diumenge, 5 de juliol de 2009

Els comunistes odien els pagesos?


Ara els han prohibit segar entre les dues i les cinc de la tarda, abans es va publicar al DOGC, tot i que van dir que havia estat un error, que els caps de setmana els tractors no podrien circular per les carreteres i, amb l'excusa de la protecció de les aus, se'ls limiten les àrees de conreu. Curiosament tota la persecució els ve de dos departaments concrets del Govern, Interior i Medi Ambient, dirigits per la mateixa força política hereva del PSUC. Els comunistes tenen un problema amb els pagesos. No és coincidència que les principals accions d'extermini portades a terme pel règim d'Stalin fossin les que tenien com a víctimes els pagesos, ja fossin els milions de kazakhs i d'ucraïnesos que van morir com a conseqüència de les fams provocades per les col·lectivitzacions d'entre 1930 i 1933, ja fos per l'aniquilació de kulaks executada en compliment de l'odre 00447, en virtut de la qual se'n van afusellar 386,798. Els comunistes anomenaven kulaks els pagesos suposadament benestants, que potser no tenien més que una vaca, unes gallines i un tros de terra, o havien estat etiquetats com a tals pel fet d'haver-se oposat a la col·lectivització. El comunisme, fins i tot en les formulacions més edulcorades del present, aspira a bastir un nou ordre i un nou home -bé, ells dirien un nou home i una nova dona- que trenqui amb el passat i amb la tradició, on els antics lligams basats en la família, la terra, la tradició i la propietat siguin definitivament eradicats i substituïts per uns nous valors basats en la igualtat i el col·lectivisme. No hi ha res més allunyat d'aquest home nou que el pagès, un home arrelat a la terra i lligat als ancestres i a la tradició, gelós de la seva independència i aliè a les ideologies, perquè els règims passen però la casa i la família perduren, llevat que vingui un règim comunista que t'ho prengui tot i et fiqui en un kolkhós. El capitalisme també es carrega la pagesia, però almenys la compra per un preu elevat. Tanmateix, un país que s'estimi a si mateix sap que no es pot permetre perdre un món rural autòcton, ni en nom d'un món millor ni en nom del mercat. Sempre hi ha d'haver algú que mantingui la casa pairal i tingui cura de la terra.

Cap comentari: