En dic la gran mentida, i no és l'única, perquè l'he sentida de totes les candidatures del tripartit i és allò que amb 850 habitatges més a la Palma dupliquem població, és a dir, arribem a 6000 o més habitants. No és cert perquè avui el promig d'ocupació a Catalunya es troba a l'entorn dels 2,3 habitants per casa i la tendència és cap a la baixa. Cada vegada més gent viu sola, per elecció o per necessitat, i també hi ha moltes parelles sense fills o que ja tenen els fills emancipats. Una idea que defensem des de CiU és que cal incentivar la natalitat però encara que pugi això no modificarà substancialment el promig d'ocupació. Per altra banda sempre hi ha un romanent d'habitatges buits, ja sigui perquè estan en venda, perquè s'estan reformant, perquè són segones residències o perquè els seus propietaris no en volen fer ús, i per tant encara que sumem 850 habitatges més les noves cases i pisos que es poden construir durant els propers anys al nucli actual de ...
Des de la configuració del tripartit el PSC-PSOE ha afegit als seus tradicionals feus electorals de les ciutats grans i mitjanes el govern de Catalunya i l'expectativa d'obtenir noves alcaldies i altres poders locals, no pel fet de guanyar més vots sinó gràcies a la col·laboració entusiasta de les seves dues crosses, ICV-EUiA i ERC. Avui els socialistes controlen la Generalitat, la Diputació de Barcelona i els principals ajuntaments i a sobre estan al govern de l'Estat , una concentració de poder insòlita en països avançats de les dimensions del nostre. Quan CiU tenia majoria absoluta al Parlament el PSC-PSOE governava a l'ajuntament de Barcelona, a la Diputació de la mateixa província i participava al govern de l'Estat: no hi havia una acumulació de responsabiltats com l'actual. Algú dirà que el PSC-PSOE no governa sol, que comparteix responsabilitats amb les altres forces d'esquerres, però la realitat és que més enllà de repartir-se càrrecs la direcció de...
Article publicat a l'Europeu La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Comentaris