AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Amb un retard considerable respecte la diada de Sant Jordi la meva recomanació inequívoc a pel que fa al llibre és el "Catalunya sota Espanya", l'assaig del notari i membre del CGPJ Alfons López Tena. Una anàlisi implacable de les relacions Catalunya-Espanya en el marc de l'estat democràtic nascut de la transició de la segona meitat dels setanta, amb referències il·lustratives al passat. Una visió lúcida que ens permet veure com les diferents mutacions de l'estat, ara monàrquic, ara republicà, ara autoritari, ara democràtic, mantenen sempre l'opressió de la nació catalana, tant per la via de la subordinació de la seva identitat com per la via de l'espoli econòmic. Sempre i en tot moment tenim un estat en contra, avui amagat sota l'estructura formalment democràtica d'un estat membre de la Unió Europea que reconeix la seva pluralitat interna- si bé no la plurinacionalitat- però que en la seva pràctica diària actua com una maquinària al servei de la n

El divendres passat vam fer l'acte de presentació d'en Josep Maria Llop com a candidat a l'alcaldia de la Palma. Hi va intervenir en Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès, que va fer una breu semblança d'en Pep va exposar quin model defensa per a la seva ciutat. Seguidament la també regidora Bea Gallego i jo mateix vam fer la nostra presentació personal d'en Pep. Com a referència per a la meva intervenció em vaig preparar unes paraules, que no són exactament les que vaig pronunciar en l'acte, però que vénen a dir el mateix i que transcric a continuació: "Avui es presenta novament, per tercera vegada consecutiva, la candidatura d'en Josep Maria Llop a l'alcaldia de la Palma. Jo el conec de tota la vida i especialment vaig coincidir amb ell quan jo estudiava a la Universitat Pompeu Fabra i ell n'era professor. Molts dies anàvem junts, tot xerrant, des de la parada de l'autobús al C/Urgell fins a l'edifici de Balmes/Rosselló. Po

En Sarkozy ha fet un excel·lent resultat, un 31% dels vots en la primera volta, la seva immediata rival, Segolene Royal, es troba a més de cinc punts de distància i el rival més perillós, François Bayrou no ha passat a la segona volta. Sarko se n'ha sortit en el seu objectiu d'atreure una part de l'electorat que altres vegades opta per Le Pen, que ha obtingut un suport reduït a un respectable 10,5% però notablement inferior a les darreres presidencials. La senyora Royal pot estar satisfeta d'haver passat a la segona volta superant amb escreix els resultats del seu antecessor socialista, Lionel Jospin, qui va quedar K.O. en el primer round de fa cinc anys. Això no obstant, després d'haver aparegut com la gran novetat de la política francesa i l'esperança d'una nova hegemonia per a una esquerra renovada els resultats són modestos, tot i que encara té opcions de guanyar la presidència si aconsegueix atreure's la major part dels votants de Bayrou i els dels

Aquest diumenge se celebra la primera volta de les eleccions presidencials franceses amb uns candidats i una correlació de forces més interessants que en anteriors conteses. En primer lloc haig de dir que el meu candidat és en Nicolas Sarkozy, que porta anys parlant de la necessària ruptura amb els principals llasts del model polític, econòmic i social francés. En campanya el seu discurs és molt més modulat i convencional, fins i tot li escriu les intervencions el mateix redactor dels discursos de l'última campanya presidencial d'en Chirac, però és innegable la seva voluntat de trencar alguns esquemes partint d'uns valors típicament conservadors però que durant molts anys han estat bandejats per la correcció política imperant: obvietats com dir que qui treballa més ha de poder cobrar més són trencadores a una França on el més habitual és omplir-se la boca d'igualtat, igualtat i igualtat. També va ser trencadora la seva actitud respecte als joves rebels de les "banl

Del dissabte de glòria al dilluns de Pàsqua vam aprofitar per fer un viatge llampec al Llenguadoc i la Provença, i visitar Leucata, Carcassona, Rennes-le-chateau(famosa per allò de l'"Enigma sagrat" i el "Codi da Vinci"), Narbona, Nimes, Avinyó i Aigües Mortes. És un territori per on he passat molt sovint però amb prou feines n'havia visitat les ciutats. Aquesta vegada he fet una aproximació més intensa i tanmateix superficial atesa la celeritat, i he generat les meves pròpies idees sobre l'indret, que és el que m'interessa dels viatges. França és l'estat jacobí per excel·lència i ha aconseguit uniformitzar un territori divers on convivien múltiples llengües i cultures. Avui d'aquesta diversitat tan sols resten les mostres més folclòriques junt amb algun reducte d'irredempts com els pocs militants catalanistes de la Catalunya Nord. Els pobles conserven l'estructura rural típica i en general, tot i algunes cases molt velles, es troben

FLAME (Facts and Logic About the Middle East) és una entitat pro-israeliana que es dedica a propagar la seva versió dels fets que se succeeixen a la regió més conflictiva del planeta per tal de desfer molts mites establerts sobre el que passa. Darrerament han publicat en diversos mitjans un pamflet en què es nega la tesi segons la qual el conflicte àrab-israelià és la mare de tots els altres conflictes de l'àrea. És un pamflet totalment tendenciós i esbiaixat però tractant-se d'un punt de vista poc habitual a casa nostra m'ha semblat interessant traduir-lo de l'anglès i transcriure'l al blog. No estic d'acord amb les afirmacions categòriques que s'hi fan sobre la naturalesa violenta i sobre l'odi del poble àrab, però les altres idees enfoquen una llum diferent sobre una situació complexa i enverinada. "“L’arrel del problema” d’Orient Mitjà” Arribaria la pau si es resolgués el conflicte àrab-israelià? N’hi ha molts que creuen que l’existència d’Isra

Davant la voluntat del Senat nord-americà de retirar les tropes de l'Iraq el proper 2008 el senador i candidat a la presidència John McCain recolza una campanya de recollida de signatures de suport a un manifest que de forma molt clara expressa per al públic americà per què no es poden retirar en les condicions actuals. Com que normalment els nostres mèdia no ens permeten conèixer amb gaire detall els arguments del dirigents del Partit Republicà transcric aquest manifest: "The decision of the Senate made on March 27 to call for a date certain withdrawal from Iraq is nothing more than a guaranteed date of surrender. It is a refusal to acknowledge the dire consequences of failure, in terms of the stability in the Middle East and the resulting impact on the security of all Americans, whether home or abroad. Democrats have chosen the politically expedient position of failure rather than putting aside the small politics of the day in the interest of our nation and the values upon

Pel·lícules en exhibició com "The Last King of Scotland", sobre el tirà ugandès Idi Amin Dada, i "Les vides dels altres", sobre les activitats de l'Stasi a la República Democràtica Alemanya, permeten experiemntar durant unes hores què significa viure sense llibertat, ja sigui sotmès a l'arbitrarietat d'un dictador paranoic ja sigui subjecte al control d'un estat amb voluntat totalitària. Films com aquestssón importants perquè siguem capaços d'apreciar la importància que té la possibilitat d'expressar lliurement les nostres idees i opinions, d'emprendre els nostres projectes, de viure a la nostra manera, realitzar el nostre potencial com a éssers humans sense destorbar el proisme, tot allò que podem incloure en el concepte de llibertat i que constitueix una de les més grans conquestes de la humanitat, un bé que a les societats occidentals gaudim com l'aire que respirem però que a molts indrets del planeta encara és una utopia. No sóc u