Els abstencionistes

La primera reacció del PP als resultats del referèndum del 18-j ha estat sumar l'abstenció al bloc del no. ERC també ha jugat amb aquesta possibilitat però finalment sembla acceptar els resultats sense gaires matisos. El cert però és que en una consulta en què les opcions són tan clares, sí o no, tots aquells que es volen oposar a allò que es proposa ho tenen ben fàcil: votar un no ras i curt. És a dir, si suposem que la majoria de ciutadans s'han plantejat quina havia de ser la seva posició davant el nou Estatut han pogut arribar a la conclusió que hi estaven més aviat a favor o més aviat en contra o bé els era indiferent. Els indiferents estaven clarament abocats a l'abstenció, els que més aviat hi estaven a favor podien optar pel sí o bé pel blanc o per abstenir-se en la mesura que no estiguessin del tot convençuts dels beneficis del nou text o que no hi vulguessin donar un recolzament total, però els que hi estaven en contra disposaven d'un mitjà poderosíssim per evitar-ne l'aprovació: votar no. Si no ho han fet vol dir que tampoc no els preocupa tant el resultat final, al capdavall, ja els està bé. En les eleccions al Parlament de Catalunya sempre s'assenyala l'alta abstenció dels municipis de l'àrea metropolitana, i s'interpreta com a desafecció respecte a Catalunya de les persones procedents de la immigració espanyola. En part és així però en bona part també implica acceptar que les eleccions les puguin guanyar partits nacionalistes catalans als quals potser molts d'aquests abstencionistes no votarien mai, però tampoc no en rebutgen activament les polítiques. L'abstenció lluny de ser un exercici de rebel·lió és habitualment una mostra de conformisme, i si no ho és el seu efecte és el mateix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls