AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

"La màscara del Rei Artur" ha estat el segon llibre de no ficció més venut durant la diada de Sant Jordi.  Jo també me'l vaig comprar i no em vaig ficar al llit fins que no vaig arribar a l'última pàgina. El llibre s'ho mereix, a més de les seves qualitats literàries aconsegueix endinsar-se en la identitat de l'Artur Mas fins a extrems a què ningú no havia arribat. El  text parteix de les deu idees tòpiques més arrelades sobre el personatge, llargament alimentades pels seus adversaris polítics i els seus respectius entorns mediàtics, i les confronta amb la realitat a través de les confessions del mateix Mas i d'algunes de les persones que li són més properes, i de l'observació directa de la mateixa autora. El llibre refuta els tòpics, tot i que no amaga la distància existent amb en Duran, que s'ha  reduït darrerament, i el relatiu enuig que li provoca al president Pujol la manca d'atencions per part d'en Mas. M'ha sorprès la franquesa

Una de les poques coses que m'encén és que un Mosso d'Esquadra s'adreci a mi dient-me "caballero": "caballero, aquí no puede aparcar" , "buenas noches caballero, la documentación por favor" . De què ens serveixen estatuts, democràcia i llibertats, si un membre de la Policia de Catalunya, sense saber res de mi, em diu "caballero"?. Ja em toca la moral  que m'ho digui un cambrer , però quan m'ho diu un funcionari de la Generalitat, jo que sóc un home de llei i ordre,  sento l'impuls de fer-me una cresta d'okupa i plantar cara al "pasma". Quan vaig a Madrid ja em sembla bé que m'ho diguin, " buenos días caballero" , em diu, "buenos días, póngame una de callos, por favor" , li dic jo. És el que toca allà, és el seu costum i la seva identitat, però a casa meva no. I no és que els catalans no siguem cavallers, "vergonya, cavallers, vergonya" els va dir Jaume I als seus homes quan a

Ara els vells "progres" i la faràndula comunistoide hispànica estan preocupats per la sort judicial d'en Baltasar Garzón, perquè segons ells no és acceptable que la Falange i "Manos Limpias" es querellin contra el jutge estrella per haver volgut investigar els crims del franquisme. Sí, els mateixos progres als quals els rellisca el futur d'una norma referendada pel poble català com és l'Estatut de Catalunya, o el tancament, durant set anys!, del diari Egunkaria, o la inhabilitació de la Mesa del Parlament basc. Confesso que a mi l'enfrontament atàvic entre les dues espanyes m'avorreix sobiranament, i sóc dels que pensen que els crims del franquisme són matèria d'historiadors, no de juristes, (i això també val per a l'assassinat del President Companys.) . Em preocupa molt més l'ús que el famós jutge ha fet de les seves competències durant la seva llarga trajectòria. Em vaig  prendre la molèstia de llegir-me la interlocutòria del cas &q

On és la globalització?, que se n'ha fet de la Unió Europea?. Em passejo pels canals de la TDT i a part de les poques estacions dels Països Catalans que se'ns permet visualitzar , tota la resta són les mateixes TV espanyoles de sempre elevades a l'enèsima potència. Ni BBC, ni RAI, ni TF1 ni France1, ni Das Erste, ni RTL ni res que  s'emeti més amunt dels Pirineus. De tant en tant sento il·luminats que proposen que alguna emissora pública de ràdio o televisió catalana emeti en anglès per facilitar-ne l'aprenentatge, quan hauria de ser molt més senzill fer accessibles els canals d'altres països a  Catalunya. De la mateixa manera que rebem tot el que es produeix a Madrid, per què no podem rebre a casa televisions de la resta del continent i del planeta?.  Fa anys vaig instal·lar una parabòlica però se m'ha espatllat, i si vull sortir de la cleda televisiva no tindré més remei que instal·lar-ne una altra.  I no ho dic pas perquè domini gaires idiomes, que malaur