ERC:Un bon resultat per a CiU

La victòria d'en Puigcercós i el bon resultat d'en Benach a les primàries d'ERC, confirmen que la majoria de la militància del partit s'ha empassat tot aquest discurs metafísic d'esquerres amb què pretenen justificar el tripartit. Dubto però, que la major part dels seus votants de 2003 combreguin amb les mateixes rodes de molí. El resultat no és dolent per a CiU, una victòria d'en Carretero hauria estat traumàtica per a ERC, sobretot per al seu actual nucli dur, però els hauria fidelitzat una part de l'electorat que ara té seriosos dubtes, i fins i tot hauria pogut clavar alguna queixalada més a Convergència. I tot això, potser, sense necessitat de trencar el tripartit de forma immediata. En Carretero, per ser el candidat ideològicament més proper a Convergència, com li han retret constantment els seus rivals, és també el més ben posicionat per fer-se amb l'espai polític fronterer entre les dues formacions. Pel que fa a les primàries és un procediment d'elecció que, per una banda, valoritza el paper del militant, que se sent implicat directament en l'elecció dels màxims dirigents, però que alhora, en situacions de crisi d'un partit, la pot fer encara més patent. Li serà difícil a en Puigcercós comandar un partit on tan sols compta amb el 37% de suport, i ara mateix ERC apareix davant de la ciutadania com una força fragmentada. Això no vol dir que s'hagin de descartar les primàries, probablement sigui el camí que hagin d'anar adoptant tots els partits, justament com un element més per combatre la famosa desafecció política. Passa que és un mètode que comporta grans riscos, tant de portes endins com de cara a la imatge que es projecta a la societat, però en la mesura que es vagi generalitzant poden acabar pesant més els efectes positius que els negatius.