AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Poltrones i imbècils Quan un imbècil, per un cop de sort, assoleix una poltrona, tots els imbècils es veuen capacitats per a la poltrona.

Zapatero fa amics I aquí tenim el Rodríguez Zapatero que al mateix temps que condemna sense pal·liatius l'esforç d'Israel per treure's del damunt l'amenaça terrorista que suposa Hezbollah no dubta a fer-se la foto "simpàtica" amb un mocador de farcells que simbolitza la lluita dels palestins contra Israel. La política exterior del PSOE sembla més pròpia d'una ONG anti-globalització que no pas d'un estat democràtic occidental. Els governants espanyols sempre han tingut una especial deferència pels àrabs-des de la Guàrdia Mora fins a la foto de Franco amb Saddam Hussein- i en canvi sempre han mantingut una gran desconfinaça envers els jueus. Fa només 20 anys que Espanya va establir relacions diplomàtiques amb Israel i encara perquè s'hi va veure obligada a l'entrar a la CEE. Ara amb un ministre d'Afers Estrangers que durant la seva etapa de mediador a l'Orient Mitjà va destacar pel seu escorament cap a les posicions d'Arafat i compa

12.000 míssils. Continua l'enèrgica campanya militar del Tsahal contra Hezbollah, ara ja amb tropes terrestres. Fa 6 anys que l'exèrcit israelià va abandonar la franja de seguretat del sud del Líban, temps aprofitat pels terroristes de Hezbol·lah per crear un estat dins l'estat libanès i armar-se fins a les dents amb el suport constant d'Iran-de fet l'organització va ser creada pels Paixdaran iranians- i de Síria. Un suport que li ha permès desplegar 12.000 míssils apuntats cap a objectius israelians. Uns míssils que ja li han permès provocar una trentena de morts-àrabs i jueus- des de l'inici de l'ofensiva de l'IDF( Força de Defensa Israeliana).

Ja ha estat ratificada formalment la designació d'en José Montilla com a candidat socialista a la presidència de la Generalitat. Es culmina el procés iniciat a Sitges l'any 1994 que ha comportat una progressiva ocupació dels màxims àmbits de poder del PSC per part dels capitans metropolitans en detriment dels sectors de la burgesia "progre" que incialment havien liderat el partit. S'han acabat les dualitats al si del socialisme català, el projecte és únic, a nivell local i a nivell nacional, i totalment mimètic amb el PSOE d'en Zapatero, del qual els socialistes catalans han estat dels principals valedors. La capacitat per guanyar noves quotes de poder dels capitans socialistes és innegable i meritòria, però quin és el producte que poden oferir al conjunt de Catalunya?. " Pels seus fets els coneixereu" , anem doncs a la gestió que han portat a terme als municipis sota el seu control i ens trobarem amb una gran transformació experimentada des de l

  Encara que la reacció ens pugui semblar excessiva, Israel no té cap raó per restar impassible davant els constants atacs que rep des de territori libanès, ja sigui el segrest de soldats, ja sigui el llançament de míssils Katuixa o míssils Fagr, de fabricació iraniana, activitats dutes a terme per Hezbol·lah, una organització terrorista xiïta que no tan sols gaudeix de total impunitat al Líban- és l'única milícia política que no s'ha desarmat des del final de la guerra civil- sinó que forma part del seu govern. I el seu suport no es limita a les simpaties, la militància i el vot de bona part de la població xiïta del Líban, va molt més enllà i inclou la dictadura siriana i la teocràcia iraniana, aquesta última amb una generosa subvenció d'almenys 200 milions de dòlars anuals.   El pensament feble sobre les relacions internacionals que impera avui entre l'opinió pública europea ens insta a condemanar sense pal·liatius l'atac israelià, però estem parlant d'u

Ministry of Silly Walks Silly Walks Director: Mr. Stagback, the very real problem is what I find out. You see, there's defense, education, housing, health, social security, silly walks. They're all supposed to get the same. But last year the government spent less on Silly Walks than they did on industrial organisation. We're supposed to get 348 millions pounds a year to cover our entire Silly Walks proposal. Coffee? Silly Walks Applicant : Yes, please. "Monty Python Flying Circus" Aquest fragment d'un diàleg correspon a un famosíssim sketch dels Monty Python en què un ciutadà demana una subvecnió del Ministeri dels passos poca-soltes (Silly walks) per perfeccionar el seu pas. Doncs gràcies al Flying Circus del Tripartit a Catalunya tenim la nostra particular versió del Ministry of Silly Walks, el Departament de Relacions Institucionals i Participació, encapçalat pel "post red green fashion" Joan Saura, que ens ha ofert brillants poca-soltades com el

Ja tenim data per fer net Finalment s'ha determinat que les eleccions al Parlament de Catalunya seran el proper dia 1 de novembre, diada de Tots Sants. Si hem de fer cas de Karl Popper, que deia una cosa així com ara que la democràcia serveix principalment per fer fora els mals governants, ara tindrem una excel·lent oportunitat per exercir aquesta sana pràctica consistent en foragitar els incompetents del govern del país. L'escenari està ben definit, o CiU o el Tripartit; o una força patriòtica i preparada per governar o el caos de les esquerres catalanes i sucursalistes. En bona lògica política, atesa la talla política que en Mas ha demostrat durant aquests anys a l'oposició i la incapacitat d'aquesta casa de barrets que ha estat l'autoanomenat GEC la cosa hauria d'estar clara: una majoria abassegadora de CiU, i més encara després de conèixer la mediocritat dels candidats que presenten els rivals. És clar que la política no és cap ciència exacta, i els resultat

“All political lives, unless they are cut off in midstream at a happy juncture, end in failure, because that is the nature of politics and of human affairs.” Aquesta frase, una de les més famoses pronunciades pel polític britànic Enoch Powell, és recurrent sempre que un polític anuncia la seva retirada. Ara ens podem demanar si és aplicable al cas Maragall, i tot apunta que sí, que el seu "cursus honorum" ha tocat la seva fi amb el gran fracàs del Tripartit. D'altra banda però, no podem deixar de veure que la seva carrera ha estat una successió d'èxits- alcaldies consecutives, Jocs Olímpics, presidència de la Generalitat, nou Estatut-, en definitiva, sigui quina sigui la valoració que fem del seu llegat és innegable que, després d'en Jordi Pujol, ha estat el polític més important dels darrers 25 anys a Catalunya.

Maragall, adéu Encara que tard respecte la notícia, vull fer alguns comentaris sobre l'anunci d'en Maragall de no tornar-se a presentar. Per una banda és un personatge que sens dubte té qualitats, il·lusió i idees, que va brillar amb tota la seva esplendor durant l'època olímpica de Barcelona, avui ja superada. La seva etapa presidencial ha estat molt mediocre i ha tingut la sort que en Mas ha exercit el lideratge que li hauria correspost al president per fer possible l'aprovació del nou Estatut. Més enllà d'aquestes obvietats, el fet és que en Maragall es va anar formant durant anys per ser alcalde de Barcelona, i en aquest projecte de ciutat va abocar tota la seva capacitat política. Catalunya ha estat per a ell una realitat incòmode quan exercia d'alcalde, que calia ocultar i diluir tant com fos possible, amb episodis tan significatius com l'intent d'eliminar la bandera catalana de l'escut de la ciutat, i la confrontació amb els sectors nacionali