AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Ja he tornat de Suïssa, aquell petit gran país del que m'he endut una impressió molt positiva. Per una banda, per extensió i població, s'assembla molt al nostre, i podríem afegir que tal com Catalunya, i malgrat el tòpic alpí, disposa d'una gran diversitat de paisatges. La gran diferència rau en el fet que si bé exisiteix un fort sentiment nacional suís, les tres grans identitats que en formen part, alemanya, francesa i italiana, hi conviuen harmònicament, però cadascú a casa seva. No existeix una identitat cultural suïssa, on el patriotisme suís és més evident, amb profusió de banderes, és als cantons germànics, justament els que tenen una identitat més singular i diferenciada, també respecte Alemanya i Àustria, atès que els dialectes germànics que s'hi parlen difereixen en gran mesura de l'alemany estàndard, que d'altra banda és la llengua amb què escriuen i que s'utilitza en els àmbits més formals. D'altra banda, tant Ginebra com Lausana són dues ciut

Demà me'n vaig de vacances cap a Suïssa, "on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!", o simplement més rica i més lliure, una terra maleïdament muntanyosa, sense riqueses naturals, a banda dels seus paisatges idil·lícs, i envoltada de països més grans amb històrics anhels expansionistes. Els suïssos han sabut jugar les seves cartes: han mantingut la identitat cultural i lingüística de cada racó, han evitat la guerra durant més de cent cinquanta anys i s'han omplert les butxaques. Segur que alguna cosa en podem aprendre, nogensmenys l'extensió territorial i la població són quasi clavades a les de Catalunya. Quan aquí tot rebenta, quan res no funciona, me'n vaig a un país que ha esdevingut un model d'eficiència i eficàcia, simbolitzada també en la puntualitat dels seus serveis ferroviaris. Els darrers dies s'han produït les compareixences dels presidents d'ENDESA i de REE al Parlament de Catalunya, i de la minist

En el darrer any, i sense buscar-ho expressament, he llegit força sobre el període àlgid dels totalitarismes a Europa, que s'inicia a finals dels anys vint amb l'ascens del georgià Josif Stalin al poder absolut de la Unió Soviètica i que arriba a la seva fi amb la mort d'aquest dictador l'any 1953. Durant una etapa més curta d'aquest període, entre 1933 i 1945, Hitler va esdevenir el fürher d'Alemanya, va sotmetre el país a la seva voluntat, va iniciar la Segona Guerra Mundial i va exterminar milions de jueus i de gent d'altres pobles que no s'adequaven al seu model de puresa racial i de submissió absoluta. Stalin, amb un mandat més llarg, no es va quedar endarrera. És més, en nombre total de morts va superar el règim nazi, si bé no en la seva productivitat assassina. Almenys 20 milions de morts es poden atribuir a les polítiques d'extermini estalinistes, ja fos per la confiscació de les collites dels pagesos ucraïnesos, el genocidi conegut amb el no

Avui he tornat a mirar-me alguns episodis de "Fawlty Towers", la genial sitcom creada els anys 70 per John Cleese i la que era la seva dona, Connie Boothw ambdós membre de Monty Python. Ja n'era un fan quan la passaven per Tv3 i fa un parell d'anys vaig comprar-ne la col·lecció completa a l'FNAC. És una obra mestra de l'humor, una de les millors comèdies televisives que s'han realitzat mai. Sempre m'hi faig un escandalós tip de riure. Els episodis, de poc més de trenta minuts, funcionen com un mecanisme perfectament engranat en què Basil Fawlty insulta, ofèn és humiliat reiteradament, i pateix tota mena de cops i agressions en la línia del millor slapstick. A més, en la versió original anglesa es pot apreciar amb tota la seva magnitud el fet que en Manuel, el cambrer que a la versió catalana se'ns presenta com a mexicà, és de Barcelona. I això va més enllà de l'anècdota: quan el personatge exhibeix la seva ineptitud el senyor Fawlty ho intenta

Fa anys que Catalunya no pateix cap gran catàstrofe "natural". Per sort no hem tingut inundacions, ni terratrèmols importants, ni tsunamis, i el Croscat no h a entrat en erupció. Però la infraestructura del país està feta un desastre, molt especialment les instal·lacions que depenen directament o indirectament del govern de l'estat. Fa la impressió que tot falla, que res no va a l'hora: els trens no surten, les autopistes s'obturen, els aeroport s se saturen, i no arriba la llum. Barcelona sembla una ciutat assetjada a la que hagin tallat l'electricitat, obligada a patir les molèsties d'un generador a cada cantonada. I tot i això, no para de venir més i més gent a instal·lar-se en aquesta terra acollidora i de control laxe. I encara ens diuen que falten més de mil cambrers per donar servei a l'hosteleria del litoral. Ens cal una reflexió molt profunda sobre cap a on ha d'anar Catalunya: si ens conformem a esdevenir un país de tercera, amb una econo

Pel que es veu els resultats de les companyies aèries de baix cost ja no són tan bons com abans, el valor de les accions de "Vueling" cau en picat i "Easyjet" començarà a cobrar la facturació de l'equipatge. L'increment de les tarifes aeroportuàries, el preu creixent del combustible, així com l'aferrissada guerra de preus repercuteixen sobre els comptes de resultats. Segurament moltes no ho podran aguantar i el sector, avui amb infinitat d'operadores, viurà una nova època de concentració empresarial i de pujada de preus dels bitllets. És un bon moment per aprofitar tant com es pugui les ofertes més accessibles, que potser no es tornaran a produir en un futur proper. Així ho vam fer fa un parell de setmanes i ens vam plantar a Lisboa, una ciutat que altrament no hagués tingut especial interès per visitar. Però les oportunitats "low cost" no s'acaben amb els avions, darrerament proliferen a Catalunya els hotels "Ibis" pertanyent