AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Hi ha un personatge clau en el procés de desnaturalització de l'estatut d'autonomia aprovat pel Parlament el dia 30 de setembre de 2005: José Montilla , l'home que l'endemà mateix, sent el màxim dirigent del PSC i ministre del govern espanyol, va anunciar una bateria d'esmenes contra el text que el seu partit havia avalat a Barcelona, i l'home que com a president de la Generalitat ha acceptat un finançament que incompleix de forma flagrant l'Estatut que va ser aprovat al final del tràmit. Des d'Esquerra, i també des d'altres àmbits tripartidistes , s'assenyala l'Artur Mas com el responsable català de la retallada de l'Estatut, quan en realitat és qui en va salvar uns eixos fonamentals després de les passades de ribot a què el va sotmetre el partit socialista, no sense la col·laboració d'una ERC oberta retallar el que calgués, fins que en Mas es va fer la foto a la Moncloa. El polític català que va liderar l'atac contra l'

Es repeteix la comèdia, sempre que s'acorda un progrés aparent de l'autonomia de Catalunya, encara que sigui per sota de les previsions estatutàries i mantenint un dèficit fiscal descomunal, es desfermen les fúries de l'espanyolisme , ja siguin de la dreta assimilacionista , de l'esquerra espoliadora, o de totes alhora. En l'episodi actual és la dreta qui ensenya les urpes, sobretot a través del seu òrgan de premsa més destacat, "El Mundo ", una publicació que fa anys va descobrir, com ja ho havien fet d'altres abans, que posar Catalunya en el punt de mira fa vendre més diaris i pertorba l'escenari polític. A Espanya hi ha catalanofòbia , de dretes, d'esquerres i de centre, per diversos motius, tant per aversió a la diferència com per les característiques de la diferència, però ben real i palpable, d'orígens antics i arrelada en la ment de molts espanyols, que s'expressa amb més virulència en funció de la conjuntura política i de l&#

Fa unes setmanes el Secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, va presentar les pitjors dades d'ús del català al Principat des de la Reconquesta, segons les quals tan sols un 35% de la població el tenim com a llengua habitual, però tot i així el jerarca va voler destacar que el 94,6% de la població de Catalunya entenia el català l’any 2008, tan sols dos punts menys que el 2003, per la qual cosa, atès que en aquest mateix període de temps el nombre d’estrangers arribats a Catalunya s’ha multiplicat per dos :“Aquesta davallada de dos punts és una dada magnífica, perquè indica que Catalunya té una molt bona capacitat d’absorció lingüística”. Una dada magnífica?!. Absorció lingüística?!. Estàvem davant d'un assaig de la celebració propagandística del nou finançament, un gran desplegament de tots els mitjans a l'abast de les forces tripartites per donar-nos gat per llebre. Molts se'n voldrien oblidar, però el 18 de juny de 2006 vam referendar un Estat

Ara els han prohibit segar entre les dues i les cinc de la tarda, abans es va publicar al DOGC , tot i que van dir que havia estat un error, que els caps de setmana els tractors no podrien circular per les carreteres i, amb l'excusa de la protecció de les aus, se'ls limiten les àrees de conreu. Curiosament tota la persecució els ve de dos departaments concrets del Govern, Interior i Medi Ambient, dirigits per la mateixa força política hereva del PSUC. Els comunistes tenen un problema amb els pagesos. No és coincidència que les principals accions d'extermini portades a terme pel règim d'Stalin fossin les que tenien com a víctimes els pagesos, ja fossin els milions de kazakhs i d'ucraïnesos que van morir com a conseqüència de les fams provocades per les col·lectivitzacions d'entre 1930 i 1933, ja fos per l'aniquilació de kulaks executada en compliment de l'odre 00447, en virtut de la qual se'n van afusellar 386,798. Els comunistes anomenaven kul