La nova política

Arran dels trasbalsos de la crisi i dels successius escàndols de corrupció se'ns ha anunciat l'adveniment d'una nova política, marcada per la transparència, la proximitat,la fiscalització dels polítics, la participació de la gent, l'impacte de les xarxes socials, la democràcia directa....Això és el que es diu, i els diferents actors polítics s'han vist obligats a moure fitxa per no quedar fora de joc en el marc del nou paradigma, no debades tant les Corts Espanyoles com el Parlament de Catalunya han aprovat sengles lleis de transparència que han de posar a l'abast de tothom un amplíssim ventall d'informació relativa al funcionament de les administracions públiques. Però més enllà de la nova o la vella política el que  s'observa a l'estat espanyol són dues coses: la forta erosió dels partits tradicionals i l'emergència de dues noves forces, "Podemos" per l'esquerra i "Ciudadanos" pel centredreta, que deuen totes les seves expectatives electorals a un mitjà que des de la meitat del S. XX presideix les sales d'estar de totes les llars: la tele!.En les darreres eleccions europees es va veure l'eclosió d'aquelles forces polítiques: Podemos un partit de recentíssima creació, va passar del no-res a obtenir cinc escons al Parlament Europeu. Ciudadanos, un partit creat per combatre el catalanisme a Catalunya, extraparlamentari fora del Principat, va assolir dos eurodiputats.   La llista de "Podemos", per facilitar la seva identificació, va ficar el rostre del seu líder en l'espai destinat al logo, tal com havia fet en el seu dia la candidatura de Ruiz-Mateos. "Ciudadanos" va presentar-se amb un llista encapçalada pel molt televisiu Javier Nart, seguit per un personatge televisiu menor, Juan Carlos Girauta, i per la filla de l'estrella televisiva Eduard Punset. Milions de ciutadans de tot l'estat, havent perdut la confiança en els polítics habituals, han trobat els seus nous referents a la televisió. Val la pena remarcar-ho, no a partir de moviments de base, no en assemblees populars, no en el tu a tu del carrer, ni tan sols a través de les xarxes socials. Tot això hi ha jugat un paper accessori, però Pablo Iglesias i Albert Rivera han esdevingut protagonistes de la política espanyola gràcies a la televisió. Més concretament gràcies a programes de determinades cadenes privades que han aconseguit convertir el debat polític en un espectacle de masses.