Molta feina a fer, a més de protestar
Ahir vaig assistir a la concentració davant la presó de Lledoners per donar suport als nostres presos, ara que ja s'han fet públics els bàrbars escrits d'acusació. La gent, òbviament, està indignada, però d'indignats ho estem almenys des de l'1 d'octubre de l'any passat, amb diferents oscil·lacions en funció de la intensitat emocional de cada moment. El problema és l'absència d'una estratègia política compartida, que vagi més enllà de les declaracions retòriques i les manifestacions. Això no fa més que incrementar la sensació d'impotència que alguns contraresten amb crides a la vaga general o a formes d'insurgència condemnades al fracàs. D'altra banda hi ha qui es pensa que, pel simple fet que l'estat es desacrediti aplicant unes penes absolutament desproporcionades contra els dirigents catalans, el règim caurà pel seu propi pes. En realitat, més aviat és el contrari, el règim espanyol demostra, una vegada més, que està disposat a arr