És una dada contrastada que els principals perpretadors de crims violents són homes joves, d'entre 15 i 25 anys. Són l'edat i el gènere més violents. Tant és així que quan als anys 90 als EUA es va detectar una disminució de la delinqüència violenta es va atribuir a la davallada demogràfica d'aquest segment de la població, derivada de l'avortament. Seguint les conclusions dels professors John Donohue i Steven Levitt, en l'estudi titulat "The Impact of Legalized Abortion on Crime, la seqüència seria que l'any 1973 la sentència del Tribunal Suprem nord-americà recaiguda en l'afer Roe vs. Wade constitucionalitza el dret a l'avortament i decau la legislació que impedia que moltes dones, especialment les dels ambients més marginals, hi recorressin per evitar uns naixements per als que no estaven preparades. A partir d'aquell moment neixen menys homes destinats a ser carn de canó de la delinqüència i de les bandes juvenils. També hi ha hagut qui ha posat en dubte aquesta explicació, però resulta força convincent. El cas és que la perillositat dels homes joves pot tenir una lògica de selecció natural. Estudis científics esmentats per l'edició especial de Nadal de "The Economist", basats en les teories darwinianes sobre l'evolució, indiquen que els principals motors de l'existència humana són la supervivència i la reproducció. Perquè els mascles de l'espècie puguin obtenir el favor de les femelles, a través de les quals perpetuar la seva estirp, han d'assolir un cert nivell d'estatus, com més elevat sigui aquest nivell més oportunitats tindran de reproduir-se, però en primer lloc cal assolir uns mínims, que en els àmbits convencionals es poden complir a través de d'un cert grau de realització professional. però que en els àmbits marginals s'obté a través de l'activitat de les bandes juvenils. En aquests entorns no són l'educació ni la feina les vies per assolir l'estatus necessari per atreure les femelles, sinó la carrera criminal en el sí del grup juvenil. Això explicaria que, amb els anys, a partir del moment que l'objectiu de reproduir-se s'ha assolit, s'abandona l'activitat violenta. És curiós com, mitjançant la legalització de l'avortament, s'assoleix una mena d'eugenèsia espontània, neixen menys delinqüents potencials, que planteja encara més dilemes ètics i morals en un terreny ja prou carregat de mines.
És una dada contrastada que els principals perpretadors de crims violents són homes joves, d'entre 15 i 25 anys. Són l'edat i el gènere més violents. Tant és així que quan als anys 90 als EUA es va detectar una disminució de la delinqüència violenta es va atribuir a la davallada demogràfica d'aquest segment de la població, derivada de l'avortament. Seguint les conclusions dels professors John Donohue i Steven Levitt, en l'estudi titulat "The Impact of Legalized Abortion on Crime, la seqüència seria que l'any 1973 la sentència del Tribunal Suprem nord-americà recaiguda en l'afer Roe vs. Wade constitucionalitza el dret a l'avortament i decau la legislació que impedia que moltes dones, especialment les dels ambients més marginals, hi recorressin per evitar uns naixements per als que no estaven preparades. A partir d'aquell moment neixen menys homes destinats a ser carn de canó de la delinqüència i de les bandes juvenils. També hi ha hagut qui ha posat en dubte aquesta explicació, però resulta força convincent. El cas és que la perillositat dels homes joves pot tenir una lògica de selecció natural. Estudis científics esmentats per l'edició especial de Nadal de "The Economist", basats en les teories darwinianes sobre l'evolució, indiquen que els principals motors de l'existència humana són la supervivència i la reproducció. Perquè els mascles de l'espècie puguin obtenir el favor de les femelles, a través de les quals perpetuar la seva estirp, han d'assolir un cert nivell d'estatus, com més elevat sigui aquest nivell més oportunitats tindran de reproduir-se, però en primer lloc cal assolir uns mínims, que en els àmbits convencionals es poden complir a través de d'un cert grau de realització professional. però que en els àmbits marginals s'obté a través de l'activitat de les bandes juvenils. En aquests entorns no són l'educació ni la feina les vies per assolir l'estatus necessari per atreure les femelles, sinó la carrera criminal en el sí del grup juvenil. Això explicaria que, amb els anys, a partir del moment que l'objectiu de reproduir-se s'ha assolit, s'abandona l'activitat violenta. És curiós com, mitjançant la legalització de l'avortament, s'assoleix una mena d'eugenèsia espontània, neixen menys delinqüents potencials, que planteja encara més dilemes ètics i morals en un terreny ja prou carregat de mines.
Comentaris