Camí de decadència i servitud

Fa anys que Catalunya no pateix cap gran catàstrofe "natural". Per sort no hem tingut inundacions, ni terratrèmols importants, ni tsunamis, i el Croscat no ha entrat en erupció. Però la infraestructura del país està feta un desastre, molt especialment les instal·lacions que depenen directament o indirectament del govern de l'estat. Fa la impressió que tot falla, que res no va a l'hora: els trens no surten, les autopistes s'obturen, els aeroports se saturen, i no arriba la llum. Barcelona sembla una ciutat assetjada a la que hagin tallat l'electricitat, obligada a patir les molèsties d'un generador a cada cantonada. I tot i això, no para de venir més i més gent a instal·lar-se en aquesta terra acollidora i de control laxe. I encara ens diuen que falten més de mil cambrers per donar servei a l'hosteleria del litoral. Ens cal una reflexió molt profunda sobre cap a on ha d'anar Catalunya: si ens conformem a esdevenir un país de tercera, amb una economia que tingui els seus pilars en la construcció, el turisme barat i els serveis de consum massiu, que competeixi en preus important mà d'obra barata, o bé si volem bastir un país de primer nivell, amb una identitat reforçada i oberta al món, amb capacitat de participar amb veu pròpia en el procés globalitzador, com ja fan altres països de dimensions semblants com Finlàndia, els escandinaus, Irlanda o Suïssa. Que es distingeixi per l'empenta, la cultura i la qualitat de vida dels seus ciutadans. El primer escenari resulta de la situació actual, el segon escenari requereix un cop de timó, un govern i una societat compromesos, amb objectius ambiciosos, poder polític i econòmic-sovint indestriables-i determinació. Això no s'aconsegueix en quatre dies i cal començar a treballar-hi ara mateix, i va molt lligat a la capacitat que tinguem de guanyar noves cotes de sobirania en detriment de l'estat espanyol.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls