AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Incloure a la constitució suïssa la prohibició d'edificar minarets és una ximpleria, és elevar a categoria de norma suprema una qüestió pròpia de l'ordenació urbanística de cada municipi. És tan ximple com el que fan aquells europeus, com en Daniel Cohn-Bendit, que s'escandalitzen i demanen als musulmans que boicotegin els interessos suïssos. Tot frivolitzant podríem apuntar que en el fons als suïssos, tan sensibles com són al soroll, tan sols volen evitar  haver de sentir les cinc crides diàries a l'oració, però la qüestió és molt més profunda i el debat sobre els minarets, com sobre el xador i la burka, tan sols n'és un aspecte superficial. A Europa l'Islam inquieta, s'estableix a les nostres societats com una realitat paral·lela que no entenem. Els sectors més conservadors no l'accepten per la seva alteritat i els més progressistes no saben com posar-s'hi, perquè predica valors contradictoris amb els corrents liberalitzadors i igualitaristes domi

Branca rompuda pel vent espectral -un dia plena de fulles i rama!-, dóna'ns la flama, la flama, la flama no de cap negra foguera del mal, sinó la flama del foc de Nadal. Tu, vent geliu, el que fibla i somica, no véns amb rúfol missatge del mal; cara a la llar fas un poc de musica en tot forat assajant una mica els flabiols de la nit de Nadal. Balba enyorança, nafrada recança, vegeu: de nit els estels van mostrant-se; ah, no us pertoca de caure al fondal, sinó d'aprendre la dansa, la dansa d'àngels i sants en la nit de Nadal.

Observo molt de relativisme amb això dels toros, molts opinadors que se'n renten les mans, que diuen que no els agraden les corrides per tot seguit afegir que els sembla innecessària la seva prohibició. Curiosament en els mitjans catalans escolto i llegeixo pocs partidaris de l'abolició de les curses de braus a Catalunya. En canvi detecto defenses molt aferrissades en nom de la llibertat?!, en nom del prohibit prohibir?!, en nom de la tradició taurina catalana?!,  i en nom de l'art i de la cultura?!. Després també hi ha aquell argument de prefereixo morir com un toro que com un pollastre a l'ast. I tomba  i gira. L'abolició dels toros es justifica per una sola raó, perquè és un espectacle que consisteix en la tortura i mort d'un animal, ras i curt. I en les societats avançades del S.XXI els espectacles basats en la martirització fins a la mort d'un ésser viu no haurien de tenir-hi cabuda, i de fet no en tenen en la major part d'Occident. Es diu que no p

Que prop de dues-centes mil persones sobre un cens total de set-centes mil votin en un simulacre de referèndum i que en un 94% ho facin a favor d'una opció tan rupturista com la independència de Catalunya és un èxit que a mi mateix m'hauria resultat quasi inimaginable quatre mesos enrere. Quan es va començar a parlar de la consulta d'Arenys jo era molt escèptic, i segueixo creient que si no arriba a produir-se la intromissió de l'estat i l'afegit folclòric de la Falange la iniciativa no hauria passat d'un acte simbòlic amb una participació molt inferior al 41% finalment obtingut. Però la gran explosió mediàtica i política de la convocatòra va actuar de màquina mobilitzadora en l'àmbit local i immediatament va aixecar unes enormes expectatives en el camp creixent de l'independentisme, que s'han traduït en les convocatòries d'aquest diumenge passat i en les dues noves onades de consultes que es preveuen per a l'any vinent. L'excessiva expe

31 anys després de l'aprovació de la darrera Constitució espanyola l'Estatut de Catalunya, aprovat en referèndum l'any 2006 està pendent d'una més que possible castració a mans del TC, ja sigui física o química, tot i que es tracta d'un text fruit d'un pacte possibilista, pel qual la part catalana va acceptar retallar alguns elements de la proposta inicial aprovada pel Parlament el 30 de setembre de 2005 a canvi d'assolir un avenç real en termes d'autogovern, finançament i reconeixement nacional. Hi ha un problema procedimental, que el recurs d'inconstitucionalitat tan sols es pot admetre després d'haver-se fet el referèndum, però l'origen de tot plegat és molt més profund i es troba en l'article 1 de la mateixa constitució quan afirma que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, i en l'article 2, pel qual, tot i que s'hi reconeix el dret a l'autonomia de nacionalitats i regions, es nega el caràcter plurinacional d

IF you can keep your head when all about you Are losing theirs and blaming it on you, If you can trust yourself when all men doubt you, But make allowance for their doubting too; If you can wait and not be tired by waiting, Or being lied about, don't deal in lies, Or being hated, don't give way to hating, And yet don't look too good, nor talk too wise: If you can dream - and not make dreams your master; If you can think - and not make thoughts your aim; If you can meet with Triumph and Disaster And treat those two impostors just the same; If you can bear to hear the truth you've spoken Twisted by knaves to make a trap for fools, Or watch the things you gave your life to, broken, And stoop and build 'em up with worn-out tools: If you can make one heap of all your winnings And risk it on one turn of pitch-and-toss, And lose, and start again at your beginnings And never breathe a word about your loss; If you can force your heart and nerve and sinew