Crònica colonial II
Aquesta és una altra variant d'imposició de l'espanyol, més subtil i habitual que la primera: Fa un parell de mesos a un restaurant de Palamós, davant del Port, especialitzat en les famoses gambes de l'indret, feliçment el menú i els rètols de l'establiment eren en català, si bé tots els cambrers tenien uns trets físics que denotaven la seva procedència transatlàntica. El cas és que el cambrer es va apropar sol·lícit a la nostra taula i li vam demanar un aigua i un cafè amb llet. Ràpidament el cervell d'aquell xicot va processar la paraula aigua i la va traduir per "agua", va captar la paraula cafè i va entendre que era l'equivalent nostrat del seu "café", però en topar-se amb la paraula "llet" el seu sistema operatiu es va bloquejar, per la qual cosa va demanar "¿cafè con...?; llet li vam reiterar, però davant la seva cara d'astorament vam optar finalment pel cervantí "leche", paraula que sortosament formava part del vocabulari del personatge.
En aquest cas les responsabilitats d'aquesta discriminació de la llengua del país són compartides: en primer lloc el propietari d'un restaurant que contracta personal sense obligar-lo, com a mínim, a entendre el català; per altra banda el mateix immigrant que enlloc de fer l'esforç d'apendre uns rudiments de l'idioma s'acomoda a una realitat on els catalanoparlants renunciem a la nostra llengua a la més mínima indicació de dificultat per entendre-la. Jo també hi tinc la meva part de responsabilitat pel fet de no haver denunciat el fet davant la corresponent oficina de consum.
Comentaris