Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2018

Viatge de Corbera a Kyiv. Gener-febrer 2017

Anys enrera m'hauria semblat impensable, però després de l'experiència del darrer estiu, un viatge llampec a Kíev per deixar-hi el cotxe immatriculable es va imposar com la solució òptima a un situació que havia esdevingut insostenible, no sense una gran incertesa pel que fa als riscos de les carreteres ucraïneses en ple hivern, amb temperatures sota zero i previsibles capes de gel sobre la calçada. La primera part del viatge va presentar algunes dificultats al lloc menys pensat, el tram entre la Catalunya Nord  i Nimes: el diluvi primer, l'huracà després, van fer el trajecte nocturn especialment incòmode.  El segon dia vam enfilar en direcció a Lió, una jornada força assolellada que ens va permetre contemplar des del cotxe  els paisatges canviants, des de la Provença fins a França endins, amb aturada en una àrea de descans muntanyenca, envoltats de neu.  Vam travessar la frontera amb Alemanya de forma quasi imperceptible, només advertits per un cartell de mida dis

Detalls de les guerres de Iugoslàvia

Després d'uns dies als Balcans, passant per les sis antigues repúbliques iugoslaves, he tingut l'oportunitat de visionar sencers els sis episodis de l'esplèndid documental "The Death of Yugoslavia", produït per la BBC i emès per primera vegada l'any 1995, que relata amb precisió el procés de desmembració de Iugoslàvia, combinant les imatges dels fets amb les entrevistes als seus principals protagonistes. Un procés desencadenat a través de les successives guerres d'Eslovènia, Croàcia i Bòsnia-Hercegovina, entre 1991 i 1995, amb un epíleg sagnant a Kosovo, on tot havia començat. Als Balcans va sorgir el concepte de "neteja ètnica", l'expulsió sistemàtica dels vençuts, definits en funció de la seva identitat ( ètnica, però també religiosa, cultural o fins i tot política), dels territoris conquerits pels vencedors. Una pràctica habitual des de l'origen dels temps a la qual se li va donar una denominació que ha fet fortuna. Durant la primera

Что делать? (Què cal fer?)

Encara avui, la confusió estratègica en el camp independentista és més que notable. Hi ha una minoria sorollosa que segueix abonant la tesi segons la qual, si després de la declaració d'independència s'hagués plantat cara en comptes de plegar veles, avui ja hi seríem. Els polítics haurien traït "el poble" per no haver deixat defensar la república declarada i ara "el poble" ha de jubilar-los -encara que estiguin  empresonats o a l'exili- per posar-n'hi uns altres de disposats a arribar fins al final en l'enfrontament amb l'estat. D'altra banda tenim ERC, que promou un gir estratègic per deixar enrere l'unilateralisme i "eixamplar la base", especialment amb els sectors més propers dels Comuns, i alhora rebaixar la tensió que comporta l'enfrontament obert amb l'estat, tant en termes de repressió directa com als efectes de disposar de prou oxigen per portar a terme una acció de govern,  sense menysprear la possibilitat