AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Si aconseguim que el president Artur Mas guanyi les eleccions amb majoria absoluta el món rebrà un missatge inequívoc de la voluntat del poble català d'esdevenir un nou estat a la Unió Europea.  Ara però, els resultats encara són imprevisibles. Demà, a partir de les nou del vespre, començarem a tenir dades fefaents sobre la intensitat que tindran els diferents colors presents al Parlament de Catalunya. Portem massa dies donant per fets determinats resultats i és de témer que les anàlisis postelectorals es basin més en comparar expectatives amb realitats i no pas en entendre la veritable dimensió dels resultats. La primera gran incògnita és el resultat de CiU. D'una banda pot semblar que ho té tot a favor, el president s'ha situat al capdavant del clam sobiranista d'una majoria de la població i la suma del seu tarannà moderat amb la intensitat del seu compromís fa que pugui merèixer la confiança d'un espectre molt ampli de catalans, des d'independentistes de t

Amb les calúmnies difoses pel "Mundo" la campanya electoral ha entrat en una nova fase que no s'aturarà el proper diumenge, sinó que ens pot acompanyar durant tot el procés sobiranista que ja hem iniciat. La fase en què des de les clavegueres de l'estat s'intentarà abatre els líders del procés, començant pel més important de tots, el president Mas, i seguint per altres personalitats i organitzacions. Aquest pot ser una altre dels elements diferencials respecte al Quebec i a Escòcia, on l'estat, a més d'acceptar el referèndum, no es va dedicar ni es dedica a escampar falsedats per desacreditar els dirigents sobiranistes, o en tot cas ho fa de forma molt més discreta. Al Regne d'Espanya  no, a més de negar-se rotundament a admetre la més mínima possibilitat de consultar als catalans quin futur volen per al seu país, s'ha engegat la màquina de bombejar merda d'origen incert, des de les clavegueres cap a la superfície, per deixar ben empastifats a

Els defensors de la unitat d'Espanya ens anuncien els mals que assolaran la Catalunya sobirana. És escoltar-los i sentir les ferradures dels cavalls que menen els genets de l'apocalipsi picant sobre l'asfalt. Optar per la independència seria el pecat original que determinaria la nostra expulsió del paradís europeu, fora del qual hauríem de vagar com ànimes en pena sense mercats ni moneda convertible, o convertits en immigrants extracomunitaris en territori de la UE, sense papers i fugitius de la policia. Per aquí van els auguris d'aquesta gentola. Però la realitat és molt més complexa, com reconeix la mateixa Comissió Europea, incapaç ara mateix de pronunciar-se sobre quina seria la situació en què es trobaria un estat català en relació amb la UE. Una expulsió pura i simple de la UE és impensable perquè aniria en contra dels interessos de totes les parts: de Catalunya, que té a Europa els seus principals mercats, d'Espanya, que té a Catalunya alguns dels seus princ

Ara mateix coneixem en què es basen els arguments de l'unionisme:les mentides i la por. Mentides escampades als quatre vents, amb l'entusiasme dels mitjans de comunicació habituals, i mentides difoses amb més discreció, com la que fan córrer en determinats barris sobre una pretesa expulsió o discriminació dels castellanoparlants en un futur estat català. És molt difícil que Espanya pugui aparèixer com un projecte engrescador per ningú que toqui de peus a terra, i per tant tota la munició unionista va adreçada a foragitar tota temptació independentista. Però d'aquí a la consulta/referèndum passaran molts mesos, fins i tot anys, i durant aquest període poden canviar moltes coses, començant per l'estratègia dels sequaços de l'estat espanyol. La por i les mentides poden aconseguir algun efecte en els sectors més desinformats de la societat catalana, però es poden combatre amb una certa eficàcia. El gran repte per al sobiranisme català es presentarà quan per part de l&#