un paradís per als amants de l’escalada i l’excursionisme, i els interessats en el misteri es poden immergir en els mites i llegendes que embolcallen l’espai, des del Sant Graal fins als suposats albiraments d’ovnis.   La popularitat de la mare de Déu de Montserrat i l’espectacular orografia de la muntanya, visible des de molts indrets del país, van contribuir a fer-ne un símbol nacional, fins al punt que, l’any 1881, el papa