AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Demà, 1 de juliol de 2013, la República de Croàcia esdevindrà un nou estat membre de la Unió Europea. Contràriament al que ens volen fer creure els seus il·lusos enterradors, la idea d'Europa segueix tenint un fort atractiu, sobretot per als països que al llarg de la història s'han trobat a la perifèria política, econòmica i cultural del continent. Òbviament el nou soci espera obtenir-ne beneficis econòmics tangibles en forma de transferències directes de diners, però aquest fet per si sol no explica l'esforç que països com Croàcia han portat a terme per adaptar-se a les exigències comunitàries. He estat a Zagreb dues vegades, la primera l'estiu de 2004 i la segona sis anys després, ocasió en què vaig advertir una notable evolució de la ciutat, que havia adquirit un atmosfera centreeuropea e contrastava amb l'energia balcànica de Belgrad, que havia visitat just abans. A Croàcia es creu que la integració europea incrementarà les oportunitats per a la seva ciutadania

El dia 21 de maig, a les 16 hores, Dominique Venner es va engegar un tret per la boca, davant la Catedral de Notre-Dame, a París. Venner, intel·lectual francès d'extrema dreta, havia donat les claus del seu suïcidi poques hores abans, en un post publicat al seu blog :"Il faudra certainement des gestes nouveaux, spectaculaires et symboliques pour ébranler les somnolences, secouer les consciences anesthésiées et réveiller la mémoire de nos origines. Nous entrons dans un temps où les paroles doivent être authentifiées par des actes." . I per què aquests gestos nous, espectaculars i simbòlics? Doncs segons sembla per despertar les consciències sobre la islamització de França i de bona part d'Europa. Que un ultradretà alerti dels perills de l'Islam no resulta sorprenent, però la via triada per fer-ho, el suïcidi,  és insòlita en el nostre entorn, i el cas, pels detalls que en coneixem, s'emmarca plenament en el context polític i social de la França d'avui, es

Entre l'Onze de Setembre i les eleccions de 25 de novembre La Vanguardia va pretendre aproximar-se a la nova centralitat del catalanisme, situada ja en el sobiranisme. Jo tinc el dvd de la manifestació que venien amb el diari godonià. Després les coses han canviat, els resultats electorals van ser diferents dels esperats, i si bé al Parlament hi ha majoria absoluta sobiranista, aquesta és més plural, diversa i radical del que s'havia previst,  i l'acord entre CiU i ERC ha situat l'objectiu no tan sols en la celebració d'una consulta sinó també en la creació de l'estat català. Durant aquest període, després del xoc de veure un milió i mig de catalans desfilant per Barcelona a favor de la independència,  l'estat espanyol i els poders fàctics s'han mobilitzat per aturar la marxa de Catalunya cap a la seva llibertat, i el diari del Conde, que avui encara és el mitjà de premsa més influent al nostre país,  ha esdevingut la plataforma dels que reclamen al pre