AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

  XI.- Si jo fos marxant a Prades Si jo fos marxant a Prades —A les boires de tardor— Per guardar-vos de glaçades Us donaria flassades I caperons de castor. I, per guarnir la pallissa, Les figures de terrissa On vós vestiu de Pastor. O pagès, amb deu vessanes I mas propi a l'Aleixar, Amb pous gelius i fontanes, Tindríeu les avellanes Que amb Vós voldria ensacar; I, per cremar a la brasera, La llenya que cap a l'era Amb feixos de mal comptar. Si fos l'hortolà que ensella I em mira si vinc del dalt, On la Verge té capella, I em pregunta amb meravella: —Què escrius al fosc de l'hostal? Amb sarris de nous i figues Saltaria rec i artigues, I esperaria el Senyal. O el pescador en mar coberta Que surt tard, com és costum, Ull clarós i xarxa oberta Quan bolla la mata oferta, I mira el vent on duu el fum, Us portaria, d'albada, Llobina, verat i orada Frescosos de barca i llum. Si fos pilot de passatge, I vencés el Temps i els ve

Les convulsions econòmiques que viu el continent han situat la Unió Europea davant una cruïlla on  havia d'optar entre reforçar la seva unitat o bé procedir a una demolició controlada de l'edifici comunitari per tornar progressivament a les velles divisions estatals, amb les corresponents atribucions de moneda, fronteres i qui sap si fins i tot aranzels. La temptació de tornar a les seguretats aparents de l'estat-nació existeix: per als països mes rics per allò de deixar de subsidiar el malbaratament dels països menys desenvolupats i fer la seva sense arrossegar cap llast, per als més pobres pel desig d'alliberar-se del jou que ara els imposa la disciplina prussiana i la il·lusió de guanyar competitivitat mitjançant la devaluació de la moneda. Són temptacions mal fonamentades, però existeixen,  tan sols cal fixar-se en com el populisme polític (per exemple Marine Le Pen a França) juga la carta euroescèptica per guanyar vots. En canvi  és curiós que a Espanya, on la i

A València no hi ha turistes, o n'hi ha ben pocs, i això que hi van construir una espectacular i inútil "Ciutat de les Arts i de les Ciències", que hi han muntat un circuit de Fórmula 1 i s'hi celebra l'America's Cup.  Es van gastar els diners de l'època de vaques grasses per convertir la ciutat en una mena de parc temàtic sense tema i, com a Terra Mítica, no hi va ningú o molts menys dels que s'esperaven. Perquè, a qui li interessa una ciutat provinciana que quan es posa estupenda tan sols deixa més en evidència el seu provincianisme?. Les ciutats provincianes accepten voluntàriament la seva subordinació a una capital i renuncien a fer cap aportació original al món. Assumeixen que hi ha una jerarquia de ciutats que les condemna a un paper secundari. Aquestes ciutats ja donen per fet que les coses importants les fan uns altres i es complauen en un localisme de baixa volada,  sempre disposades a acotar el cap davant d'allò que ve de la capital. I