Article publicat a l'Europeu La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
La primera reacció del PP als resultats del referèndum del 18-j ha estat sumar l'abstenció al bloc del no. ERC també ha jugat amb aquesta possibilitat però finalment sembla acceptar els resultats sense gaires matisos. El cert però és que en una consulta en què les opcions són tan clares, sí o no, tots aquells que es volen oposar a allò que es proposa ho tenen ben fàcil: votar un no ras i curt. És a dir, si suposem que la majoria de ciutadans s'han plantejat quina havia de ser la seva posició davant el nou Estatut han pogut arribar a la conclusió que hi estaven més aviat a favor o més aviat en contra o bé els era indiferent. Els indiferents estaven clarament abocats a l'abstenció, els que més aviat hi estaven a favor podien optar pel sí o bé pel blanc o per abstenir-se en la mesura que no estiguessin del tot convençuts dels beneficis del nou text o que no hi vulguessin donar un recolzament total, però els que hi estaven en contra disposaven d'un mitjà poderosíssim per evitar-ne l'aprovació: votar no. Si no ho han fet vol dir que tampoc no els preocupa tant el resultat final, al capdavall, ja els està bé. En les eleccions al Parlament de Catalunya sempre s'assenyala l'alta abstenció dels municipis de l'àrea metropolitana, i s'interpreta com a desafecció respecte a Catalunya de les persones procedents de la immigració espanyola. En part és així però en bona part també implica acceptar que les eleccions les puguin guanyar partits nacionalistes catalans als quals potser molts d'aquests abstencionistes no votarien mai, però tampoc no en rebutgen activament les polítiques. L'abstenció lluny de ser un exercici de rebel·lió és habitualment una mostra de conformisme, i si no ho és el seu efecte és el mateix.
Comentaris