AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

El dia 28 d'abril es va commemorar el 75è aniversari de la mort a trets d'en Josep i d'en Miquel Badia, assassinats per uns gàngsters de la FAI. En Miquel Badia va ser  un personatge molt rellevant, tot i morir molt jove. Activista del separatisme, l'any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, va participar en la preparació d'un atemptat contra el Rei Alfons XIII, el que es va conèixer com a "Complot de Garraf",  i per aquest motiu es va passar cinc anys molt durs a la presó. Amb la Generalitat ja establerta, va organitzar les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català i els seus escamots, i va arribar a ser el màxim responsable de la seguretat pública de Catalunya, encara que per un curt període de temps.  El seu germà Josep, militant independentista com ell però políticament menys destacat, va tenir la mala sort d'acompanyar-lo quan els seus botxins el van anar a buscar.  En Badia sempre ha estat un personatge incòmode, ho era als anys tr

Ahir dia 20 es van publicar les candidatures presentades a les eleccions municipals d'enguany: una pila, no tinc els números, però em fa la impressió que n'hi ha més que altres anys, amb l'excepció de pobles com el meu, la Palma, on tan sols se'n presenten quatre i una, la del PP, és fantasma.  En tot cas a la majoria de municipis els veïns tindran un ampli ventall d'ofertes electorals per triar la que més s'ajusti a les seves preferències, però tot i així no hi haurà una gran participació i es tornarà a parlar de desafecció i d'allunyament entre la política i la ciutadania. Però en realitat les eleccions municipals són les més properes, impliquen una elevat nombre de ciutadans de cada municipi, en molts casos independents sense filiació partidista, que es comprometen temporalment en un projecte polític, i afecten la governació de la realitat més quotidiana . Seguint els raonaments habituals entre els creadors d'opinió pública, i també escoltant les raon

S'entén que els treballadors de la sanitat pública protestin contra el que poden interpretar com una amenaça cap al seu estatus laboral present, però no és acceptable que per defensar la seva causa propaguin un alarmisme que no es recolza en realitats. Certament la sanitat catalana haurà de retallar despeses, però això no vol dir que les prestacions bàsiques se n'hagin de veure afectades. En aquest sentit el conseller ha estat prou clar. Hi ha marge per a l'estalvi sense que els pacients hagin de patir inconvenients excessius. Però per part dels sindicats i d'altres col·lectius professionals s'ha preferit endegar un atac preventiu abans de conèixer l'autèntica dimensió dels ajustos econòmics, aplicant,  en alguns casos, molt males arts. Així l'altre dia coneixíem que la negligència d'un metge, que es va oblidar d'apuntar un malalt a la llista de les persones que s'havien d'operar, es va intentar amagar atribuint la impossibilitat d'efec

Avui es commemora el 80è aniversari de la proclamació de la República Catalana, en un moment en què el debat sobre l'accés a la independència és a les portades dels diaris. La referència a l'any 31, i de fet a tots els anys 30, és molt important, pel seu interès històric i perquè aquella època conté múltiples lliçons que cal tenir en compte. És clar que, per aprendre'n, cal conèixer-ne la realitat històrica, no la versió mitificada que se'ns ha traslladat. La proclamació del president Macià va ser un èxit, perquè va fer possible que Catalunya entrés en l'etapa republicana com un entitat política amb qui el nou règim espanyol havia de negociar, encara que fos per suprimir la República Catalana i convertir-la en una regió autònoma de la República. Catalunya no va accedir a la plena sobirania però va obtenir l'autonomia, la fita per la que havia lluitat el catalanisme majoritari del primer terç de segle. La independència no tenia viabilitat política en aquell momen

Al llarg dels anys les idees i els models de l'esquerra han anat caient, la seva crisi ideològica és gairebé tan profunda com la crisi econòmica, i davant la manca d'alternatives recorren al vell recurs de la demagògia, a apel·lar a les emocions en detriment de la raó. Podíem esperar que, després de formar part del govern català durant set anys, les esquerres d'aquest país tindrien una actitud més responsable, sobretot sabent que avui les finances de la Generalitat pateixen la cruel ressaca de la seva borratxera de despesa. El tripartit no és l'únic culpable, més ho és el govern espanyol i la seva política d'espoli fiscal i escanyament financer de Catalunya, però s'ha de tenir una immensa barra per ara anunciar una oposició implacable a les mesures que, tant sí com no, s'hauran d'adoptar per reduir el dèficit, i a sobre, en el cas del PSC, posant tota la pressió sobre el govern català i donant suport alegrement al govern del PSOE que tiba la corda al

Publicat al butlletí del CEEC (www.ceec.cat) el dia 27 de gener de 2011.   Durant la darrera cimera de l'OTAN celebrada a Lisboa els dies 19 i 20 de novembre de 2010 es va escenificar la voluntat d'avançar cap a una associació estratègica entre l'Aliança Atlàntica i la Federació Russa, una nova fita, tanmateix plena d'incerteses, d'una relació complexa i sovint conflictiva des que, amb la desaparició de la Unió Soviètica l'any 1991, es va posar punt final a la Guerra Freda. A continuació exposarem sintèticament quina ha estat l'evolució de les relacions entre l'organització de seguretat euroatlàntica i una Rússia que malda per definir la seva identitat postsoviètica i el seu paper en el món. La fi de la Guerra Freda va afegir un gran interrogant al sentit d'una organització com l'OTAN, creada per a la defensa col•lectiva d'Occident enfront de la Unió Soviètica. La desaparició de l'Aliança o la seva transformació per acol

 Publicat al butlletí del CEEC  (www.ceec.cat) el dia 3 de febrer de 2011. A Egipte la força de les protestes i l'anunciada retirada del rais Mubarak creen un horitzó polític incert per al país, que tant pot decantar-se per una via continuïsta, amb concessions a l'oposició popular, com per una via rupturista, de la qual seria molt difícil excloure'n un paper protagonista dels Germans Musulmans, el moviment polític més ben organitzat al país. Aquests dies s'ha fet esment als paral•lelismes entre la situació egípcia i la iraniana. S'ha recordat com l'any 1979, després que el Xa Pahlavi abandonés el país, l'aiatol•là Khomeini es va fer amb el poder i hi va establir una república islàmica, malgrat que en la revolució també hi havia participat l'oposició liberal i l'oposició d'esquerres. El règim del Xa, com el règim egipci actual, era aliat de Washington i mantenia bones relacions amb Israel, però a partir de la revolució islàmica l'I

Publicat al butlletí del CEEC (www.ceec.cat), el dijous 31 de març de 2011. La intervenció militar internacional a Líbia per aturar els atacs del règim del coronel Gaddafi contra l'oposició armada i la població civil compta amb la participació dels Emirats Àrabs Units i de Qatar, dos estats que, de forma paral·lela, com a membres del Consell de Cooperació del Golf, s'han implicat en la repressió violenta de les protestes de l'oposició a Bahrain. Una aparent paradoxa que s'explica per la importància de Bahrain per al manteniment de l'actual equilibri estratègic al Golf Pèrsic. El Regne de Bahrain és un arxipèlag situat al litoral occidental del Golf Pèrsic, connectat amb la península Aràbiga mitjançant una carretera elevada que en comunica l'illa principal amb l'Aràbia Saudita. És unimportant productor de petroli i un centre financer global, allotja la seu de la Va Flota de la U.S. Navy, encarregada de patrullar el Golf Pèrsic, i permet a les forces armades