AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

 Una certa elit francesa s'esquinça les vestidures pel tracte que s'està donant a Dominique Strauss-Kahn als Estats Units, per l'exhibició pública de la seva compareixença judicial, emmanillat i després d'haver fet nit a la presó, una exhibició impensable a França, sobretot tractant-se d'una patum de l'envergadura d'en DSK. Em va fer gràcia la síntesi que feia un articulista anglès del sistema de classes francès, que per a ell es redueix a "the rulers and the ruled", en contrast amb la pretesa complexitat de la societat britànica. És un estirabot, però no va gaire desencaminat, si tenim en compte l'elevat nivell d'impunitat de què semblen gaudir les elits franceses, formades per dirigents polítics i empresarials sorgits de les "Grandes écoles", pels intel·lectuals de la "gauche caviar" i altres personatges que hi estan vinculats per una o altre via. El casos de corrupció i de finançament il·legal dels partits hi gaudei

Portem gairebé dues setmanes en què els mitjans de comunicació estan pendents d'uns centenars de persones, a estones milers, que es concentren a la plaça de Catalunya per debatre no se sap ben bé què, i on marquen l'agenda els més hàbils amb el megàfon. Això de l'assemblearisme és més vell que l'anar a peu, ranci fins i tot, i sobta que persones formades, com teòricament ho són els periodistes, salivin tant davant les proclames tòpiques i resclosides dels acampats. Suposo que pateixen una mena de nostàlgia de la revolució que no van fer o de les seves pròpies experiències a l'institut i a la universitat, sinó no entenc tanta devoció per la comèdia ridícula de les comissions i les subcomissions reunides en rotllana, la presa "espontània" de decisions a mà alçada, les tendes de campanya, l'hort, la zona nudista i l'acumulació de farda al centre de Barcelona . Com tard o d'hora havia de passar, la policia va actuar-hi divendres,  i ja tenim en mar

 L'afer Strauss-Kahn és l'escàndol perfecte, bona prova és que dóna per idear una pila de titulars sensacionalistes: "Un banquer jueu (al capdavall l'FMI és un banc) abusa sexualment d'una dona de fer feines musulmana ." " Un playboy canós força una vídua trenta anys més jove a tenir -hi relacions sexuals." "Un socialista francès obliga una immigrant africana a fer-li una fel·lació."  "El presidenciable favorit dels francesos és empresonat als Estats Units per un delicte sexual." "La policia nord-americana deté un llibertí francès, acusat de violació, a l'avió que l'havia de portar a París ". "DSK, l'esperança blanca de la socialdemocràcia europea, serà jutjat als Estats Units per haver abusat, presumptament, d'una vídua negra".   I així podríem seguir amb múltiples i sucoses variants.  El cas és sorprenent perquè costa de creure que algú  de la seva posició i amb expectatives reals d'esde

  Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa, Hi ha un temps de plantar i un temps de collir, un temps d’enrunar i un temps de construir.   A l’hora de formular un programa electoral hem de procurar   entendre en quin temps ens trobem, i sobretot, a quina realitat haurem de fer front en el futur immediat. Aquest darrers quatre anys la situació econòmica ha fet un tomb radical, que ha tingut un impacte directe sobre les expectatives urbanístiques. Moltes solucions i propostes que eren bones l’any 2007 avui són impensables. Ho dic perquè veient l’enfoc de campanya dels nostres principals competidors electorals, sembla que s’hagin quedat aturats en el temps, com en aquella pel·lícula de la marmota, i si bé ja porten quatre anys a l’alcaldia, segueixen parlant de “canvi de plans”. Segueixen parlant de centenars de pisos amunt, i centenars de pisos avall, com si aquesta fos la gran qüestió que s’hagués de decidir en aquestes eleccions, i no és el cas. Tal com està e

Sempre hi ha fets puntuals que ens permeten delimitar les diferents períodes de la història, uns fets que o bé per si sols són l'origen del canvi, o bé en són la conseqüència, o bé tenen una gran força simbòlica que permet visualitzar una època. Podem dir que l'assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran va desencadenar la primera guerra mundial, l'inici d'una etapa històrica que es pot limitar a la mateixa guerra o bé al que es denomina la guerra llarga, des de 1914 fins a 1989, en què al teatre europeu es van enfrontar tres models polítics: el feixisme, el comunisme i la democràcia liberal, culminant amb la victòria d'aquest darrer model, simbolitzada en aquest cas per la caiguda del Mur de Berlín, l'altra gran fita històrica del S. XX.  Resta per veure si la mort d'Ossama Bin Laden podrà considerar-se un nou punt de referència,  que assenyalarà el final d'una època que va iniciar-se l'any 2001 amb els atacs contra les Torres Bessones, i