AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

Només ha calgut que en Joan Laporta es manifestés a favor de la independència de Catalunya i insinués un possible pas a l'arena política perquè s'activés una nova campanya contra la seva persona. El "Periódico" es despenja amb la denúncia d'un suposat cas d'espionatge de directius, en un context enrarit pel cas Millet i el debat sobre els informes de la Generalitat. Publicitant ara un  afer del mes d'abril, que havia estat tancat pels mateixos interessats, es pretén ficar Laporta en el sac dels escàndols nostrats, per desactivar-ne tota possibilitat futura d'èxit polític i condicionar el procés successori a Can Barça. El perfil típic de president de gran club de futbol és el d'un empresari amb molts diners,  gris o pintoresc, àvid de fama i influència. En Joan Laporta trenca aquest esquema, va arribar a la presidència amb tan sols 41 anys, és un professional liberal,  té discurs propi, és telegènic i té dots de líder social. La victòria de la seva

Arran del cas Millet ha tornat a sortir a la palestra el costat fosc de la mítica  "burgesia catalana", fet que sovint serveix a propis i estranys per, de passada, intentar empastifar el catalanisme talment fossin la mateixa cosa. La burgesia al nostre país, i en general a l'Europa Occidental, ha estat molt important, sobretot quan es compara amb altres territoris peninsulars, no endebades Catalunya i el nord d'Itàlia són els únics indrets del sud d'Europa que van fer la revolució industrial. A casa nostra es va generar una burgesia autòctona feta de fabricants, comerciants i financers que, malgrat l'abscència de poder polític, va ser capaç de convertir Barcelona, i també altres ciutats catalanes, en un pol econòmic i cultural potent i alternatiu al del centre de l'estat, la qual cosa va facilitar la Renaixença i el posterior sorgiment del catalanisme polític. Una part d'aquesta burgesia va apostar pel catalanisme, però al mateix temps va ser la class

Em fa l'efecte que organitzant consultes populars a tort i a dret tan sols aconseguirem diluir l'impacte contundent de l'èxit d'Arenys. És molt difícil repetir l'estat de gràcia que es va assolir en aquell poble del Maresme: l'atenció mediàtica provocada per la reacció histèrica de l'estat i  l'esperpent d'una manifestació de la Falange, la mobilització de molta gent del poble i la implicació de molta gent de fora. Hi ha raons per creure que Arenys és un cas excepcional, la mateixa composició del seu consistori ho demostra: hi és present tot el ventall catalanista, i l'eloqüent alcalde, d'un grup independent vinculat a ICV, ha exhibit sense reserves el seu independentisme. Tan sols els dos regidors del PSC es van oposar a la consulta. A més no va ser convocada per l'ajuntament, sinó per una entitat anomenada MAPA, "Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació", i no deixa de ser insòlit que en un municipi de tan sols 8000 habit

Durant anys i panys el catalanisme ha esmerçat les seves millors energies perquè Espanya entengués què és Catalunya. Hem de fer pedagogia ens dèiem, no ens sabem fer entendre, ens queixàvem , no ens volen comprendre, ens exclamàvem. Ens hi havíem gastat molts calés i no ens n'havíem sortit: exposicions sobre "Catalunya, la fàbrica d'Espanya", homenatges a Carles III (el Borbó , no l'Habsburg ), campanyes de " Cataluña , tierra de acogida ", premis Blanquerna a tot intel·lectual espanyol que no ens escopís, distribució massiva de canapés , concerts de música clàssica a Burgos, " escolta Espanya les paraules d'un fill que et parla en llengua no castellana", "Diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor", setanta vegades set ens hem agenollat davant d'ells i els hem implorat: siusplau, reconegueu el nostre "fet diferencial"... no res, cap efecte, dos copets a l'espat

És sospitós que una organització ultraminoritària com la Falange hagi adquirit tant de protagonisme arran de la consulta d'Arenys, i a més per partida doble, perquè han organitzat una manifestació i perquè l'advocat de l'estat que ha impugnat l'acord municipal n'havia estat candidat. Fa l'efecte que l'estat ha delegat en una agrupació de nostàlgics del feixisme el sabotatge físic i jurídic de la iniciativa autodeterminista , com si cap persona respectable no volgués embrutar-se les mans obertament en la persecució de l'exercici de la democràcia i de la participació ciutadana. El sabotatge és un fet, per la via jurídica s'adverteix als ajuntaments que hi puguin estar temptats que s'han de desvincular de tota iniciativa d'aquest tipus, i mitjançant la manifestació intenten crear incidents per embolicar la consulta amb un clima de tensió i si pot ser de violència, per espantar la gent d'ordre que hi pugui simpatitzar. La connexió entr

Vivim uns moments de feliç efervescència independentista . Els que som independentistes de tota la vida i tenim més de trenta anys podem valorar el canvi que suposa passar d'una època en què l'independentisme estava confinat a les catacumbes de la marginalitat extraparlamentària , quan qualsevol símbol amb connotació independentista apareixia com una flor en el desert, a un moment en què el sobiranisme té un ampli suport transversal, en què existeixen múltiples plataformes i iniciatives amb capacitat de mobiltizació , en què la majoria de polítics catalanistes se'n declaren, encara que difereixin en l'estratègia i la tàctica, en què les manifestacions són concorregudes per un ampli espectre que va de joves peluts i radicalots a juristes d'ordre i prestigi, i fins i tot el president del Barça. Un ajuntament d'un municipi de 8000 habitants ha acordat per àmplia majoria recolzar un simulacre de referèndum d'autodeterminació , i les reaccions que aques

L'inici del curs va fort, la consulta d'Arenys ha escalfat l'ambient molt més del que els seus mateixos promotors s'imaginaven, però hi ha més coses, la caiguda del mite de la Barcelona " superguai ", encara que hagi estat promoguda per la premsa de Madrid, és una altra crida a sortir de l'empantanegament en què es troba el país. Fa l'efecte que comença a haver-hi un corrent potent de gent que diu prou, que diu prou a la submissió a Espanya i que diu prou a la degradació a què nosaltres mateixos ens hem deixat portar. Tot hi ajuda, la crisi que ens fa sortir de la confortable confiança que tot va bé, la constatació que tot l'esforç del nou Estatut se'n pot anar en orris per l' "ordeno y mando " de Madrid, potser el desvetllament d'una nova consciència que posa en dubte les certeses del pensament políticament correcte...o potser sóc jo que m'autoenganyo , al capdavall tot seran focs d'encenalls i tornarem a la via d