AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

extorquir 1  v. tr. [LC] [DR] Arrabassar fent ús de la força, del poder, amb amenaces, coaccions, etc. Extorquir els tresors d’un poble. 2  v. tr. [LC] Exigir, imposar (contribucions, multes, etc.). Extorquir tributs a un país conquerit. espoliar v. tr. [LC] [DR] Desposseir (algú) d’allò que li pertany.

Si Catalunya inicia un procés secessionista els EUA, tard o d'hora, també hi tindran alguna cosa a dir. Convé tenir un ull posat a Washington, saber qui hi talla el bacallà a cada moment, perquè ens hi haurem d'entendre. Existeix la possibilitat que Mitt Romney, el candidat del Partit Republicà, guanyi les eleccions presidencials d'aquest mes de novembre enfront d'un Barack Obama que parteix com a favorit però que no és immune a la crisi econòmica ni a la forta mobilització de la dreta nord-americana. Si durant els propers dos mesos Romney aconsegueix aparèixer com l'home amb la capacitat necessària per recuperar l'economia, Obama ho tindrà molt negre per revalidar la presidència. Cal parar atenció a l'home, al seu entorn i a les seves idees i òbviament al programa republicà que s'aprovarà en la convenció que ara se celebra a Tampa (Florida) sota l'amenaça de l'huracà Isaac. És probable que el presidenciable conservador no sàpiga de Catalunya al

La idea que he vist més vegades pretesament refutada és la de la fi de la història formulada per Francis Fukuyama, un dels més grans pensadors del nostre temps. Tanmateix la idea, tal com ell la va plantejar, no pas com  s'ha volgut entendre per molts dels seus detractors, segueix vigent amb totes les reserves i matisos que vulguem afegir-hi. No es tracta de la fi de la història com a successió d'esdeviments al llarg del temps sinó de la superació dels debats ideològics per la victòria de la democràcia liberal com a sistema polític més desitjable i en expansió. Encara som aquí, podem seguir dient que la democràcia liberal és el pitjor sistema a excepció de tots els altres, i fenòmens com la creixent oposició contra Putin a Rússia i la Primavera Àrab, tot i que amb fortes contradiccions, apunten en aquesta línia. En el món d'avui es combinen les dues tendències que en seu moment es van presentar com a oposades: l'avanç de la democràcia liberal anunciat per Fukuyama i el

Es diu que amb l'excusa de la crisi s'estan carregant l'estat del benestar, però no, els autèntics pilars de l'estat del benestar segueixen incòlumes, l'estat del benestar no perilla perquè s'hagin de pagar uns quants medicaments o perquè a les aules hi hagi quatre alumnes més. El que es pot carregar la crisi és la classe mitjana, bé, pròpiament la part més fràgil de la classe mitjana, la que depèn del seu treball per mantenir el seu estatus. Al capdavall, més que l'amenaça dels euromíssils el que va enfonsar el bloc comunista, i amb ell tota credibilitat del marxisme, va ser l'expansió imparable de les classes mitjanes a Occident, que al llarg de la segona meitat del S. XX van esdevenir la majoria de la societat. Val a dir que el meu concepte de classe mitjana és molt ampli, entenc que en formen part totes les famílies que tenen assegurades les necessitats bàsiques ( alimentació, habitatge, transport, energia, sanitat, ensenyament, etc) i alhora poden

No simpatitzo gaire amb aquesta obsessió en focalitzar la reivindicació independentista tan sols en l'espoli fiscal. Entenc que és el que permet sumar més gent a la causa, però ens estaríem enganyant si creguéssim que la secessió i la construcció d'un estat propi es poden basar únicament en l'expectativa de millorar la situació econòmica de la població. Més enllà de l'afany materialista la construcció d'una nació sobirana demana un afany espiritual, passió i romanticisme, tot allò que menyspreen tant alguns independentistes de nova fornada.  Estic bastant tip d'aquells que diuen que la nostra no és una causa romàntica, que ara hi anem tan sols per la pasta. D'acord que només amb el romanticisme dels vells patriotes no anirem enlloc, però sense aquest sentiment, que implica entre d'altres valors, la capacitat de sacrifici per assolir objectius superiors, tampoc. La independència no s'aconsegueix amb una simple declaració del Parlament, contràriament