AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Hi ha esquinçaments de vestidures per part d'alguns sectors de les Terres de l'Ebre pel transvasament d'aigües sobrants cap a l'àrea de Barcelona. Mai no he entès aquesta apropiació fonamentalista de l'aigua d'un riu, ho sento. Comprenc i comparteixo la preocupació per com una reducció del cabal del riu pot afectar l'equilibri del Delta, un indret del nostre país que m'agrada especialment. Però el que no em cap al cap és que es consideri un sacrilegi derivar cap a una altra destinació aigües que altrament els regants no utiltizen. L'Ebre no pot ser la solució als problemes hídrics del país a llarg termini, perquè no té prou cabal, però de moment permet superar el mal tràngol de la sequera.  L'aigua és essencial per a la vida i això explica les passions que desperta. Al meu poble, a la Palma, l'entitat més antiga és la Comunitat de Regants, que es va crear per regular les hores en què els pagesos podien accedir a l'aigua del reg per als se

A Catalunya durant els darrers anys l'ecologisme s'ha traduït en la tan anomenada cultura del no. En comptes de ser una proposta per millorar la qualitat de vida s'ha convertit en un moviment que s'oposa sistemàticament a tota nova infraestructura que efectivament pot millorar la qualitat de vida de la gent, ja sigui el tunel de Bracons, les noves línies d'alta tensió, el quart cinturó,les centrals de cicle combinat, la interconnexió de xarxes hídriques, la creació de nou aeroports, i fins i tot els parcs eòlics, i propugna el sacrifici i la mortificació en l'ús de l'aigua i de l'energia i en la gestió de les deixalles, obligant la ciutadania a classificar els residus a casa segons les indicacions governamentals. Sempre recordo que en Jordi Portabella, que havia estat l'ecologista oficial de "La Crida" i d'ERC, fa uns quants anys interrogat sobre el transvasament del Roine, va dir que no era una bona solució perquè ens facilitaria una a

Ho veia a venir, però no creia que s'explicités tan aviat. El nomenament d'en Corbacho com a ministre de Treball i Immigració té com a objectiu posar en marxa els mecanismes per convertir la nova immigració en un gran jaciment electoral per al PSOE. Els socialistes metropolitans han demostrat una gran capacitat per crear xarxes clientel·lars i de suport acrític que abasten tots els àmbits socials de cada ciutat, i això inclou els sectors de la immigració que ja han obtingut la ciutadania espanyola. Els socialistes fa temps que, tal com van fer amb la immigració de la segona meitat del S.XX a Catalunya, s'estan treballant els nous immigrants, especialment els sud-americans, de cara al moment que puguin votar. Els bons resultats electorals d'en Corbacho indiquen que ha reeixit en incorporar com a votants seus bona part dels nouvinguts amb dret a vot, i ara la seva experiència es posa al servei de la causa del socialisme espanyol. L'explicitació d'aquest objectiu e

A vegades fa l'efecte que aquest Zapatero se'n fot del mort i de qui el vetlla. La, diguem-ne ratificació, de Magdalena Álvarez com a ministra de Foment i el nomenament de la Carme(n) Chacón com a ministra de Defensa són autèntics sarcasmes. La primera per raons òbvies: durant el seu mandat les obres del TGV i les rodalies de RENFE a Catalunya  han estat un caos, i la seva gestió de la crisi, nefasta. A un ministre no se li poden retreure totes les incidències que  es produeixen en àmbits de la seva competència, però sí que és responsable de les respostes que s'hi donen, i en aquest cas la reacció de la senyora Álvarez va ser una combinació abominable d'incapacitat i supèrbia. Va ser reprovada per les Corts, i no va dimitir, i ara la tornen a posar al mateix lloc. Tot i així el president espanyol ho va tenir fàcil per justificar-ho: els resultats electorals, els 25 diputats del PSOE elegits en territori català, avalen la vexació diària del país. En el cas de la Chacón

L'aigua és avui un bé extremadament escàs a Catalunya. No plou i no disposem de vies alternatives als nostres rius i embassaments per abastir-nos del liquid. És d'aquelles situacions, com quan se'n va la llum durant dies o els trens fan figa, intolerables en una societat avançada. Avui es porta molt la retòrica sobre l'ampliació dels drets- la part txorra del nou estatut és un bon exemple- i en canvi a Catalunya som incapaços d'assegurar-nos el funcionament dels serveis bàsics. Ignoro si existeix el dret a l'aigua de l'aixeta, però tant si està enunciat com si no, és un element irrenunciable de la civilització, i si falla és el país el que fracassa, començant pels seus màxims responsables. La gestió que el tripartit està fent de la sequera és un espectacle d'incompetència, guiada pels prejudicis, les falses promeses i la por a la veritat. És molt senzill, si pels mitjans habituals no obtenim l'aigua necessària l'hem d'anar a buscar on sigui m