AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

La coincidència en el temps de la publicació esglaonada de les filtracions de documents del servei exterior dels EUA amb la projecció als cinemes de la pel·lícula "Fair Game"(Caza a la espía), ens permet reflexionar les activitats d'Assange des d'una perspectiva diferent. La pel·lícula narra el cas "Valerie Plame", que es va produir quan membres de l'administració Bush van filtrar a la premsa que la senyora Valerie Plame era agent de la CIA, com a represàlia pel fet que el seu marit, l'exdiplomàtic Joe Wilson, havia escrit un article en què revelava que, contràriament a les afirmacions del president Bush, no hi havia cap evidència que el règim de Saddam Hussein hagués adquirit urani a Níger.  La filtració va suposar la condemna d'"Scooter" Libby, el cap de gabinet del Vicepresident Dick Cheney, a qui es va assenyalar com a principal responsable d'haver comunicat a un periodista quina era la professió de la senyora Plame, una informa

La del 27 de desembre va ser una nova jornada històrica per a Catalunya, amb una presa de possessió del nou  president de la Generalitat que ha tingut el to institucional propi d'una nació europea mil·lenària. La notícia que ha escalfat més l'ambient ha estat l'acceptació del càrrec de conseller de Cultura per part d'en Ferran Mascarell, un fet que no admet interpretacions simplistes, i que podria tenir conseqüències molt importants. D'una banda l'exconseller socialista és una personalitat molt reconeguda i respectada en el món cultural, i segurament establirà ponts i relacions positives amb sectors d'aquest món que altrament estarien molt distanciats d'un govern de CiU. Per altra banda el fitxatge d'en Mascarell permet visualitzar de forma nítida  que l'aposta per la Casa Gran del Catalanisme va de debò, i hi té cabuda confortable el centreesquerra catalanista que fins ara havia optat pel PSC. No es tracta tant de captar antics quadres socialist

Amb la investidura de l'Artur Mas com a president de Catalunya es pot ben dir que el canvi ja ha començat, tot i que per conèixer-ne total la seva dimensió haurem d'esperar els propers dies, quan es configuri el nou govern. És important que a Catalunya l'alternança política hagi estat possible i que una força política com CiU, que segons antics profetes estava destinada a desaparèixer una vegada fora del poder, hagi demostrat plenament que el seu estel no és fugaç i que la centralitat política del país és  ocupada pel nacionalisme. M'ha agradat que no hagi estat necessària l'abstenció del PP perquè Artur Mas resultés escollit, la deriva anticatalana d'aquest partit en fa un soci molt indesitjable, si bé no es pot descartar que en el futur s'hi puguin acordar qüestions que no afectin la identitat nacional. El pacte de mínims amb el PSC era lògic, al capdavall és un partit que aspira a ocupar la centralitat i l'escenificació d'una confrontació total am

 Lo jorn del Judici   parrà qui haurà fet servici.   Jesucrist, Rei universal,   home i ver Déu eternal,   del cel vindrà per a jutjar   i a cada u lo just darà.   Gran foc del cel davallarà;   mars, fonts i rius, tot cremarà.   Daran los peixos horribles crits   perdent los seus naturals delits.   Ans del Judici l'Anticrist vindrà   i a tot lo món turment darà,   i se farà com Déu servir,   i qui no el crega farà morir.   Lo seu regnat serà molt breu;   en aquell temps sots poder seu   moriran màrtirs tots a un lloc   aquells dos sants, Elies i Enoc.   Lo sol perdrà sa claredat   mostrant-se fosc i entelat,   la lluna no darà claror   i tot lo món serà tristor.   Als mals dirà molt agrament:   —Anau, maleits, en el turment!   anau-vos-ne en el foc etern   amb vòstron príncep de l'infern!   Als bons dirà:—Fills meus, veniu!   benaventurats posseïu   el regne que us he aparellat   des que lo món va esser creat!   Oh humil Verge! Vós qui heu

Recordo que una vegada li vaig sentir dir al Xabier Arzallus que costa imaginar-se un català amb un pistola. La imatge pacífica i mansoia dels catalans no s'allunya gaire de la que, en general,  tenim nosaltres mateixos, però la realitat és molt diferent.  De totes les anàlisis sobre els darrers assassinats de la Garrotxa, la que m'ha semblat més lúcida és la d'en Francesc Serés a l'"ARA", que ens recorda que a la Garrotxa, i jo diria que en general a la Catalunya rural, molta gent té armes a casa. Normalment qui té una escopeta o un rifle és perquè és aficionat a la cacera, però també n'hi ha que les tenen per seguretat., sobretot els qui viuen en cases o masies fora dels nuclis urbans. Des d'aquesta perspectiva. si no hi ha més desgràcies és perquè Déu no vol, o dit d'una altra manera, perquè impera el seny, i les persones no resolen les seves diferències a trets, tot i que l'ús dissuasiu de les armes és més habitual del que ens pensem. Ara b

David Brooks,columnista conservador (potser l'únic) del New York Times, en el seu article del passat dijous, " Obama’s Very Good Week" , explica la diferència entre el que anomena "cluster liberals" i els "network liberals". Cal precisar que es tracta de liberals en el sentit nord-americà, és a dir, el que aquí anomenaríem progressistes o fins i tot gent d'esquerres, i la mateixa terminologia es pot aplicar als conservadors, que serien "cluster" o "network" segons el cas. Seguint en Brooks  els  liberals o conservadors "cluster" "view politics as a battle between implacable opponents. As a result, they believe victory is achieved through maximum unity. Psychologically, they tend to value loyalty and solidarity. They tend to angle toward situations in which philosophical lines are clearly drawn and partisan might can be bluntly applied ", en canvi els liberals o conservadors "network" " share th

En el post interior feia esment a l'efecte Zapatero com una de les causes de la desfeta del PSC, però al mateix temps aquesta desfeta s'inscriu en la crisi general de la socialdemocràcia europea.  Des de la fi de la guerra freda el descrèdit de les alternatives al sistema capitalista d'economia de mercat i la necessitat de competir en el marc d'una economia global han reduït el camp d'acció socialdemòcrata en política econòmica i laboral. No hi ha un model d'economia socialdemòcrata que avui estigui clarament diferenciat del liberalisme econòmic que s'aplica a la UE, i les garanties bàsiques de l'estat del benestar són defensades igualment pel centredreta europeu, de tal manera que la socialdemocràcia tan sols es pot distingir proposant noves prestacions, econòmicament inassumibles des de la crisi iniciada l'any 2008. Tanmateix els problemes de la socialdemocràcia tenen arrels més profundes, i són indestriables dels grans canvis socials que ha experi

Una de les claus, poc esmentada, de la desfeta que va patir el PSC-PSOE el 28N rau en el descrèdit absolut d'en Rodríguez Zapatero, sobretot entre molts dels seus antics votants. Estic convençut que la participació del president espanyol en la campanya electoral catalana va tenir un efecte mobilitzador per a tots aquells que li tenen ganes i que potser no estaven molt motivats per unes eleccions al Parlament, però que hi van veure una oportunitat per castigar el PSOE, alhora que contribuïen a desallotjar el tripartit.  En els darrers temps he conegut gent que odia en Zapatero, no perquè el culpin de la crisi, que tothom sap que és internacional,  sinó per la forma com hi ha reaccionat, per la sensació d'absoluta incompetència que transmet en una hora de gran dificultat. El PSOE va guanyar les eleccions espanyoles  de 2004 com a alternativa al conservadorisme autoritari del segon mandat de José María Aznar, i Rodriguez Zapatero es va permetre el luxe, gràcies a la creixent bo

La patacada d'ERC ha estat descomunal, superior a la que jo mateix m'esperava que tindrien. En Puigcercós no ha fet una mala campanya però el nivell de descrèdit del partit era insalvable. L'aposta estratègica pel tripartit els ha passat una factura altíssima, han jugat fort i han perdut, c'est la vie. En política a vegades es guanya i a vegades es perd, però quan un partit veu minvar el seu suport a menys de la meitat del que tenia, el problema és molt greu. Se'n poden sortir, als vuitanta del segle passat  van tenir pitjors resultats, però s'haurien de replantejar seriosament les seves bases ideològiques i la seva  estratègia. El gran ascens d'Esquerra es va produir quan va esdevenir la casa gran de l'independentisme, al mateix moment que la credibilitat nacionalista de CiU es veia qüestionada per les seves relacions perilloses amb el PP.  ¿Quants no van votar ERC, tant l'any 2003 com l'any 2006, perquè tibés la corda de l'exigència naciona

S'ha fet llarg esperar durant set anys, però ja hem guanyat de forma indiscutible i l'Artur Mas serà president. No cal que afegeixi una nova anàlisi reiterativa dels resultats, perquè la premsa en va plena, però sí que vull destacar el fenomen que m'ha semblat més destacable d'aquestes eleccions, la victòria de CiU en barris de tot l'àmbit metropolità considerats fins ara feus inexpugnables del PSC-PSOE. L'enfonsament de la nau socialista ha posat més de relleu els resultats convergents, però l'important és que CiU ha sumat els suports de milers de ciutadans que no responen a cap dels perfils sociològics dels catalanistes. Segurament no estem davant del triomf ideològic del nacionalisme català en els barris de l'antiga immigració espanyola, però si més no el catalanisme polític hi ha estat percebut com la millor opció per governar el país. Caldria agafar el grau de penetració que va assolir  CiU en aquests sectors durant l'època de les majories absol