Sant Barack a Tv3 per Pasqua

El diumenge de Pasqua l'espai "30 minuts" de tv3, reconegut per la seva imparcialitat, ens va oferir un reportatge d'exaltació del candidat Obama, que amb repetides al·lusions a la gran novetat que representa el seu ascens polític ens pretenia fer passar bou per bèstia grossa. Tot just començar ja ens van dir que és un candidat representatiu de les generacions de la globalització. Se suposa que és així perquè el seu pare era kenià i el segon marit de sa mare era indonesi, la qual cosa més que deure's a la globalització és indicatiu del gust de la senyora Obama pels homes exòtics. Gràcies als experiments materns, el petit Obama va ser pujat pels avis, uns simpàtics senyors blancs residents a Hawai. El noi era un bon estudiant, però el color de la seva pell el neguitejava, fins al punt de voler-se identificar com a negre. Aquesta sensibilitat racial explicaria, segons els guionistes, l'aproximació del jove Barack a les drogues. Va iniciar els estudis universitaris a Califòrnia, quan va acabar la carrera de polítiques va dedicar-se al treball social als barris negres de Chicago, i al cap d'un temps va ingressar a Harvard per estudiar Dret. Entretant havia viatjat a Kènia per conèixer el seu pare, que l'havia abandonat quan tenia dos anyets, i comprendre que els havia hagut de deixar per dedicar-se a la gent del seu país ( qui no es consola és perquè no vol). En tot cas la història del pare africà li va servir per escriure un llibre de memòries a l'avançada edat de trenta anys, i per arribar al cor del públic dels seus mítings. A Harvard va esdevenir el primer director negre de la "Harvard Law Review" i es va graduar amb excel·lents qualificacions. Es va dedicar al Dret i com era d'esperar es va ficar en política. Va esdevenir membre del senat estatal, on va destacar per la seva abscència en votacions crucials per al seu partit. Va elevar-se a la glòria nacional quan va fer el parlament d'obertura de la convenció demòcrata de 2004-on va tornar a sortir el tema del pare- i poc després va fer-se amb la candidatura demòcrata al Senat per Illinois. Amb tanta sort que el seu primer rival, el formidable candidat Jack Ryan, jove amb aires kennedians però republicà, que va fer-se milionari treballant a la banca d'inversions i va abandonar la seva carrera al món de les finances per fer de mestre en una escola catòlica de barri a Chicago, va haver d'abandonar per un d'aquests escàndols sexuals que tant de mal fan als països anglo-saxons: es van fer públiques gravacions del seu judici de divorci-sense el seu permís ni de la seva ex-dona- en què la seva ex, Jery Ryan, actriu famosa per la seva participació a Star Trek, que li disputava la custòdia de la seva filla, explicava que Ryan l'obligava a practicar el sexe en públic amb ell, en clubs especialitzats dels EUA i de l'estranger. El Partit Republicà va substituir en Ryan per l'Alan Keyes, un curiós personatge, negre i dretà, que amb prou feines va obtenir un 30% dels vots enfront de l'Obama. Ja tenim l'Obama al Senat nord-americà, i quatre anys després aquí el tenim de flamant candidat a la nominació demòcrata per a la Casa Blanca. Malgrat tot l'Obama no em cau malament, però més enllà d'una retòrica brillant, això sí que ho té, no li sé cap altra gran virtut com a home d'estat, i la seva biografia, per més que atípica, no té cap element d'especial heroïcitat, més aviat s'ha forjat un personatge a partir de fets que són més fruit de l'atzar i de les cicumstàncies que no pas del caràcter excpecional del senador.