AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

El diumenge de Pasqua l'espai "30 minuts" de tv3, reconegut per la seva imparcialitat, ens va oferir un reportatge d'exaltació del candidat Obama, que amb repetides al·lusions a la gran novetat que representa el seu ascens polític ens pretenia fer passar bou per bèstia grossa. Tot just començar ja ens van dir que és un candidat representatiu de les generacions de la globalització. Se suposa que és així perquè el seu pare era kenià i el segon marit de sa mare era indonesi, la qual cosa més que deure's a la globalització és indicatiu del gust de la senyora Obama pels homes exòtics. Gràcies als experiments materns, el petit Obama va ser pujat pels avis, uns simpàtics senyors blancs residents a Hawai. El noi era un bon estudiant, però el color de la seva pell el neguitejava, fins al punt de voler-se identificar com a negre. Aquesta sensibilitat racial explicaria, segons els guionistes, l'aproximació del jove Barack a les drogues. Va iniciar els estudis universitar

El ja ex-governador de l'estat de Nova York, Eliot Spitzer, ha hagut de plegar per la seva afició a les prostitutes de luxe, contradictòria amb els elevats estàndards ètics que ell mateix s'havia fixat i amb la seva trajectòria com a fiscal estrictíssim, que a més de perseguir les pràctiques corruptes de personatges de Wall Street, havia portat als tribunals xarxes de prostitució com la que li proporcionava estones d'esbarjo en cambres d'hotel. Barack Obama continua en la cursa per a la nominació com a candidat demòcrata a la presidència, que té gairebé guanyada, tot i les seves relacions perilloses amb el reverend Jeremiah Wright. Obama mai no ha amagat la influència d'aquest pastor evangèlic, però tot just ara s'ha fet públic el contingut d'algun dels seus sermons inflamats contra els EUA i el que identifica com el poder dels blancs. Entre les seves afirmacions es poden esmentar les següents: * "We put Mandela in prison and supported apartheid the who

Els resultats de les darreres eleccions estatals dibuixen un panorama més interessant que el d'una simple victòria del PSOE. És prou sabut que sense Catalunya el PP hauria guanyat, però és que sense Catalunya i Euskadi el partit conservador hauria obtingut majoria absoluta. A més, guanya de forma espectacular a Madrid i al País Valencià, on millora substancialment els seus resultats. No ens trobem davant d'un PSOE triumfador en el conjunt de l'estat, sinó d'un PSOE que ha aconseguit mobilitzar com mai el vot anti-PP allà on aquest partit desperta més recels, però que ha perdut posicions en els feus del seu rival. Per això no és estrany que en Rajoy hagi decidit continuar, al capdavall en els territoris més dinàmics pro-PP s'ha reforçat, però té un clar problema a Catalunya i al País Basc, on anys enrera el seu partit havia aconseguit més suport, fins al punt que en època de Mayor Oreja havia liderat el front espanyolista a Euskadi. Per guanyar, la dreta espanyola ne

De les darreres eleccions em segueix cridant l'atenció que, sense que es produís cap situació excepcional, el PSC-PSOE obtingués tan bon resultat: va aconseguir mobilitzar el mateix nombre de votants d'ara fa quatre anys-quan tot allò de l'11-M, la guerra, l'Aznar et alteri-i sumar-ne uns 86.000 més. En una societat sana hi hauria vot de càstig contra un govern socialista que ha demostrat la seva incompetència a bastament, ja sigui amb el desgavell de les infrastructures o amb la farsa dels incompliments estatutaris, però es veu que aquí pesen més altres factors. Malgrat tot, no estic d'acord amb els qui parlen de derrota del nacionalisme: avui Catalunya no és menys nacionalista que quatre anys enrera, simplement els partits nacionalistes catalans tenen dificultats per mobilitzar el seu electoral natural, una part del qual s'absté i una altra opta pels socialistes com a mal menor i per "aturar el PP". (Encara que ERC renegui del nacionalisme, si reclam

La por paralitza, a Catalunya la por al PP ens deixa aturats on érem, amb espoli fiscal a gran escala, immigració descontrolada, trens que no arriben a l'hora, peatges a dojo, aeroports provincians, incompliments estatutaris i infantilisme polític. Em temo que hi ha haurà una mica de soroll durant els propers mesos, especialment a Ca n'ERC, però després de l'estiu tot continuarà si fa no fa com fins ara. Els resultats de CiU no són per llençar cohets, després de tots els desastres i enganys que ens ha ofert el govern Zapatero, i davant la incompetència del tripartit, s'hauria pogut obtenir un suport més ampli. El lema de fer respectar Catalunya és bo, però no hi ha hagut en els darrers mesos un discurs prou clar i contundent que transmetés aquesta idea a la població, les excessives especulacions sobre hipotètics pactes han fet ombra a les restants propostes electorals. I cal dir que el perfil del cap de llista a Madrid tampoc no hi ajuda. Sobre aquest particular hi h

L'acabament dels treballs del primer quadrimestre del Màster d'Història del Món m'ha mantingut apartat del blog. Un cop superada aquesta fase agònica torno a ser aquí, poques hores abans que s'obrin els col·legis electorals. Serà un dia tranquil, amb presències reiterades al col·legi electoral com a apoderat de CiU. El terrorisme ha provocat novament un final abrupte de la campanya electoral, però tant el fet com el context són molt diferents de l'11-M. L'assassinat d'un ex-regidor del PSOE a Arrasate, treballador d'un peatge, davant la seva dona i la seva filla és en sí mateix la prova més clara que ETA està acabada, poden seguir matant, però tan sols víctimes desprotegides. Demostren la seva impotència i queden en evidència davant els mateixos components de l'esquerra abertzale. A diferència de fa quatre anys, el govern espanyol estava preparat per aquesta eventualitat i les reaccions dels partits s'han mantingut en el camp de la correcció polí