AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

El diumenge que ve hi ha una nova tongada de consultes sobre la independència. Hi ha qui diu que la participació serà inferior a la del mes de desembre. No ho sé, suposo que dependrà molt de la mobilització que s'hagi assolit a cada poble, però més enllà de les xifres finals, per a mi el més revolucionari d'aquest moviment és hores d'ara com ha aconseguit implicar milers de voluntaris arreu del país, la major part dels quals no són militants de cap partit i no s'havien implicat mai directament en cap iniciativa de signe independentista,  que estan treballant altruistament, fins i tot ficant-hi diners de la seva butxaca, perquè el màxim de població possible pugui expressar la seva opinió sobre un tema que fins fa quatre dies era gairebé tabú per al "mainstream" del país: la independència de Catalunya. Mai no havia vist un moviment de base tan potent al servei d'un ideal patriòtic tan clar, amb l'afegit que està assolint la implicació de moltíssimes enti

Inici de càntic en el Temple. Ara digueu: "La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes." Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l'alba ens ha trigat, com és llarg d'esperar un alçament de llum en la tenebra! Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra. Vàrem mirar ben al lluny del desert, davallàvem al fons del nostre somni. Cisternes seques esdevenen cims pujats per esglaons de lentes hores. Ara digueu: "Nosaltres escoltem les veus del vent per l'alta mar d'espigues." Ara digueu: "Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble."

Avui " La Vanguardia" publica la conversa de cincs alcaldes de ciutats i viles catalanes amb un alt índex d'immigració. Els burgmestres es mouen dins el marc de la correcció política, però de les seves paraules en resulta un panorama ben galdós: serveis sanitaris insuficients, llargues llistes d'espera a les escoles, analfabetisme, manca de serveis bàsics, desarrelament, desconeixement del país, pobresa, degradació urbana, empadronaments falsos, problemes d'habitatge..., i pensar que durant anys i anys els caps pensants del nostre país ens han estat adoctrinant  amb aquell bonic missatge: la immigració no és un problema, és una oportunitat.  Renoi, quina oportunitat, deu ser  l'oportunitat de començar de nou, de trobar-nos que al cap de 30 anys democràcia  i autogovern el país torna a trobar-se amb els mateixos problemes d'aquell moment, sinó pitjors, amb la sensació que allò que hem pogut guanyar per una banda ho hem perdut per una altra. Poca cosa farem

El 29 de setembre de 1938 França i Gran Bretanya van arribar als acords de Munic amb Hitler i Mussolini, pels quals van abandonar Txecoslovàquia a la seva sort, amb l'esperança que, oferint els territoris dels Sudets a la voracitat nazi aconseguirien apaivagar-la. El resultat ja és prou conegut, les concessions francobritàniques van esperonar Hitler a seguir endavant amb els seus plans per al domini d'Europa, que al cap d'un any es van traduir en la invasió de Polònia, el detonant de la 2na Guerra Mundial. Aquell pacte ha restat per sempre més com l'exemple per antonomàsia dels perills de les estratègies basades en l'apaivagament de l'enemic per la via de les concessions, un exemple que no tan sols és aplicable a l'alta diplomàcia sinó a molts àmbits de la convivència. Un dels grans encerts d'en Joan Laporta va ser expulsar la facció violenta i criminal dels Boixos Nois del Camp Nou i de l'entorn del club, una decisió que li va comportar amenaces rea

Sóc convergent, però crec que una força política com Reagrupament és necessària, ara i aquí,  per canalitzar els vots dels "impacients", que altrament es podrien malmetre a l'abstenció o, encara pitjor, podrien anar a ERC o a coses més estrambòtiques, com ara les CUP.  Molt abans que aparegués Reagrupament jo mateix  havia escrit en aquest blog sobre aquest espai sobiranista que ha estat abandonat per ERC amb la seva delirant "aposta estratègica" per cedir el poder del país al PSOE i que, alhora, té dificultats per identificar-se amb el discurs moderat de CiU. De la mateixa manera que  espero i desitjo que de les futures eleccions al Parlament CiU en surti victoriosa i amb prou força per governar en solitari,  també vull que el nou Parlament tingui una majoria absoluta nacionalista (encara que alguns reneguin d'aquesta denominació i optin per considerar-se tan sols independentistes), per a l'assoliment de la qual és necessària la mobilització electoral d

Alguna cosa falla quan un país que en cosa de deu anys ha acollit un milió i  mig de nouvinguts no és capaç d'impulsar el desenvolupament d'una regió com les Terres de l'Ebre, fins al punt que per a Ascó  i altres pobles de la rodalia la possibilitat que s'hi instal·li el cementiri nuclear esdevé una esperança per sortir del pou on es troben. Aquests dies he sentit moltes lloances de l'alcalde d'Ascó, però què voleu que us digui, un municipi de poc més de 1.600 habitants amb un pressupost d'onze milions d'euros, en bona mesura injectats per la central atòmica (que deia en Pla), hauria de ser capaç d'oferir oportunitats als seus veïns que no passessin per dipositar dins del seu terme les deixalles nuclears de tot l'estat.  En l'anterior post ja vaig deixar clara la meva postura pro-nuclear, però en les condicions actuals, quan la política oficial de l'estat espanyol és la d'abandonar progressivament l'energia nuclear, em sembla ina