AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

A la vista dels rius de sang que ha fet correr el congrés d'ERC,el procés precongressual de CDC sembla un balneari. I no deixa de sobtar, un partit que va créixer ocupant posicions de poder i que ara porta gairebé cinc anys sense tocar cuixa, més enllà d'alguns ajuntaments importants, que va substituir el cap carismàtic per un nou lideratge, que té problemes de relació amb el seu petit soci i que ara s'ha imposat la tasca de refundar el catalanisme, afronta el seu quinzè congrés amb una harmonia quasi total. És clar que hi ha veus discordants, i imagino que el debat de les esmenes serà apassionat, però no detecto hores d'ara cap moviment de fons que pugui pertorbar el curs dels esdeveniments. L'Artur Mas, un dirigent que, hores d'ara, té ben poques cadires per repartir entre els seus seguidors, no és qüestionat per ningú, i això, veient el pa que es dona en altres organitzacions, té un mèrit indiscutible, que diu molt del tarannà, de la força tranquil·la d'

La victòria d'en Puigcercós i el bon resultat d'en Benach a les primàries d'ERC, confirmen que la majoria de la militància del partit s'ha empassat tot aquest discurs metafísic d'esquerres amb què pretenen justificar el tripartit. Dubto però, que la major part dels seus votants de 2003 combreguin amb les mateixes rodes de molí. El resultat no és dolent per a CiU, una victòria d'en Carretero hauria estat traumàtica per a ERC, sobretot per al seu actual nucli dur, però els hauria fidelitzat una part de l'electorat que ara té seriosos dubtes, i fins i tot hauria pogut clavar alguna queixalada més a Convergència. I tot això, potser, sense necessitat de trencar el tripartit de forma immediata. En Carretero, per ser el candidat ideològicament més proper a Convergència, com li han retret constantment els seus rivals, és també el més ben posicionat per fer-se amb l'espai polític fronterer entre les dues formacions. Pel que fa a les primàries és un procediment d&