L'aliança antiliberal
Em fa l'efecte que l'interès mediàtic pel que passa a Grècia és desmesurat. A molts països europeus s'esdevenen fets interessants i transcendents que no són objecte de cap seguiment. Per exemple, la deriva autoritària d'Hongria o la forma com els països bàltics han plantat cara a la crisi. Uns països, les repúbliques bàltiques, que ho han passat malament i se n'estan sortint amb esforços, sacrificis, imaginació i sense fer gaire soroll, amb l'alè de la Rússia neoimperial al clatell. Uns països que en plena tempesta econòmica han estat capaços d'integrar-se a l'eurozona. Tampoc no he vist gaire interès per saber com s'ho feia Polònia per travessar tot aquest període amb creixement econòmic. Es veu que la feina ben feta no és atractiva, allò que excita el personal, almenys a casa nostra, és que una força que es diu d'esquerra radical guanyi les eleccions. I en bona part és així per l'hegemonia cultural de l'esquerra a Catalunya, que atorga