Maragall, adéu
Encara que tard respecte la notícia, vull fer alguns comentaris sobre l'anunci d'en Maragall de no tornar-se a presentar. Per una banda és un personatge que sens dubte té qualitats, il·lusió i idees, que va brillar amb tota la seva esplendor durant l'època olímpica de Barcelona, avui ja superada. La seva etapa presidencial ha estat molt mediocre i ha tingut la sort que en Mas ha exercit el lideratge que li hauria correspost al president per fer possible l'aprovació del nou Estatut. Més enllà d'aquestes obvietats, el fet és que en Maragall es va anar formant durant anys per ser alcalde de Barcelona, i en aquest projecte de ciutat va abocar tota la seva capacitat política. Catalunya ha estat per a ell una realitat incòmode quan exercia d'alcalde, que calia ocultar i diluir tant com fos possible, amb episodis tan significatius com l'intent d'eliminar la bandera catalana de l'escut de la ciutat, i la confrontació amb els sectors nacionalistes durant els Jocs. En les seves accions es llegia la idea, tan cara per a molts elements progres, d'una Barcelona desvinculada de la nació catalana, una megàpoli cosmopolita amb Espanya i no Catalunya com a instància política superior.
Amb aquest background en Pasqual va esdevenir candidat a la presidència del país i al cap d'uns anys president, una posició perseguida sense la passió amb què havia afrontat responsabilitats prèvies.
Encara que tard respecte la notícia, vull fer alguns comentaris sobre l'anunci d'en Maragall de no tornar-se a presentar. Per una banda és un personatge que sens dubte té qualitats, il·lusió i idees, que va brillar amb tota la seva esplendor durant l'època olímpica de Barcelona, avui ja superada. La seva etapa presidencial ha estat molt mediocre i ha tingut la sort que en Mas ha exercit el lideratge que li hauria correspost al president per fer possible l'aprovació del nou Estatut. Més enllà d'aquestes obvietats, el fet és que en Maragall es va anar formant durant anys per ser alcalde de Barcelona, i en aquest projecte de ciutat va abocar tota la seva capacitat política. Catalunya ha estat per a ell una realitat incòmode quan exercia d'alcalde, que calia ocultar i diluir tant com fos possible, amb episodis tan significatius com l'intent d'eliminar la bandera catalana de l'escut de la ciutat, i la confrontació amb els sectors nacionalistes durant els Jocs. En les seves accions es llegia la idea, tan cara per a molts elements progres, d'una Barcelona desvinculada de la nació catalana, una megàpoli cosmopolita amb Espanya i no Catalunya com a instància política superior.
Amb aquest background en Pasqual va esdevenir candidat a la presidència del país i al cap d'uns anys president, una posició perseguida sense la passió amb què havia afrontat responsabilitats prèvies.
Comentaris