AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Hi ha un grup del facebook que es diu, tot parafrasejant el nou slogan ateista :" Probablement el PSC no existeix. No et preocupis i segueix votant al PSOE" . Fullejant publicacions socialistes m'he adonat que el PSC posa tot l'èmfasi, per una banda, en la política local, i per l'altra, en el lideratge de Rodríguez Zapatero , i la Generalitat de Catalunya no existeix, quan fa cinc anys que la dirigeixen, dos amb el seu primer secretari a la presidència. Quan els seus dirigents parlen per als micros i les càmeres dels mitjans de comunicació catalans sí que tenen present la pugna política catalana, lloen la seva acció al govern de Catalunya i es fiquen amb CiU , dia sí dia també, però també són conscients que el gruix dels seus votants no es troba entre els espectadors i oïdors d'aquests mitjans, sinó entre aquells que primordialment veuen el món través de les emissores televisives i radiofòniques de Madrid, per als quals la política es redueix a l'enf

Hi ha un mantra propi de l'altiplà peninsular ibèric, segons el qual l'espanyol és l'estat més descentralitzat d'Europa. Deixant de banda que, òbviament, és una afirmació falsa, i si algú en dubta que volti per Suïssa, Bèlgica i fins i tot Alemanya, els actuals detentadors del poder central ni tan sols no tenen la decència de mantenir unes formes mínimes, i abstenir-se de ficar el nas en matèries que són de la competència "autonòmica" o local. Ja no parlo de les habituals i greus operacions d'invasió de competències estatutàries - llegiu-hi la Llei de la Dependència, sense anar més lluny, avalada pels retòricament independentistes republicans-, o dels incompliments i les dilacions dels traspassos, sinó d'actuacions més anecdòtiques, com ara la famosa campanya a favor de l'ús dels condons, a ritme de hip-hop , o l'última que he vist, un gran cartell en què el " Gobierno de España " ens informa de la gratuïtat de no sé quins tractam

No sóc dels que creuen que els temps passats eren millors, però últimament tinc la sensació que en molts aspectes, en lloc d'avançar, retrocedim. Potser és tan sols una sensació, que no puc demostrar amb dades empíriques, potser més que d'un retrocés es tracta d'una forma de progrés amb malformacions, però hi ha elements que em resulten preocupants. Em preocupen a Catalunya, perquè s'afegeixen a les nostres febleses nacionals, i em preocupen a Occident - penso que en altres latituds tenen un altre tipus de problemes-. La idea de fons és la degradació de la cultura de masses, que per a mi va molt lligada al fenomen dels " reality shows " televisius i al seguiment obsessiu de les celebritats sense mèrits. L'impacte que ha tingut el càncer, segons sembla ja en fase terminal, d'aquesta ex-concursant anglesa del " Big Brother ", és una manifestació més de com l'espai públic ha estat ocupat per personatges de tercera categoria. El canvi dec

Ja s'ha iniciat la campanya electoral de les eleccions basques i de les eleccions gallegues, que en el cas basc se celebren sota l'ombra de dos fets molts significatius: la supressió de les candidatures de l'esquerra abertzale pro-ETA , i l'avortament, via Tribunal Constitucional, del Pla Ibarretxe . Sóc partidari d'un País Basc reunificat i independent, però no tinc cap simpatia pel món de Batasuna, en detesto els mitjans violents, els plantejaments maximalistes de tot o res i la ideologia revolucionària. Pocs han assenyalat l'extrema gravetat que representa l'assassinat d'un empresari per la seva vinculació amb la nova línia d'alta velocitat ferroviària, no perquè èticament sigui pitjor que qualsevol altra assassinat, sinó perquè expressa novament la voluntat d'ETA d'utilitzar el terrorisme com a eina per assolir tots els seus objectius polítics, i no tan sols la independència. Ens planteja la possibilitat que, en un Euskadi independent,

El dia 31 de gener es van celebrar eleccions provincials a l'Iraq , sense que es produís cap incident especialment remarcable. La participació va ser elevada i els resultats assenyalen una victòria limitada del partit del primer ministre Nuri al-Maliqui , i un retrocés dels partits arabistes -propers a la ideologia del Baas de Saddam-i dels partits islamistes radicals. Podem parlar d'un pas molt significatiu en la consolidació d'un nou règim aproximadament democràtic, tota una novetat en la seva àrea territorial. Fins avui els mitjans de comunicació del nostre país ens han bombardejat amb males notícies relatives a la situació a l'Iraq post-invasió , i si bé és cert que hi ha hagut moments molts durs en què la situació semblava fora de control, a partir del " surge " de tropes i de la nova estratègia contrainsurgent impulsada pel general Petraeus , el país va iniciar el camí de l'estabilització, un camí en què les darreres eleccions constitueixen un

Ara hi ha una petita polèmica sobre els usos lingüístics a la TVC, però crec que el debat està desenfocat. La qüestió no és si el Sr. Bono s'ha d'entrevistar en català o en castellà, sinó fins a quin punt l'enorme quantitat de personatges espanyols que passen pels nostres mitjans de comunicació són mereixedors de l'atenció mediàtica que reben per part nostra. Per disposar de mèdia nacionals l'ús del català és condició necessària, però no suficient. Ens cal igualment una visió catalana del món, capaç de jerarquitzar la informació en funció de l'interès que té per a Catalunya, no per a Espanya. Sovint tinc la sensació que es fa un seguidisme absolut de la premsa de Madrid, a RAC-1, sense anar més lluny, que està assumint el paper que durant dues dècades ha tingut Catalunya Ràdio, el seguiment obsessiu de tot allò que passa a la capital de l'estat frega sovint el provincianisme. Una cosa és informar acuradament de tota la trama de corrupció del PP i de la sospi

Des de l'any 1998 Paquistan disposa d'armament nuclear. L'administració Bush va justificar la invasió de l'Iraq perquè, es deia en aquell moment, el règim de Saddam emmagatzemava armes de destrucció massiva i tenia la voluntat de desenvolupar armes atòmiques. Ara, la possibilitat que la República Islàmica de l'Iran arribi a tenir la bomba atòmica treu la son de polítics, militars i analistes de diferents països. En realitat, la veritable força del món islàmic no es basa en la seva capacitat de provocar la mort i la destrucció, sinó en la seva capacitat de generar nova vida. La bomba islàmica és l'elevadíssim índex de natalitat de les famílies musulmanes. El Líban es va constituir com a estat independent l'any 1943, amb un règim basat en la distribució del poder entre les diferents confessions religioses. En aquells moments la majoria era cristiana maronita, però el creixement demogràfic dels musulmans va trencar tots els equilibris interns, fins a desembocar

En Georges Corm és un acadèmic i consultor financer libanès, ex-ministre de finances del seu país durant uns dos anys . El seu aspecte i la seva indumetària són els d'un respectacle burgès europeu, nogensmenys, bona part de la seva formació i de la seva carrera professional han transcorregut a París. És un cristià libanès, probablement la comunitat més occidentalitzada del món àrab. Sembla un home de seny i, per la seva aparença, els seus orígens i la seva trajectòria, se'n podria esperar una visió ponderada i racional del conflicte israelo-palestí. Això es podia esperar quan va iniciar la seva conferència a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en el marc d'un seminari sobre els orígens històrics dels conflictes armats. Se'n podia esperar aquesta visió ponderada si no se n'havia llegit cap text, però qui hagués llegit els articles i l'entrevista proporcionats per la mateixa UPF, ja es podia imaginar que de ponderació, gens ni mica, el senyor Corm vol la derrota t

És una dada contrastada que els principals perpretadors de crims violents són homes joves, d'entre 15 i 25 anys. Són l'edat i el gènere més violents. Tant és així que quan als anys 90 als EUA es va detectar una disminució de la delinqüència violenta es va atribuir a la davallada demogràfica d'aquest segment de la població, derivada de l'avortament. Seguint les conclusions dels professors John Donohue i Steven Levitt, en l'estudi titulat "The Impact of Legalized Abortion on Crime, la seqüència seria que l'any 1973 la sentència del Tribunal Suprem nord-americà recaiguda en l'afer Roe vs. Wade constitucionalitza el dret a l'avortament i decau la legislació que impedia que moltes dones, especialment les dels ambients més marginals, hi recorressin per evitar uns naixements per als que no estaven preparades. A partir d'aquell moment neixen menys homes destinats a ser carn de canó de la delinqüència i de les bandes juvenils. També hi ha hagut qui ha p

He començat el compte cap al moment en què l'esquerra europea, o més concretament, els autodenominats "moviments socials", muntarà la primera manifestació de condemna contra la política exterior de Barack Obama. Tard o d'hora passarà, perquè una acció exterior basada en l'"smart power",és a dir, el pal i la pastanaga, tal com avui exposa a "La Vanguardia" Suzanne Nossel, implica el recurs a la força com a mitjà per obtenir objectius polítics, i per tant és de preveure que hi haurà decisions difícils de pair per al pacifisme europeu. Pel sol fet de ser negre i d'haver substituït en Bush, a més de totes les seves facultats polítiques i oratòries, Obama acumula un gran capital de simpatia i suport, que se li pot girar en contra en la mesura que vagi sumant decepcions pel seu flanc esquerra, a qui ja ha obsequiat amb un equip de defensa i exterior amb què el mateix McCain se sentiria còmode. La retirada progressiva de l'Iraq, que per cert,