AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Després de manifestacions massives,"v baixes", cadenes humanes, processos participatius i cinquanta mil actes diversos, la cosa va de debò, el 27S hi haurà eleccions plebiscitàries. L'11S encara haurem de fer un altre acte de masses a la Meridiana, en el qual, com a bon soldat de Catalunya, participaré disciplinadament, i qui sap si posteriorment n'haurem de fer més. Però el que serà determinant és el resultat del 27S.  De res no hauran servit les "performances" dels darrers anys si l'independentisme no hi obté una clara victòria que doti el procés d'aquell mandat democràtic que en Tremosa, en Junqueras i en Romeva sempre deien que era la condició prèvia i necessària que al Parlament Europeu els reclamaven per poder exigir cap reconeixement de la nació catalana.  Anem de debò, a totes, perquè l'independentisme està dotant de caràcter plebiscitari els comicis del 27S amb la fórmula que molts hem defensat des d'abans del 9N: una llista trans

En contra del que pugui semblar,  Ciutadans va fracassar en les eleccions del darrer 24 de maig a Catalunya. Certament van obtenir un 7,54% dels vots, un gran salt respecte a l'1,08% de l'any 2011, però tot i tractar-se d'una força política emergent que pretén encarnar l'espanyolisme més dinàmic, el seu increment percentual es correspon de forma gairebé simètrica amb la davallada del PP, l'altre exponent del centredreta espanyolista. C's no ha anat més enllà d'ocupar la meitat de l'espai espanyolista que ja ocupava el PP a Catalunya, sense fer-lo més gran. Per acabar-ho d'arrodonir no han obtingut cap alcaldia i tan sols han estat decisius a Calafell i influents, per opció d'àngel Ros, a l'ajuntamnet de Lleida. L'operació que fa anys va endegar una colla d'intel·lectuals anticatalanistes per crear un partit que atragués el vot espanyolista del PSC, ha acabat, en el seu millor moment, disputant-se el mateix terreny amb el PP, amb una