Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2013

Getting to Denmark

Dinamarca brilla avui com l'exemple d'una democràcia pròspera i estable. Tant és així que en el camp de la politicologia ha fet fortuna l'expressió "getting to Denmark", amb què els especialistes del Banc Mundial Lant Pritchett i Michael Woolcock van titular un estudi, i que s'utilitza  per fer referència al procés que cal seguir perquè un país esdevingui una democràcia funcional, adoptant Dinamarca com l'ideal a assolir. Segons Francis Fukuyama: "For people in developed countries, "Denmark" is a mythical place that is known to have good political and economic institutions: it is stable, democratic, peaceful, prosperous, inclusive, and has extremely low levels of political corruption" . Les dades que coneixem sobre l'estat nòrdic en justifiquen la idealització, només cal fer una consulta a la wikipedia per assabentar-se que és el país del món amb la mobilitat social més elevada, amb el nivell més alt d'igualtat d'ingress

Català a l'atac

No passa  setmana que el govern espanyol i els seus sequaços autonòmics no s'empesquin algun atac contra Catalunya.Tot just començàvem a fer-nos a l'idea del LAPAO  que el govern espanyol ja aprovava el projecte de la LOMCE, la llei Wert, que té, entre altres objectius, minar la immersió lingüística.   Fins ara els atacs a  la immersió havien seguit la via judicial, ara és una llei la que pretén sembrar el caos en el sistema educatiu català, oferint a tothom qui ho vulgui  l'escolarització en castellà en escoles privades i carregant-ne el cost a la Generalitat. Fa molts anys que la immersió es troba en el punt de mira de l'espanyolisme, almenys per dues raons, en primer lloc per una qüestió de principi, els repugna i consideren intolerable que la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, per a tothom, sigui el català i no la llengua de l'estat. En segon lloc pels efectes que té la immersió, que permet l'accés al coneixement de la llengua pròpia de Cat

"Primavera a orillas del Wolchow"

Ja ho dèiem l'altre dia que l'estat espanyol no ha fet net de la seva vinculació amb el feixisme, però no m'esperava que la inefable Llanos de Luna ens ho corroboraria de forma tan gràfica lliurant un diploma de reconeixement a un  simpatitzant de la "División Azul", vestit amb la camisa blava i la boina vermella que acredita la seva ideologia ultra. Diu la Guàrdia Civil que  la "Hermandad Nacional de la División Azul" és una entitat legal inscrita en els registres corresponents, i no seré jo qui els negui el dret d'associar-se, ara bé, ¿ des de quan la Benemèrita, cos de seguretat d'un estat pretesament democràtic, es dedica a homenatjar forces feixistes com aquella formació militar de voluntaris, integrda en la Wehrmacht del  Reich per participar en la invasió de la Unió Soviètica, al mateix temps que s'iniciava l'Holocaust dels jueus d'Europa? Fóra injust afirmar que tots els membres  de la Divisió eren feixistes, també n'hi

Divide et impera

Els extrems als quals és capaç d'arribar el PP en la seva croada catalanofòbica superen tot límit racional. Tota la vida s'han oposat a acceptar que català i valencià són el mateix, i ara, enduts per la seva follia, han gosat rebatejar el català de la Franja amb les sigles LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Area Oriental), atemptant contra la realitat més òbvia i passant-se per l'arc del triomf tota la filologia romànica.  La doble intencionalitat és clara, d'una banda un interès tàctic per satisfer la catalanofòbia de molts dels seus electors, i més en una època de vaques magres, en què es compensa la manca de resultats amb la sempre agraïda canya al català, avui, per a més inri, identificat amb el separatisme principatí. D'altra banda serveixen un objectiu estratègic: l'assimilació dels Països Catalans per la via d'anorrear-ne la llengua pròpia. Als catalanoparlants de la Franja se'ls diu que en comptes d'una llengua culta amb set milions de parla

Nazis, diuen?

Deia Joseph Goebbels, el ministre de Propaganda de Hitler, que una mentida, si es repeteix prou vegades, esdevé una veritat. I aquesta màxima és la que apliquen fil per randa els espanyolistes de diferent pelatge quan vinculen una vegada i una altra el catalanisme amb el nazisme i el feixisme. Els darrers exemples els hem tingut amb un infame programa de la televisió pública de Madrid i amb unes declaracions del dissenyador Javier Mariscal. El catalanisme sempre ha estat en la trinxera oposada a la del feixisme, tant és així que els catalanistes que van col·laborar amb la rebel·lió franquista ho van fer deixant de banda el seu catalanisme, prioritzant altres interessos. El catalanisme s'ha caracteritzat pel seu caràcter cívic i democràtic, i és un d'aquells nacionalismes que, lluny de pretensions expansionistes, tan sols defensa el manteniment i projecció al futur de la nació catalana dins dels seus límits històrics.  Contràriament, centrant-nos en Telemadrid, tenim una

Així no l'aixecarem pas dreta, la paret

El salt a l'arena política de l'Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades ha generat excitació en certs ambients. Que una monja encapçali una proposta pretesament rupturista té la seva gràcia, per no dir el seu "morbo", i si hi afegim la publicitat gratuïta que els fa el telepredicador Jaume Barberà des de la TV pública, la cosa encara agafa més volada. Dit això, si baixem al terreny de les propostes concretes d'aquest tàndem ( i dir concretes potser és ser excessivament generós), ens trobem amb un programa que pretén lligar en un mateix paquet les consignes de l'independentisme amb les dels moviments d'indignats. Jo creia que aquest paper ja el feien les CUP, però es veu  que encara hi ha espai per a més "iniciatives" en aquest espai. Les dificultats de l'hora present fan que hi hagi més receptivitat cap a missatges que en altres circumstàncies no despertarien gaire interès. Del manifest en qüestió sorprèn, atesa la potència intel·lectual del se