Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2010

Anotacions d'urgència.

Seré breu: Sèrbia, país encara balcànic i eslau, entre Orient i Occident, Belgrad, gran ciutat, n'emergeix una cara nova feta de gratacels, centres comercials i pisos confortables, però mitja ciutat encara és d'autoconstrucció, moltes façanes són brutes de sutge i gairebé no hi ha senyals per guiar-t'hi. Han preservat l'edifici de la televisió i l'ambaixada xinesa tal com van quedar després de ser bombardejades per l'OTAN l'any 1999. Memòria històrica. Una catedral, Sant Sava, de model medieval, encara en construcció. País endarrerit, però digne i molt interessant per als que som amants de l'exotisme europeu.  Zagreb, capital de Croàcia, vaig ser-hi fa uns sis anys i el canvi és perceptible, aleshores encara s'hi respirava un aire balcànic semblant al de Belgrad, avui és una ciutat plenament centreeuropea. Ha perdut exotisme, però hi han guanyat qualitat de vida.  Liubliana, fa sis anys ja era una ciutat plenament centreeuropea, però amb alguns tocs

John Adams

Després d'enllestir la darrera temporada de "The West Wing" he aprofitat uns quants vespres d'estiu per veure "John Adams", el serial sobre la vida d'un dels principals pares fundadors dels EUA. És una producció històrica de luxe, basada en el llibre homònim de l'historiador i divulgador David McCullough, que hi va guanyar un premi Pulitzer. Diria que en la reproducció dels escenaris i dels fets històrics documentats han estat força rigorosos, i és molt interessant observar-hi el vestuari, les pràctiques domèstiques, la forma de parlar dels personatges i molt especialment la reproducció de les sessions del Congrés, amb moments de gran transcendència com ara quan ses declara la independència, que no hi apareixen revestits de gran pompa i circumstància,  la qual cosa et fa pensar que al darrere hi ha un esforç important d'aproximació a la realitat històrica. Tot i així, com en tota representació històrica, les converses privades i la vida íntima de

Catalunya va perdre la guerra

A l'estiu, tot conduint cap a casa, escolto sovint el programa d'entrevistes que presenta el comissari socialista Jordi Garcia-Soler, qui acostuma a parlar més estona que no pas el seu convidat.  Per aquest motiu és un  espai molt interessant per als historiadors, que a través del testimoni del presentador-protagonista tenen l'oportunitat, en ple S.XXI, d'entrar en contacte amb la mentalitat d'un progre català típic de la segona meitat del S. XX, conèixe'n el cànon literari, musical i gastronòmic, i les seves idees tòpiques sobre política nacional i internacional.No és difícil imaginar-se en Garcia-Soler lluitant bravament contra la dictadura franquista assegut a la barra del Bocaccio  armat amb un gin-tònic.  L'altre dia va entrevistar en Borja de Riquer, un altre espècimen de la seva generació, però intel·lectualment molt més honest i important, que no fa gaire ha publicat una història del franquisme. En Garcia-Soler va aprofitar l'avinentesa per intro

Resistir no és vèncer, però hi ajuda

Si Catalunya vol ser alguna cosa més que una comunitat autònoma hem de ser capaços de resistir les pressions i atacs que qualsevol pas endavant desencadena. La resistència davant les reaccions que l'abolició dels toros ha provocat a Espanya ens hauria de servir d'entrenament pel que vindrà quan calgui prendre determinacions més agosarades. Ens tenen condemnats a la submissió, qualsevol gest que s'aparti del recte camí que ens tenen marcat despertarà sempre grans escarafalls i intents de condicionar-nos per tots els mitjans, sobretot a través de la pressió política i mediàtica.   Ara s'anuncia un nou boicot contra els productes catalans, un boicot que ja vam patir arran de les declaracions d'en Carod contra els Jocs Olímpics de Madrid, que té antecedents històrics i que amb major o menor intensitat s'ha anant mantenint, ja sigui per l'Estatut, per la política lingüística o per tot plegat.  En moments d'exacerbació espanyolista aquest boicot s'incremen