L'inici del curs va fort, la consulta d'Arenys ha escalfat l'ambient molt més del que els seus mateixos promotors s'imaginaven, però hi ha més coses, la caiguda del mite de la Barcelona "
superguai", encara que hagi estat promoguda per la premsa de Madrid, és una altra crida a sortir de
l'empantanegament en què es troba el país. Fa l'efecte que comença a haver-hi un corrent potent de gent que diu prou, que diu prou a la submissió a Espanya i que diu prou a la degradació a què nosaltres mateixos ens hem deixat portar. Tot hi ajuda, la crisi que ens fa sortir de la confortable confiança que tot va bé, la constatació que tot l'esforç del nou Estatut se'n pot anar en orris per l'
"ordeno y mando" de Madrid, potser el
desvetllament d'una nova consciència que posa en dubte les certeses del pensament
políticament correcte...o potser sóc jo que
m'autoenganyo, al capdavall tot seran focs d'encenalls i tornarem a la via de la tranquil·la decadència. Tal vegada tan sols són fenòmens inconnexos que jo
interpreto segons la meva
conveniència, però la necessitat d'un canvi de rumb, no únicament polític sinó de model de país, em sembla
irresistible. Les fotos de l'activitat nocturna a la
Boqueria són una metàfora d'un país que ha esdevingut l'escenari perfecte per a una aliança de
civilitzacions entre els turistes de borratxera i unes pobres putes africanes, mentre bona part dels nadius dormen a la palla, convençuts que són moderns, cosmopolites i solidaris, o bé amb l'esperança que de l'explotació d'un escenari
progressivament degradat en
trauran quatre cèntims. Cal fer foc nou.
L'inici del curs va fort, la consulta d'Arenys ha escalfat l'ambient molt més del que els seus mateixos promotors s'imaginaven, però hi ha més coses, la caiguda del mite de la Barcelona "superguai", encara que hagi estat promoguda per la premsa de Madrid, és una altra crida a sortir de l'empantanegament en què es troba el país. Fa l'efecte que comença a haver-hi un corrent potent de gent que diu prou, que diu prou a la submissió a Espanya i que diu prou a la degradació a què nosaltres mateixos ens hem deixat portar. Tot hi ajuda, la crisi que ens fa sortir de la confortable confiança que tot va bé, la constatació que tot l'esforç del nou Estatut se'n pot anar en orris per l'"ordeno y mando" de Madrid, potser el desvetllament d'una nova consciència que posa en dubte les certeses del pensament políticament correcte...o potser sóc jo que m'autoenganyo, al capdavall tot seran focs d'encenalls i tornarem a la via de la tranquil·la decadència. Tal vegada tan sols són fenòmens inconnexos que jo interpreto segons la meva conveniència, però la necessitat d'un canvi de rumb, no únicament polític sinó de model de país, em sembla irresistible. Les fotos de l'activitat nocturna a la Boqueria són una metàfora d'un país que ha esdevingut l'escenari perfecte per a una aliança de civilitzacions entre els turistes de borratxera i unes pobres putes africanes, mentre bona part dels nadius dormen a la palla, convençuts que són moderns, cosmopolites i solidaris, o bé amb l'esperança que de l'explotació d'un escenari progressivament degradat en trauran quatre cèntims. Cal fer foc nou.
Comentaris