Quina gran oportunitat!

Avui " La Vanguardia" publica la conversa de cincs alcaldes de ciutats i viles catalanes amb un alt índex d'immigració. Els burgmestres es mouen dins el marc de la correcció política, però de les seves paraules en resulta un panorama ben galdós: serveis sanitaris insuficients, llargues llistes d'espera a les escoles, analfabetisme, manca de serveis bàsics, desarrelament, desconeixement del país, pobresa, degradació urbana, empadronaments falsos, problemes d'habitatge..., i pensar que durant anys i anys els caps pensants del nostre país ens han estat adoctrinant  amb aquell bonic missatge: la immigració no és un problema, és una oportunitat.  Renoi, quina oportunitat, deu ser  l'oportunitat de començar de nou, de trobar-nos que al cap de 30 anys democràcia  i autogovern el país torna a trobar-se amb els mateixos problemes d'aquell moment, sinó pitjors, amb la sensació que allò que hem pogut guanyar per una banda ho hem perdut per una altra. Poca cosa farem si cada vegada que algú es planteja fer alguna cosa per canviar la situació s'hi llencen al damunt els gossos de presa del pensament únic, que còmodament parapetats dins la seva il·lusió ideològica, o al seu pis de Sant Gervasi,  creuen que Catalunya pot ser el refugi de tots els necessitats de la terra,  i construeixen discursos fal·laços que els permeten passar per elegants humanistes i donar lliçons d'ètica i moral a tort i a dret. ¿Quants acadèmics no s'han avingut a signar estudis que pretenien demostrar numèricament la consigna del Gran Germà?: la immigració és font de riquesa, ens paga les pensions, manté l'estat del benestar, compra habitatges i dóna vida al comerç. Tot un miratge que gràcies a la crisi s'ha esvaït. Ep, i la culpa no la tenen els immigrants, que  fan el que fa tothom, buscar-se la vida allà on poden, la culpa és dels nostres governants, que no hi han posat cap ordre,  i del model econòmic piramidal que hem bastit tots plegats durant els darrers anys, que ha apostat per la quantitat i la mà d'obra barata enlloc de per la qualitat i la productivitat. Ara hem de tornar a començar a edificar el país, novament desballestat, i no sabem si ens en sortirem, però almenys l'experiència ens hauria de servir per no caure en els mateixos errors.