AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

El primer dissabte de campanya de les municipals vam descobrir el delirant compte de twitter de la persona que ocupa el quart lloc de la llista d'ICV-EUiA per Girona, una tal Marina Pibernat, que ha saltat a una breu fama mediàtica per l'odi que manifesta envers els seus compatriotes d'identitat catalana, als quals anomena "catalufos". Les seves expressions d'odi anticatalà l'han obligada a retirar-se de la candidatura comunista xupiguai, si bé formalment encara hi figura. ICV i EUiA s'han desmarcat de la catalanòfoba gironina, limitant-se a dir que no en comparteixen ni el fons ni les formes, però de seguida han aparegut indesitjables,  com el candidat número 5 de la candidatura comunista de Figueres i personatges vinculats a la mòmia "PSUC Viu" i a una cosa que es diu "Esquerra Federal",  que s'han solidaritzat amb aquella dona, fins i tot amb una mena de manifest publicat a "El País".  Confesso la meva sorpresa

Venim d'una època de grans turbulències polítiques, marcada, d'una banda,  per la crisi i els escàndols de corrupció, i per l'altra, pel procés sobiranista, però per primera vegada des de 2008 s'endevina la possibilitat d'una recuperació econòmica. El trasbals dels darrers anys alimenta les expectatives de les noves formacions polítiques, si bé l'inici de la represa pot ajudar a consolidar les posicions dels alcaldes que hagin fet una feina ben valorada pels seus conciutadans. En clau de procés sobiranista, que és el que més m'interessa, els resultats seran ambivalents. Tot apunta que, fora dels àmbits metropolitans, les forces sobiranistes, en conjunt, guanyaran posicions i tindrem uns ajuntaments més independentistes que mai a la major part del país. Per contra, a l'àrea metropolitana de Barcelona, a Tarragona i a Lleida, el PSC, tot i que perdent posicions, resistirà millor que a  la resta del país. Així mateix és a les ciutats grans i als entorns

Arran dels trasbalsos de la crisi i dels successius escàndols de corrupció se'ns ha anunciat l'adveniment d'una nova política, marcada per la transparència, la proximitat,la fiscalització dels polítics, la participació de la gent, l'impacte de les xarxes socials, la democràcia directa....Això és el que es diu, i els diferents actors polítics s'han vist obligats a moure fitxa per no quedar fora de joc en el marc del nou paradigma, no debades tant les Corts Espanyoles com el Parlament de Catalunya han aprovat sengles lleis de transparència que han de posar a l'abast de tothom un amplíssim ventall d'informació relativa al funcionament de les administracions públiques. Però més enllà de la nova o la vella política el que  s'observa a l'estat espanyol són dues coses: la forta erosió dels partits tradicionals i l'emergència de dues noves forces, "Podemos" per l'esquerra i "Ciudadanos" pel centredreta, que deuen totes les seves