Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2007

Uns resultats interessants

En el post anterior vaig fer unes previsions referents a la Palma que han resultat errònies: vaig anunciar una participació més baixa que altres vegades i una clara victòria de CiU. Contràriament la participació ha estat dos punts més alta que fa quatre anys i s'ha produït un empat entre CiU i LPS, 5 a 5, més un regidor del PSC. A partir d'aquí són possibles diverses combinacions per a l'elecció de l'alcalde i la configuració del nou equip de govern, però l'especulació sobre qui serà el futur alcalde i qui formarà el nou equip no és el tema d'aquest post. El tema és la valoració dels resultats. Reconec que no m'esperava que LPS fes tan bon resultat, sabia que corríem el risc que sumats LPS-PSC-ERC obtinguessin més regidors que CiU però no creia que es produís un empat semblant al de 1999. No ho creia perquè malgrat la lògica existència dels habituals grups de descontents no es detectava en l'ambient una clara censura a la tasca de CiU com a equip de gov

Ja hi som

Ara a les nou s'obren els col·legis electorals perquè els electors puguin dipositar el seu vot. Tot apunta que enguany la participació serà més baixa i el resultat òbviament és una incògnita, sembla clar el dilema CiU/ Tripartit tant a la Palma com a bona part del país. Com a candidat la sensació és que hem fet tot el que podíem fer: uns bons actes electorals, unes bones publicacions i un porta a porta exhaustiu. Sempre hi ha alguna idea que no es porta a la pràctica però en general podem estar satisfets del grau de compliment del pla de campanya que ens havíem marcat. Aquesta vegada a més he estat representant de CiU a la Junta Electoral de Zona de Sant Feliu de Llobregat i això ha fet que entre la Palma i la comarca el procés electoral hagi ocupat la major part del temps fora de les hores laborals estrictes. A la Palma, a banda de força reunions de candidatura, ens hem repartit la feina per comissions. Jo he format part de la comissió de programa i publicacions i també m'ha t

CiU o Tripartit

El proper diumenge rebrem el veredicte dels veïns i veïnes de la Palma, tothom ja ha rebut el programes electorals i la resta de documentació, qui ha volgut ha assistit als actes electorals i ja només resten les festes de tancament, on normalment tan sols assisteixen els convençuts de cada candidatura. Tot i així el bombardeig de diferents missatges, les intoxicacions diverses i la informació incompleta poden portar molta gent a tenir percepcions confuses sobre allò que està en joc. Per això crec que cal dir ben alt que a les eleccions d'aquest diumenge tan sols es presenten dues opcions: o CiU o Tripartit (PSC-Iniciativa(LPS)-ERC). I és així no per voluntat nostra, perquè si és necessari pactar per nosaltres no quedarà, sinó per voluntat de les tres forces esmentades. Suposo que per a la immensa majoria de la gent ha passat desapercebut que durant els darrers dies, via internet, en Riverola (ERC) i alguns membres d'Iniciativa (LPS) s'han estat dient el nom del porc però av

En record d'en Lluís Roig

Ahir va morir en Lluís Roig i avui se n'ha celebrat el funeral. Jo no hi he pogut assistir per motius de feina però vull retre-li un senzill homenatge des d'aquest espai, perquè considero que persones com ell van fer possible que els valors de la democràcia, de la llibertat i del catalanisme, proscrits durant la dictadura franquista, es mantinguessin vius entre nosaltres. Ell i persones com ell van ser claus perquè la consolidació de la democràcia no fos només un procés de les elits sinó perquè es visqués arran de terra com un camí d'alliberament i de responsabilització col·lectiva per al bé comú. En Lluís Roig es va comprometre amb els interessos col·lectius de la Palma a través de l'Associació de Veïns, com a refundador d'ERC, com a membre de la Comissió Promotora de la segregació i en moltes altres iniciatives. Ell i d'altres com ell van ajudar a polititzar la Palma, no des del punt de vista partidista, sinó com a poble capaç d'organitzar-se, de marcar-se

L'Artur Mas a la Palma

Imatge
Avui dilluns hem tingut l'Artur Mas a la Palma per recolzar la nostra candidatura. Ha arribat sobre les cinc i junt amb l'alcalde i altres membres de la llista ha fet diverses visites a veïns, el porta a porta vaja. Hi havia veïns que prèviament havien estat avisats i d'altres a qui s'ha visitat per sorpresa, a porta freda, i en tots els casos l'acollida ha estat molt positiva. Mentre passejàvem pel poble amb l'Artur Mas, que ja ens ha vingut altres vegades, se m'ha fet evident una cosa que ja sabia però que cal recordar, en primer lloc malgrat ser el líder del primer partit de Catalunya és una persona molt planera i assequible, res a veure amb la imatge que en presenten els seus adversaris i determinats programes d'humor: no és un robot ni un cregut, tot al contrari. I en segon lloc és una persona amb una gran determinació i capacitat de sacrifici, ell mateix ens recordava que aquesta és l'enèsima campanya política en poc temps, tenint en compte que

La gran mentida d'aquesta campanya

En dic la gran mentida, i no és l'única, perquè l'he sentida de totes les candidatures del tripartit i és allò que amb 850 habitatges més a la Palma dupliquem població, és a dir, arribem a 6000 o més habitants. No és cert perquè avui el promig d'ocupació a Catalunya es troba a l'entorn dels 2,3 habitants per casa i la tendència és cap a la baixa. Cada vegada més gent viu sola, per elecció o per necessitat, i també hi ha moltes parelles sense fills o que ja tenen els fills emancipats. Una idea que defensem des de CiU és que cal incentivar la natalitat però encara que pugi això no modificarà substancialment el promig d'ocupació. Per altra banda sempre hi ha un romanent d'habitatges buits, ja sigui perquè estan en venda, perquè s'estan reformant, perquè són segones residències o perquè els seus propietaris no en volen fer ús, i per tant encara que sumem 850 habitatges més les noves cases i pisos que es poden construir durant els propers anys al nucli actual de

CiU la Palma, campions en participació ciutadana

Imatge
Els comentaris anònims que ha generat el meu darrer post em confirmen plenament allò que hi deia, hi ha determinades persones que normalment des de posicions politiques d'esquerres consideren il·legítim tot allò que no s'ajusta als seus dogmes. Amb la proposta de POUM que hi ha damunt de la taula s'hi pot estar d'acord, en contra o tenir-ne una opinió intermitja, però el que no s'hi val és dir que és il·legítima. Resulta que la proposta de Pla d'Ordenació és fruit d'un llarg procés de participació ciutadana de més d'un any, amb més de 300 hores de reunions amb entitats, col·lectius i públic en general per contrastar les diferents idees i opinions i arribar a un model que pugués ser acceptable per una àmplia majoria de veïns. Pocs mesos després d'assumir el govern municipal ja vam organitzar una enquesta a la població en què van participar-hi més de vuit-centes persones i que va oferir uns resultats que en la seva major part han estat recollits en el

Votar CiU és votar llibertat

Des de la configuració del tripartit el PSC-PSOE ha afegit als seus tradicionals feus electorals de les ciutats grans i mitjanes el govern de Catalunya i l'expectativa d'obtenir noves alcaldies i altres poders locals, no pel fet de guanyar més vots sinó gràcies a la col·laboració entusiasta de les seves dues crosses, ICV-EUiA i ERC. Avui els socialistes controlen la Generalitat, la Diputació de Barcelona i els principals ajuntaments i a sobre estan al govern de l'Estat , una concentració de poder insòlita en països avançats de les dimensions del nostre. Quan CiU tenia majoria absoluta al Parlament el PSC-PSOE governava a l'ajuntament de Barcelona, a la Diputació de la mateixa província i participava al govern de l'Estat: no hi havia una acumulació de responsabiltats com l'actual. Algú dirà que el PSC-PSOE no governa sol, que comparteix responsabilitats amb les altres forces d'esquerres, però la realitat és que més enllà de repartir-se càrrecs la direcció de

Campanya i Sant Isidre

Ja som de ple en la campanya de les eleccions municipals. Ahir vam presentar l'equip i el programa de CiU per a la Palma amb una nombrosa assistència, més de dues-centes persones, i força entusiasme. Tinc la sensació que la Palma ha madurat políticament i que les eleccions municipals es viuen amb menys tensió i més normalitat que anys enrera. La gent té menys manies a l'hora de manifestar el seu suport, es va estenent la idea que el fet de votar opcions diferents no ha de tenir implicació en les relacions personals. Aquesta és de moment la meva percepció, ja veurem què passa en els propers dies. Els qui vulgueu conèixer la candidatura i les propostes programàtiques de CiU a la Palma podeu consultar el nostre web a través de ( www.ciu.cat ). D'altra banda avui diumenge hem celebrat la festa major de primavera, Sant Isidre, amb la tradicional processó del sant, les autoritats, els gegants, els grallers, els bastoners i les danses de la quitxalla. Després missa solemne conce

Delirium tremens o vendetta

E n Pasqual Maragall ataca, primer diu que per obtenir l'estatut que tindrem no valia la pena fer un camí tant costerut, després explica que el ZP el va trair, i finalment diu que l'única manera de portar les relacions amb Espanya és a l'estil Pujol: suportar-se educadament. Un atac en tota regla a la línia de flotació del PSC, el partit que presideix i que l'ha assassinat políticament. La reacció d'en Maragall és comprensible tenint en compte la manera com l'han tractat: el van obligar a expulsar Esquerra del govern i convocar eleccions anticipades, el van fer plegar i al final han acabat reeditant el tripartit amb els mateixos socis.

Canvis a Europa

Aquesta setmana que avui s'acaba m'ha donat dues alegries electorals, encara que molt diferents: primer la victòria, encara que per la mínima, dels nacionalistes escocesos en les eleccions al Parlament d'Edimburg, i ara la victòria contundent (53%) d'en Nicolas Sarkozy. L'èxit de l'SNP, que culminaria si és capaç de formar govern, suposa situar com a tema de plena actualitat el dret a l'autodeterminació i la possibilitat que apareguin nous estats a l'Europa occidental com a resultat d'un procés secessionista en un marc democràtic. Avui a Europa l'independentisme ja no s'identifica amb el terrorisme esquerranós d'ETA i l'IRA, sinó que es presenta com una opció democràtica per al futur de les nacions sense estat. És difícil preveure què passarà a partir d'ara a Escòcia, el Parlament encara té majoria unionista i els liberaldemòcrates, principals aliats de govern que pot tenir el líder nacionalista Alex Salmond, es neguen d'entra

Paral·leles i convergents

Fa temps que tinc pendent un post sobre els resultats de les eleccions quebequeses, en què el Partit Liberal (federalista) va obtenir una victòria molt limitada, molt allunyada de la majoria absoluta tot i el sistema electoral majoritari, el Partit Quebequès (sobiranista) va quedar com a tercera força i l’Acció Democràtica Quebequesa (autonomista conservador) va esdevenir sorpresivament la segona força del país. La premsa anglo-saxona ha celebrat la davallada dels sobiranistes i l’edició de “LA VANGUARDIA” de l’endemà dels comicis va encapçalar la pàgina d’internacional amb el fracàs del PQ, coincidint amb les declaracions de calçotada de l’impagable Xavier Vendrell. Els defensors de l’statu quo es freguen les mans i totes les anàlisis apunten un cansament dels electors quebequesos davant la disjuntiva entre federalisme canadenc i l’oferta pequista de convocar un nou referèndum d’autodeterminació, amb tot el trasbals que això comporta en una nació que ja ha viscut dues convocatòries d