AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Instal·lats com estem en el bany maria de la correcció política és difícil dir les coses pel seu nom i acabem sent víctimes d'enormes confusions. Per això hi ha qui encara es veu amb cor d'oposar el que s'anomena "eix social" (un sintagma que en si mateix no vol dir res, ja que realment el debat és dreta/esquerra, no social) a l'"eix nacional",  com si fossin mútuament excloents. En realitat pertanyen a plans diferents:el debat a l'entorn de l'eix social té com a objecte l'exercici del poder, què es fa amb el poder,  i en canvi el debat a l'entorn de l'eix nacional té com a objecte determinar qui té el poder, perquè per exercir el poder d'acord amb una o altra orientació ideològica primer cal tenir-lo. Més enllà del dret a decidir i de l'eslògan "volem votar", la qüestió es troba en determinar qui és el titular de la sobirania sobre el nostre país:  els ciutadans de Catalunya o els ciutadans del Regne d'Espa

La força de l'independentisme prové de l'impuls i del compromís de la societat civil, i un dels seus motors és la voluntat regeneradora. Aquestes energies, que ens han portat on som ara, han de tenir un reflex nítid en l'oferta electoral que es faci a la societat catalana en l'eventualitat d'unes eleccions plebiscitàries. Estem en  una època d'especial descrèdit de la política partidista, lligar el projecte independentista- el més gran repte polític que mai es pot arribar a plantejar aquest  país- a la típica pugna entre partits és profundament empobridor i arriscat per al bon èxit de l'empresa. Els contraris a una candidatura de país l'equiparen maliciosament a una coalició CiU-ERC, quan en cap cas no és això el que va plantejar el president Mas. Si l'alternativa fos coalició estricta o llistes de partit, amb els candidats habituals triats pels aparells de cada força,  podria arribar a considerar que és preferible anar-hi per separat, però del

El meu darrer post va ser escrit just abans de la conferència del president Mas. Ara ja han passat uns dies i coneixem també la proposta de l'Oriol Junqueras. Del pla presidencial només puc dir que em sembla el millor possible ateses les circumstàncies, és a dir, la impossibilitat de celebrar un referèndum sobre la independència. La proposta és plena de troballes que haurien de desactivar tot recel de qui hi vulgui veure un intent de revifar  la carrera política d'Artur Mas o de reinventar CDC a costa del procés. Una llista ideològicament transversal, per a un mandat de 18 mesos, amb candidats que en la seva immensa majoria no siguin polítics professionals i que no tinguin intenció de repetir en les properes eleccions ( amb les excepcions necessàries per encabir-hi tothom que calgui), és una combinació guanyadora, capaç de generar l'entusiasme que aquest país necessita per assolir un repte tan difícil com la independència. En una època de descrèdit de la política i dels