Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2006

Mediocritat

Com està el país? ha triumfat la mediocritat o encara tenim prou tremp per intentar excel·lir?. Anem al gra, avui els socialistes encarnen la pura mediocritat, la manca d'iniciativa verament transformadora, el progressisme fòssil, el tancament peninsular, la vulgaritat, la xavacaneria. Només cal veure la darrera idea "brillant" d'aquesta colla, la Nocilla-Montilla, i en general el to de la seva campanya, el seu tríptic sense cap idea ambiciosa, cap visió estratègica de futur, ulleres i audífons gratis per als avis. Molt bé, el meu pare ha pencat com una bèstia tota la vida, ara està jubilat i viu d'una pensió mitjana. És miop i té problemes d'oïda. Em sembla fantàstic que ho tingui tot pagat, però senyors, amb aquestes idees no s'aixeca un país. Mirem en canvi el programa de CiU, pel tercer fill 4.000 euros anuals, això sí que és clau, la natalitat.

Humiliació

Imatge
Fa uns dies que per la ràdio sento la falca d'en ZP cantant les excel·lències d'en Montilla. Pura humiliació per a un candidat que com a última esperança intenta que el seu cap madrileny faci trempar el seu electorat desmotivat, i pura humiliació per a un país, Catalunya, on el segon partit del Parlament necessita portar-nos un senyor de León per animar la seva clientela. Això no és nou, ja ho feien abans amb el Felipe González. Recordo la campanya d'en Joaquim Nadal a la presidència que va acabar amb cartells d'en Felipe envoltat de banderes catalanes. Un partit que té com a principal argument de campanya la popularitat del seu líder espanyol no mereix governar Catalunya. La campanya socialista és miserable per les seves propostes, una anomenada Catalunya social que no va més enllà de repartir ulleres i audífons gratis, talment una Evita Perón llançant regals als "descamisados" dels suburbis de Buenos Aires, sense cap projecte de futur per al país que vagi mé

Cap de setmana d'èxit

Imatge
Aquest cap de setmana hem tingut fira a la Palma, un esdeveniment que enguany ha arribat a la tercera edició, una aposta de l'equip de govern de CiU a la Palma, i molt en particular d'en Pep Llop i de la Núria Casamada. Una fira que ha rebut 10.000 visites comptabilitzades des dels accessos, que col·loca la Palma al mapa i és un punt de referència per al comerç de la Vall de Rafamans-notable presència de botiguers de Corbera- i per als aficionats als minerals de tot Catalunya, ja que el mineral i la pedra són els leit motif de la fira. I èxit també perquè a l'estand de CiU a la Fira hem exhaurit les existències de material publicitari. La gent s'ho ha quedat tot, primer els globus per als nens, però darrere del nen venia un pare o una mare que s'enduia una bossa amb el DVD, amb un pin, amb braçalets de goma, amb tríptic, amb els 21 compromisos de l'Artur Mas, etc. Molta gent passa de la política, molts passen o no poden veure CiU però també molts s'han ac

Aniversari de la mort del "president màrtir"

Imatge
Avui fa 66 anys de l'assassinat del president Companys. Fa uns dies em vaig acabar l'assaig de l'Enric Vila “Companys. La Veritat no necessita màrtirs” i no puc fer més que aixecar-me de la cadira i aplaudir una vegada i una altra l'excel·lència del treball. En Vila ens ofereix una visió molt crítica del personatge, ens descriu la seva personalitat a través de les diferents etapes de la seva vida, ens el mostra com un home mediocre que es desentén de la seva família, que triga 18 anys per acabar la carrera de dret, que aboca totes les seves energies en la lluita política des dels rengles del republicanisme, allunyat del catalanisme, sense destacar gaire. Un home que finalment assoleix l'èxit amb l'ERC fundada de pressa i corrents aplegant l'Estat Català d'en Macià, el Partit Republicà Català d'en Companys, el Grup de la revista “L'Opinió”, i múltiples nuclis republicans i catalanistes del país. Un partit amb pocs quadres qualificats que sorpren

Violència política

Imatge
S'aplega una colla de gent per protestar contra un míting del PP i aquí tothom es veu obligat a condemnar-ho. Cal filar més prim, tot el que siguin intents d'agressió i llançament d'objectes és condemnable, però cridar, xiular i manifestar-se contra un partit polític forma part de la llibertat d'expressió. Difícilment m'hi veuran mai en una acció d'aquesta mena, però els qui ho critiquen n'estan fent un gra massa. A mi el que m'ha impactat més és la reacció d'aquest paio amb pinta de macarra que resulta que és el secretari d'organització del PP a Catalunya, en Garcia Albiol, ex jugador de la Penya, regidor a Badalona i diputat provincial. Recordo que va ser un dels màxims difusors del vídeo de la Rahola i la grua municipal de Badalona. Ara és ell el protagonista d'un vídeo en què li etziba un mastegot a un manifestant, que per més que tingués una actitud agressiva, no estava en disposició d'agredir-lo. Tinc present com el viceprimer mini

LECTURA IMPRESCINDIBLE

Imatge

Vergonya

És una vergonya que el candidat a la presidència de la Generalitat d'un partit tan important com el PSC-PSOE no sàpiga parlar correctament el català, un candidat que ha necessitat ser-ho per anunciar que milloraria el seu nivell en la nostra llengua, és a dir que l'únic motiu per assolir un nivell acceptable de català deu ser una candidatura a la presidència, i un candidat que atemorit davant la possiiblitat d'un debat cara a cara amb l'Artur Mas no se li ocorre altra sortida que proposar un debat en espanyol en una televisió d'àmbit estatal. És una vergonya i des del catalanisme ens ho hem de fer mirar. Contràriament als qui afirmen que això és un signe de normalitat del país, ens trobem davant una clara mostra d'anormalitat. En cap país normal d'Europa no es presenta un candidat amb possibilitats reals que no domini la llengua del país i que com a fórmula per al debat plantegi un cara a cara en una televisió d'àmbit més ampli i de llengua diferent a la

L'agenda semi-oculta socialcomunista

Imatge
A partir de les idees, els programes i l'acció de govern del PSC-PSOE i d'ICV-EUiA(Quines sopes de lletres!) es deriva un pla estratègic per a Catalunya adreçat a establir una hegemonia permanent d'aquestes forces, basat en l'extensió del model de domini metropolità a tot el país. Molt sintèticament podem descriure els principals eixos d'aquest pla d'acció: -.Big bang de les bosses d'electors socialistes . Dispersió de la població de l'Àrea Metropolitana cap a les ciutats de la Catalunya interior. Objectiu: 1.Garantir les alcaldies de les principals poblacions de cada comarca. 2.Canviar l'equilibri de forces en comarques fins ara de majoria nacionalista. -.Arribada de nous immigrants: entre 300.000 i 700.000 en el propers 5 anys. Objectius: 1. Mutació de l'estructura social i demogràfica del país. 2. Consolidació d'una nova classe ocial fortament dependent dels serveis i les ajudes públiques. 3.Definitiva minorització dels catalanoparlant