Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2006
Crònica colonial II Aquesta és una altra variant d'imposició de l'espanyol, més subtil i habitual que la primera: Fa un parell de mesos a un restaurant de Palamós, davant del Port, especialitzat en les famoses gambes de l'indret, feliçment el menú i els rètols de l'establiment eren en català, si bé tots els cambrers tenien uns trets físics que denotaven la seva procedència transatlàntica . El cas és que el cambrer es va apropar sol·lícit a la nostra taula i li vam demanar un aigua i un cafè amb llet. Ràpidament el cervell d'aquell xicot va processar la paraula aigua i la va traduir per "agua", va captar la paraula cafè i va entendre que era l'equivalent nostrat del seu " café ", però en topar-se amb la paraula "llet" el seu sistema operatiu es va bloquejar, per la qual cosa va demanar "¿cafè con...?; llet li vam reiterar, però davant la seva cara d'astorament vam optar finalment pel cervantí " leche ", paraula
Crònica colonial Gairebé sempre-no sempre, ho reconec- parlo en català a tot arreu i amb tothom , i mai com ara m'havia trobat amb dificultats per aquest fet. Fa un tres mesos vaig trucar a la comissària de la "policía nacional" de Sant Feliu de Llobregat i vaig demanar que em passessin amb la seccó de passaports. El policia em va contestar imperativament: "¡en español!". Jo vaig continuar en català dient-li que només volia parlar amb la secció de passaports, i que això ell ho podia entendre. Ell va dir que jo estava trucat al "Cuerpo Nacional de Policía", per la qual cosa jo vaig sobreentendre que m'havia de passar a la llengua de Quevedo, Lope de Vega i Fernando Esteso. El cas és que vaig insistir una mica més i finalment em va reconèixer que entenia la paraula "passaports" i que per tant em donava un telèfon al qual podia trucar perquè m'informéssin. Vaig trucar-hi i allà sí que em van entendre i fins i tot em van atendre en cata

Els abstencionistes

Imatge
La primera reacció del PP als resultats del referèndum del 18-j ha estat sumar l'abstenció al bloc del no. ERC també ha jugat amb aquesta possibilitat però finalment sembla acceptar els resultats sense gaires matisos. El cert però és que en una consulta en què les opcions són tan clares, sí o no, tots aquells que es volen oposar a allò que es proposa ho tenen ben fàcil: votar un no ras i curt. És a dir, si suposem que la majoria de ciutadans s'han plantejat quina havia de ser la seva posició davant el nou Estatut han pogut arribar a la conclusió que hi estaven més aviat a favor o més aviat en contra o bé els era indiferent. Els indiferents estaven clarament abocats a l'abstenció, els que més aviat hi estaven a favor podien optar pel sí o bé pel blanc o per abstenir-se en la mesura que no estiguessin del tot convençuts dels beneficis del nou text o que no hi vulguessin donar un recolzament total, però els que hi estaven en contra disposaven d'un mitjà poderosíssim per ev