AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Sempre m'ha sorprès l'escassa participació i l'espanyolització de les eleccions europees a Catalunya. Baixa participació, fa cinc anys anys inferior al 40%, i espanyolització, perquè els partits d'obediència espanyola són els que hi obtenen millors resultats, fins al punt que l'any 2004 CiU va quedar per darrera de PSC i PP. És a dir, molts dels que van a votar ho fan en clau de política estatal, ni catalana ni europea. En canvi, malgrat que CiU sempre ha tingut un discurs potent en matèria europea i que els seus votants es compten entre els més europeistes del país, els seus resultats han estat discrets o dolents en aquesta contesa, com si molts d'aquests votants assumissin, erròniament, que la capacitat d'acció d'un o dos eurodiputats no justifica l'esforç de desplaçar-se fins al col·legi electoral per emetre el vot.  Les d'enguany, però, són unes eleccions que es plantegen en un context completament diferent, en ple procés sobiranista, a

Des que es va iniciar el procés sobiranista, després de l'Onze de Setembre de 2012,  hem estat testimonis del desplegament "argumental" dels defensors de l'statu quo, que si per alguna cosa destaca és justament per la manca d'arguments racionals. Hores d'ara no hi ha hagut debat sobre els pros i contres de la independència per simple incompareixença de l'adversari. Els unionistes, per dir-ho finament, no han volgut baixar a l'arena del debat democràtic, s'han instal·lat en el menyspreu, l'exabrupte, l'insult i l'amenaça. Ningú no té el valor de defensar el manteniment de Catalunya dins d'Espanya aportant arguments, dades i valoracions que ens expliquin per què serà millor per als catalans romandre sota el control polític de Madrid. El que ens presenten com a argument, l'expulsió de Catalunya de la UE i l'exclusió de la comunitat internacional, no és més que una amenaça. Ens anuncien que si ens n'anem ens faran la vida i