Joc brut

Sempre s'acusa l'ultradreta d'aprofitar-se de les pors dels ciutadans per guanyar vots, i en bona mesura és cert, però jo hi afegiria que sobretot la ultradreta s'aprofita dels espais polítics que els partits democràtics convencionals deixen lliures, en ser incapaços d'oferir respostes coherents als reptes que planteja la immigració a les societats occidentals.  Ara bé, si a Catalunya un partit ha excel·lit en fer jugar les pors de la ciutadania en favor propi ha estat el PSC.  Les seves campanyes monotema alertant del perill de la dreta els han donat molt bons rèdits, i expliquen que una candidatura tan mediocre com la de Carme Chacón obtingués tants vots als nostre país. Ara intenten fer el mateix agitant l'espantall de l'independentisme de CiU, per mobilitzar els sectors més espanyolistes del seu electorat, temptats per l'abstenció en unes eleccions com les catalanes, contra el perill d'una ruptura amb Espanya. Ho sap tothom i és profecia que el PSC no té una acció de govern que llueixi, ni un programa engrescador ni un líder carismàtic, per tant tota la seva esperança passa per situar la independència en el centre del debat electoral , desar al calaix la bandera vermella d'un socialisme decadent a tot Europa (vegeu les notícies de Suècia),  i menar els seus seguidors cap a les urnes rere una "rojigualda" pretesament federalista, alhora que es presenta CiU com una opció perillosament radical. Tenint en compte que ERC sempre ha pretès justificar la seva aposta estratègica pel PSC amb l'objectiu de encaminar els de Nicaragua cap al sobiranisme, el seu fracàs no pot ser més estrepitós.  De moment no sembla que la nova estratègia de la por estigui donant resultats perceptibles, i en canvi la nau socialista presenta greus esquerdes per les que s'escola el suport dels sectors més catalanistes i il·lustrats, unes esquerdes que pretenen tapar recorrent a les desqualificacions més barroeres: que el President Maragall diu que "ara toca Mas"?, en Maragall té Alzheimer, ens recorden. Que en Sobrequés recolza en Mas?, en Sobrequés és vell ens insinuen, com ha fet avui la Laia Bonet,que fou delegada de la meva classe a la UPF.  I encara falten més de dos mesos.