Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2010

Unlucky strike

Si els sindicats volen pressionar el govern espanyol perquè modifiqui la seva política econòmica i laboral el que han de fer és convocar una gran manifestació un dia que no faci gaire nosa, un dissabte a la tarda o un diumenge al matí, i llestos. A aquestes alçades del S. XXI,  s'ha de paralitzar tot Catalunya perquè així ho han decidit un tal Cándido Méndez i un tal Toxo a Madrid? .  Per molt que diguin que es respectarà el dret a treballar el que està clar és que la reducció prèviament acordada dels transports públics i la presència dels piquets "informatius" no facilitarà el dret a decidir dels treballadors. La vaga és l'últim recurs dels assalariats per obtenir millors condicions laborals o aturar abusos de l'empresa, però actualment no té sentit que s'utilitizi aquest mitjà, que perjudica les empreses, els usuaris i els mateixos obrers que perden el salari d'un dia de feina, per finalitats polítiques, o simplement com a exhibició de força dels mateixo

Braç de gitano

Tot passejant per la Fira folklòrica de Budapest em va cridar l'atenció un estand on uns homes preparaven una massa, en feien una tira que seguidament enrotllaven al voltant d'un cilindre de fusta gruixut, amb què la posaven al forn fins que adquiria la consistència d'un pa de pessic.  Acabada la cocció enretiraven el cilindre i obtenien una mena de coca en espiral, buida per dins, que venien als visitants. Havia vist aquella mateixa coca en altres indrets de la ciutat: gent que en menjava pel carrer i quioscos que en venien embolicades amb bosses de plàstic transparent. Vaig mirar els homes que les feien, i tot d'una vaig me'n vaig adonar: allò no era altra cosa que el nostre braç de gitano  però sense farciment. Diu la viquipèdia que el seu origen se situa  a Europa Central, probablement a Alemanya o a Hongria ,  que el nom deriva de la seva semblança amb l'extremitat humana i que se'n diu de gitano pel color , fosc com la pell dels calés. Però veient  q

Joc brut

Sempre s'acusa l'ultradreta d'aprofitar-se de les pors dels ciutadans per guanyar vots, i en bona mesura és cert, però jo hi afegiria que sobretot la ultradreta s'aprofita dels espais polítics que els partits democràtics convencionals deixen lliures, en ser incapaços d'oferir respostes coherents als reptes que planteja la immigració a les societats occidentals.  Ara bé, si a Catalunya un partit ha excel·lit en fer jugar les pors de la ciutadania en favor propi ha estat el PSC.  Les seves campanyes monotema alertant del perill de la dreta els han donat molt bons rèdits, i expliquen que una candidatura tan mediocre com la de Carme Chacón obtingués tants vots als nostre país. Ara intenten fer el mateix agitant l'espantall de l'independentisme de CiU, per mobilitzar els sectors més espanyolistes del seu electorat, temptats per l'abstenció en unes eleccions com les catalanes, contra el perill d'una ruptura amb Espanya. Ho sap tothom i és profecia que el P

Catalunya necessita victòries.

Aquesta entrada correspon al 10 de juliol: Estem vivint temps paradoxals. El mes d'abril passat vam fer la consulta sobre la independència a la Palma i recordo que vam estar comentant,  jo i dos voluntaris de més edat, com l'any 1931 Barcelona va celebrar la proclamació del República i l'any 39 els carrers de la mateixa ciutat es van omplir de gent  que rebia calorosament les tropes franquistes, com durant els prop de quaranta anys següents la major part del país es va mantenir passiu i resignat, i com aquest mateix país es va manifestar massivament per la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia l'any 1977. A Catalunya hi ha de tot, i el carrer és enganyós.  Òbviament hi ha un percentatge important de la nostra població que és recalcitrantment espanyolista, i això no és d'ara. Els que exhibeixen la "rojigualda" bàsicament són aquests, però després hi ha molts catalans d'una espanyolitat tèbia que vibren amb la "roja", i fi

The day of reckoning

La data del 28 de novembre és un disbarat, i per una raó principal: falten massa dies, el senyor Montilla ens condemna, quan la legislatura ja és morta, a tres mesos de foc creuat de campanya, suposo que per avorrir encara més el personal. A diferència d'en Tremosa no em sembla  que  la coincidència amb el Barça-Madrid  hagi de perjudicar la participació, més aviat al contrari, perquè aquest partit és dels que estimulen l'expressió identitària, tant dels catalanistes com dels espanyolistes.  El problema és que la coincidència d'esdeveniments planteja problemes logístics i de seguretat, tal com han denunciat els Mossos d'Esquadra, i com un president de la Generalitat responsable hauria d'haver previst, i pren protagonisme a les eleccions nacionals, que haurien de ser la gran notícia de la jornada.  Pel que fa les paraules d'en Tremosa, la seva referència al franquisme em sembla exagerada, però cal reconèixer que no és un polític convencional,  sinó un intel·lectu

Budapest

Budapest és d'una monumentalitat un punt exagerada. Podria dir que "me l'imaginava més petita". Sospito que els hongaresos pequen de grandiloqüents, però ben mirat tenen tot el dret del món a guarnir la seva capital com vulguin. En realitat no es tracta dels hongaresos d'avui sinó dels que formaven part de l'elit de l'Imperi dels Habsburg, que van aconseguir que esdevingués una monarquia dual, un imperi "austro-hongarès". Hi he estat massa poc temps per fer-me'n una idea precisa, però la seva condició única, com a nació magiar envoltada per pobles eslaus i germànics, els converteix en una singularitat un punt hermètica a causa de l'excepcionalitat de la seva llengua, desvinculada de totes les altres del seu entorn. Aquests dies les façanes de Budapest, no els balcons, estaven plenes de banderes hongareses, i no vaig entendre si hi són sempre o les exhibien perquè el 20 d'agost va ser el dia de Sant Esteve, el  primer rei cristià del p