La nova cara del PSC-PSOE

Ja ha estat ratificada formalment la designació d'en José Montilla com a candidat socialista a la presidència de la Generalitat. Es culmina el procés iniciat a Sitges l'any 1994 que ha comportat una progressiva ocupació dels màxims àmbits de poder del PSC per part dels capitans metropolitans en detriment dels sectors de la burgesia "progre" que incialment havien liderat el partit. S'han acabat les dualitats al si del socialisme català, el projecte és únic, a nivell local i a nivell nacional, i totalment mimètic amb el PSOE d'en Zapatero, del qual els socialistes catalans han estat dels principals valedors.

La capacitat per guanyar noves quotes de poder dels capitans socialistes és innegable i meritòria, però quin és el producte que poden oferir al conjunt de Catalunya?.

" Pels seus fets els coneixereu", anem doncs a la gestió que han portat a terme als municipis sota el seu control i ens trobarem amb una gran transformació experimentada des de l'adveniment de la democràcia. Les ciutats de l'àrea metropolitana han millorat molt en serveis, neteja, qualitat urbanística, desenvolupament comercial, etc, etc. És això un gran mèrit dels socialistes? No!!!. Quina població de Catalunya no s'ha transformat radicalment en els darrers 30 anys? El país ha crescut i millorat molt en tots els sentits, però a més aquestes poblacions s'han beneficiat de la proximitat d'una gran ciutat com Barcelona, que facilita la implantació d'infraestructures de comunicacions, culturals, comercials i d'oci, i que alhora dispara el preu del sòl, la qual cosa més enllà de la retòrica sobre l'encariment de l'habitatge, representa una gran eina de transformació de la ciutat en la mesura que permet finançar grans operacions de millora urbanística.

Fer ciutat al costat de Barcelona comporta algunes complicacions d'identitat i de coordinació entre les necessitats d'uns i altres però suposa una immensa oportunitat que molt sovint no ha estat del tot aprofitada. En què han fonamentat els alcaldes metropolitans el seu èxit electoral? en primer lloc en una gran massa de votants fidels, adscrits de forma quasi acrítica al partit socialista, que tan sols abandonen per abstenir-se. A això cal afegir-hi actuacions populistes adreçades a col·lectius que hi són especialment sensibles, com ara la gent gran, i la creació d'una densa xarxa clientelar, que comença pel repartiment de milers de llocs de treball públic, continua per les mútiples empreses públiques creades pels ajuntaments, i que també es manifesta en les empreses que són contractistes habituals de l'administració, rera les quals sovint s'amaguen interessos vinculats al partit.