AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

L'endemà mateix del referèndum d'Escòcia ens trobem en el remolí de l'aprovació de la llei de consultes i de la convocatòria de la consulta del 9N, pendents de la seva suspensió per part de l'estat i de la resposta catalana.  Ens vénen un dies, potser setmanes, en què s'haurà de clarificar per quin camí exercirem el nostre dret a decidir després de dos anys d'especulacions. L'escenari polític, amb implicació directa de la ciutadania, mai no havia estat tan apassionant com en aquest setembre de 2014. Pel que fa a Escòcia, veig massa complaença en l'anàlisi catalana del que hi ha succeït. És d'una gran importància que s'hi hagi celebrat el referèndum, ha demostrat que el dret a l'autodeterminació de les nacions sense estat és plenament vigent a l'Europa Occidental, al si de la Unió Europea, i això afecta de ple les aspiracions dels catalans. Al capdavall, conceptualment, Escòcia i Catalunya són el mateix: dues antigues nacions europees

L'estat espanyol s'ha cobert de glòria cancel·lant la presentació de "Victus" a l'Instituto Cervantes d'Utrecht. El fet remet a la més pura censura, i encara té més repercussió si tenim en compte que es va produir als Països Baixos per decisió de la representació diplomàtica del Regne d'Espanya. És sorprenent que un estat que tant es vanta de la seva solidesa, antiguitat i tradició temi els efectes que pugui tenir una novel·la ambientada a principis del S. XVIII. Per fer-ho més rodó la prohibició es va produir a Utrecht, la ciutat neerlandesa on, l'any 1713, es van rubricar els tractats que van posar fi a la guerra de successió espanyola i que a la pràctica van comportar que els catalans restessin abandonats a la seva sort, fins a la derrota final de l'any següent. També s'escau recordar que els Països Baixos van haver de lliurar una guerra de 80 anys, entre 1568 i 1648, per alliberar-se del domini dels monarques espanyols, un domini del q

Que la nostra Diada Nacional sigui a l'inici del curs polític ha servit perquè els darrers dos anys, i enguany també, s'imposi una agenda sobiranista. Respecte a la V no cal afegir-hi gran cosa, èxit espectacular sense pal·liatius, malgrat alguns núvols foscos que van  fer creure que la ciutadania es podria desmotivar. L'esclat del cas Pujol i que la gent s'apuntés a la V més tard que a la Via de l'any passat van fer pensar que podria haver-hi problemes per omplir, que la massa social sobiranista donava mostres de cansament i desencís. La realitat ha desmentit tots els mals auguris. Durant l'estiu vaig sentir algun comentari crític amb el fet que, malgrat la proximitat del 9N i de tot el que això suposa, el país fes vacances amb normalitat. No s'apreciava una mobilització prèvia a l'alçada dels reptes plantejats. Però tenint en compte que la nostra és una cursa de fons, val més que la gent faci vacances, que descansi i no visqui amb una tensió permanent

Després d'una trobada amb Vladimir Putin a Eslovènia, l'any 2001, George W. Bush va dir que li havia semblat molt directe i digne de confiança i que fins i tot havia estat capaç de captar-ne l'esperit,  "I was able to get a sense of his soul" . El senador John McCain en canvi, va veure el personatge amb uns altres ulls:”I looked into Mr. Putin’s eyes and I saw three things — a K and a G and a B.”. Fa temps que hem comprovat que va ser el senador i no pas el president qui millor va captar l'essència del dirigent rus. Putin no es pot dissociar de la seva formació i experiència professional com a agent del KGB, la principal força repressiva i d'espionatge al servei de l'estat soviètic, hereva de les terribles NKVD i Txekà, eines amb què els bolxevics van edificar i mantenir el seu sistema totalitari. El gran èxit de Putin va ser estabilitzar Rússia, imposar-hi un cert ordre després del caos dels anys 90. Per aconseguir-ho no li va tremolar el pols a l&

La confessió del president Pujol ha desfermat un terratrèmol emocional que ha afectat tot Catalunya, si bé amb intensitats molt diverses. És un terratrèmol potent i se'n preveuen múltiples rèpliques de magnitud desconeguda. L'han provocat els poders de l'estat, aprofitant les febleses i l'elevat risc sismològic del país, amb l'objectiu d'enfonsar el procés cap a la independència, però els efectes han estat moderats: esquerdes, algun edifici ensorrat, escasses víctimes...El procés es manté incòlume malgrat l'impacte emocional. La capacitat de resistència davant d'aquest moviment sísmic és la prova que la via cap a la sobirania avança sobre fonaments sòlids i resistents, uns fonaments que d'ara fins al dia 9 de novembre, i més enllà, seran sotmesos a proves molt dures. Cal donar per descomptat que hi haurà nous atacs de l'estat, per vies diverses, uns atacs que a vegades no obtindran cap resultat, però que de tant en tant es poden cobrar alguna ví

Comencem un nou curs polític que s'anuncia decisiu, però ple d'incerteses. Hores d'ara l'únic que sabem del cert és que el proper Onze de Setembre estem cridats a participar en la gran V, però a partir d'aquella data el calendari polític és ple d'incògnites.  L'11 de setembre de 2012 va marcar l'inici d'allò que es coneix com el "procés", que per a mi tan sols té un sentit, l'assoliment de la  independència, que Catalunya esdevingui un estat sobirà. És important fer-hi referència perquè a vegades sembla que es vulgui traslladar que l'objectiu no és aquest, sinó tan sols que els catalans votin i "expressin" el que pensen. Personalment no tinc cap necessitat d'expressar el que penso sobre l'estatus polític de Catalunya, jo el que vull, el meu snetiment profund i constant,  és el mateix que em va manifestar amb contundència un militant d'ERC fa més de 20 anys en explicar-me els motius del seu compromís polític: