AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

L'expectativa de celebrar un referèndum d'autodeterminació a curt termini suposa un canvi d'escenari tan radical que a molts dels actors els costa ressituar-se en les noves coordenades. És normal, a partir dels anys 80 la política catalana va girar a l'entorn de la tensió CiU-PSC, que va agafar una nova dimensió amb l'aposta estratègica de les esquerres, inclosa l'esquerra independentista, pel tripartit. Durant tot aquest llarg període la dreta espanyola ha actuat com un possible aliat, incòmode però útil, perquè CiU pogués ocupar posicions de poder, atesa l'escassa o nul·la voluntat de les altres forces d'entendre-s'hi. El pas fet per Artur Mas assumint la voluntat d'exercir el dret a decidir amb l'objectiu d'assolir l'estat propi ha trastocat completament aquest marc, creant-ne un d'enterament nou, en el qual avui el principal aliat de CiU és ERC, malgrat que durant gairebé 10 anys ambdues forces han estat immerses en un guerra

Si una cosa sembla clara en el procés que ha iniciat Catalunya és la victòria ideològica del dret a decidir. Ja no tan sols és proclamat pels partits nacionalistes i independentistes, també ICV i EUiA l'han assumit sense problemes i, el més sorprenent, el  PSC ha arribat a l'extrem inaudit de desmarcar-se del PSOE al Congrés dels Diputats en defensa d'aquest dret, deixant a l'estacada la seva cap de llista. Existeix encara una diferència substancial, uns afirmen que és possible exercir aquest dret amb independència del que determini l'ordenament jurídic espanyol, i uns altres, principalment el sector oficial del PSC, consideren que tan sols se'n pot plantejar l'exercici d'acord amb les lleis espanyoles, la qual cosa exigiria el vistiplau de Madrid. Però la força de la idea és tan gran que fins i tot hi ha sectors de Ciutadans i del PP de Catalunya que tenen assumit que hi haurà una consulta i que s'hi hauran de mullar. El darrer exemple ha estat el